
A la mort
Vaig veure en un somni que la mort s’apropava,
a lloms d’un cavall blanc i pur,
amb ales de colom, perles als ulls i llengua de roses.
Em va dir que era la mort, però no la vaig creure,
perquè la mort va a lloms d’un cavall negre com la nit,
amb ales de corb, ulls de foc i llengua de serp.
La mort té un rostre lliure,
enviada pel diable o per un àngel furtiu,
arriba quan menys se l'espera,
no la busquis, ella et trobarà allí on fugis
en l’hora desconeguda.
No sé on s’amaga, si al mar o a la terra,
o al reclau més proper,
o pot ser darrere dels núvols,
o d’aquells estels
que engalanen el cel,
ni el mateix univers ho sap de cert.
Abans que vingui cercar-me,
travessaré els rius porpres,
m’hauré vestit de gala,
hauré degustat les fruites més saboroses
i besat els llavis més dolços.
Potser és el camí de la llibertat,
aquella llibertat
que em porti a través de les ones,
que sublims coronen
els cors que mai moren.
Joan Lluís Cau Fogasa
(Lleida, 1969)
«A la mort»

"Azrael"
Evelyn De Morgan
(Londres, Anglaterra, 1855-1919)
Referència:
Cau Fogasa, Joan Lluís.
«A la mort».
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>

Cau Fogasa, Joan Lluís.
«A la mort».
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada