"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora, 2016
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole, 2016
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui, 2016
Març de 2016
Lo Càntich - Número 29 - Al·literació, 2015
Número 29 - Al·literació, 2015
Desembre de 2015
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«V Trobada de Clubs de Lectura
de l'Alt Penedès i el Garraf»

Per: Sandra D. Roig

V Trobada de Clubs de Lectura

El vol concèntric de les orenetes
i començar el sostre per la teulada


     El dia tres de juny de 2016, a les 19h., es va celebrar a la Masia Mas Catarro de Santa Margarida i els Monjos la cinquena trobada de clubs de lectura de l’Alt Penedès i el Garraf, a propòsit de l’extensa obra de l’escriptora Sílvia Romero. L’acte es va encabir dins de les diferents jornades que commemoren el nostre 35è aniversari, i dic nostre, perquè és la meva Biblioteca. I mentre observava la gentada de la sala pensava en el vol concèntric de les orenetes.

'V Trobada de Clubs de Lectura'

     Ja fa uns quants anys que vaig conèixer, des de l’anonimat de la pantalla, la literatura de Sílvia Romero, precisament de la mà de la Pàgina “Relats en Català”. Pensava que ambdues hem volat en cercles per la literatura i que sortosament l’atzar ens tornava a creuar. La literatura com un niu ineludible que sempre ens retorna al cau d’històries, al cabdell dels personatges i a la necessitat vital d’escriure.

     Començava l’acte a mitja llum de la paraula de Maria Suriol, directora de la Biblioteca dels Monjos, tot explicant-nos el motiu de la trobada, agraïa als assistents la seva presència, a les institucions els mitjans, i a les persones que s’hi han dedicat per fer la trobada possible. Just aquí vaig pensar en la necessitat d’existència dels clubs de lectura, la tasca immensa que fan: incentivar la lectura, generar sinergies entre lectors, fomentar la relació entre escriptors-lectors, generar confidències i amistats.

Maria Suriol i Sílvia Romero
Maria Suriol i Sílvia Romero

     L’escriptora Teresa Saborit interrompia bruscament els meus pensaments perquè era la gran conductora de l’acte. Amiga i còmplice de l’autora, ens endinsava en la seva vasta obra mitjançant la metàfora del mirall polièdric que és i que s’emmiralla i representa en la diversa gamma de personatges que donen cos a les seves novel·les.

Sílvia Romero - Teresa Saborit
Sílvia Romero i Teresa Saborit

     De primer, un vídeo gravat en cada una de les biblioteques mostrava els moments de rialles, de complicitats, i una lectora del club ens endinsava en la novel·la mitjançant la lectura d’un fragment que, com no podria ser d’altra manera, a mi em deixava amb la mel als llavis. Amor a sang freda. La Sònia i el Gustau començaven a desvestir-se subtilment davant els meus ulls atents, per acabar aquesta incursió amb la pregunta que el club de lectura havia triat. I aquí sí, una Sílvia Romero, divertida, planera, enginyosa i tècnica ens explicava el seu procés de creació amb un somriure als llavis.

     L’amiga Carme Vilanova em temptava descaradament amb un primer fragment de l’obra Ànima mesquina, i allà sentia la primera referència de Na Mercè Canals, una dona malalta, òrfena i perduda que em colpia el cor. Preguntes com «Per què els fragments de sexe són tan explícits?» em feien riure, mentre Na Sílvia contestava: «Sí, ho tornaria a fer.»

     La tercera obra fou Júlia M., i em va sorprendre com, de la paraula de Teresa Saborit, la “Jujú” s’enlairava al meu cervell com un personatge estel que arrencava el vol, i com ja li havia proporcionat un físic i un aspecte.

     Biblioteques de Vilafranca, de Pacs, de Cubelles, dels Monjos, d’Olèrdola, de Santa fe, Sant Pere de Ribes, anaven mostrant paisatges humans de moments plens de felicitat al ritme de diverses músiques, a la vegada que jo reconeixia entre aquelles cares somiadores als i les assistents, ara, ja estaven unides pel fil invisible de la literatura.

Sílvia Romero

     Després vingueren altres obres, com Verí i finalment El plagi, diverses preguntes em feien riure, com la de Sant Pere que van preguntar: «Però tu coneixes algú amb tanta maldat al món?». Com a la novel·la hi ha un assassinat per un plagi, en aquest punt la Sílvia Romero va aixecar sospites tan serioses que va fer acte de presència la Policia Local dels Monjos. Un final divertit i apassionant que feia cloure un acte inoblidable.

La Policia Local detenint fictíciament Sílvia Romero
La Policia Local detenint fictíciament Sílvia Romero

     I ara sí, me’n vaig a casa, tot pensant que com sempre he començat la casa per la teulada, perquè no em quedarà altre remei que cercar cada una de les obres i llegir-les per donar el meu propi sentit a les respostes, i perquè el vol concèntric de les orenetes m’ha tornat a dur al niu d’històries de Sílvia Romero.

     Si us plau, no us la perdeu.


Sandra D. Roig
(Barcelona, 1974)
«V Trobada de Clubs de Lectura
de l'Alt Penedès i el Garraf»



Referència:
D. Roig, Sandra.
«V Trobada de Clubs de Lectura
de l'Alt Penedès i el Garraf»

Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>
ISSN 2014-3036-N.31

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Teresa Saborit ha dit...

Sandra, moltes gràcies per aquesta crònica tan fantàstica i moltes gràcies a Lo Càntich per publicar-la. Em sumo a la petició amb la que conclous el teu text: Si us plau, no us perdeu les obres de la Sílvia ;)

He inclòs la referència a la teva crònica en un article que acabo de publicar al meu blog. Si hi voleu fer un cop d'ull, el trobareu en el següent enllaç: "La crònica de les cròniques de la V Trobada de Clubs de Lectura de l’Alt Penedès i el Garraf" (http://lallibretavermella.cat/2016/07/03/cronica-v_trobada_clubs_lectura_alt_penedes_garraf-silvia_romero-teresa_saborit).

Llarga vida als llibres i als que els llegeixen! (I als que els escriuen :D)

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]