"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«La tardor»

Joan Lluís Cau Fogasa

Il·lustració: George Inness

A principis de la tardor (George Inness)

La tardor


Engalanat amb colors que de mil formes són,
envaeixes l’almanac que custodia l’any present,
el Sol rogenc engalba els rosers,
a les flors de l’estiu la mort les empaita
i els castanyers fructifiquen
a l’ombra d’un fred incomplet.

Verd, groc, morat i fúcsia,
testimonis fidels que la boira amagreix,
miro subtil els seus últims sospirs,
la blancor aviat les farà presoneres del seu encís
i amb ales glaçades farà que la seva lluentor
només sigui un record,
res més que un sospir.

Furtes a l’amagat les hores d’estiu,
la seva claror la comences a enfosquir,
les seves vesprades les empaites
cercant la llum del dia per devorar-la.

Fidel aliat de l’hivern
que al galop del vent
ha fugit del càlid castell
que el tenia presoner.

L’aire de l’estiu en remolins transformes
el que era brisa ara bufeteja els rostres.

Els boletaires amb el cor desbravat,
cerquen a l’amagat els tresors
embolcallats per les fulles
desterrades dels arbres encoratjats.

Els senglars, cérvols
i ara també l’ós
fugen desbaratats,
perillen les seves vides
perseguides pel gris enemic.

Gossos descosits criden
a caudals desbordats per la fúria
i amb ànsies desagraïdes
de fer morir l’enemic;

S’acaba la suor, arriba la magror,
tots a corre-cuita omplen el rebost,
no vinguin les neus
sense abans tocar els tambors.

Les xemeneies, de pedra i argila
engalanen el cel amb fums de cent olors,
uns de densos i altres de fluids,
ovalen l’infinit pagans escrits
que són el reflex de la teva ànima
desapareixent en l’horitzó.

És la tardor, que veu com el cirerer
aterrit tanca els ulls,
i entra en un somni de clar sentiment
esperant amb l’instint d’un tímid valent
que el temps venidor el cridi de nou.


Joan Lluís Cau Fogasa
(Lleida, 1969)
«La tardor»

Il·lustració:
'A principis de la tardor (George Inness)'
"A principis de la tardor"
George Inness
(Newburgh, Nova York, 1825 - Bridge of Allan, Escòcia, 1894)


Referència:
Cau Fogasa, Joan Lluís.
«La tardor».
Lo Càntich. N.32. Catàfora, 2016.
Setembre - Desembre, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 32>
EAN: 9772014303002 32>
ISSN 2014-3036-N.32

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]