"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Manto Negre»,
de Marta Trillas Morera

A: Caducitat immediata

Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata (Sílvia Romero i Olea)

"Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

Manto Negre (Marta Trillas Morera)

«Manto Negre»,
de Marta Trillas Morera


La meva lectura

     Em plau especialment ressenyar aquesta novel·la perquè, malgrat no ser-ne pas l’autora, la sento molt propera. El motiu és ben senzill: tinc l’honor de formar part del col·lectiu des del qual s’ha endegat el certamen literari “Premi de Novel·la Curta Celler de lletres”, concurs que Marta Trillas, amb la seva obra Manto Negre, va guanyar en l’edició de 2015 (on també vaig col·laborar com a membre del jurat).

     Gràcies a aquesta participació en la decisió del veredicte final compto, en el meu haver, amb les impressions extretes de la lectura individual i també de les lectures de la resta del jurat. Per aquesta raó voldria remarcar un aspecte que va ser valorat positivament durant la deliberació: la capacitat d’atrapar el lector, de fetillar-lo, mitjançant un inici de novel·la punyent i vibrant:

     “Mai no s’esborraran de la meva memòria els terribles esdeveniments d’aquell matí d’inicis de juny durant la celebració del primer certamen del concurs Genus Vini. Encara avui, si tanco els ulls, em vénen al cap les imatges de cossos recargolant-se espasmòdicament, alguns amb les mans aferrades al coll per l’asfíxia soferta. Mai no oblidaré la visió aterridora de l’únic membre femení del jurat estirat a terra, mostrant la seva roba interior indecorosament mentre les convulsions precedien la mort. Ha passat un mes d’aleshores ençà. Ja no sóc la que era, i confiar de nou en algú serà una tasca feixuga, ja que he après que, en aquesta vida, ningú no és qui diries que és, ni qui aparenta ser.

     Com va dir el gran teòleg Fénelon: «L’ambició està més descontenta del que no té, que satisfeta del que té»”.

(pàg. 5)

     Tal com es va comentar durant la presentació de la novel·la a Sant Sadurní d’Anoia, aquest parell de paràgrafs, a més de captar l’atenció del lector, ofereixen tot un seguit de pistes sobre diversos aspectes del que hi trobarem en girar full: la narració en primera persona, el verb en passat, l’evocació d’uns fets terribles ocorreguts tot just un mes abans, el punt de vista narratiu amb veu femenina, el supòsit de trobar-nos davant d’una novel·la de gènere negre.

     Efectivament, i com podeu deduir de la lectura del paràgraf citat més amunt, la història de Manto Negre anirà encaminada cap a l’intent de resoldre el cas i descobrir qui és el responsable d’aquestes morts, cosa que farem ubicats en el si d’una important família de viticultors i, per tant, ens endinsarem de ple en aquest món.

     Però com sol passar en la ficció literària (i de fet també en la realitat), entrelligat amb el nucli temàtic de la investigació i tot creuant-se en aquest tronc argumental, ens assabentarem d’altres històries: d’amor, de velles amistats, d’abandó, d’antics enfrontaments, de venjances, i també, com se’ns indicava en el primer paràgraf, d’ambició. I tot aquest ventall temàtic avança sempre íntimament lligat i cohesionat amb el món del vi i del cava, que és també, a més del marc que acota l’escenari de la novel·la, l’altre gran protagonista de Manto negre.

     Hi ha nombrosos fragments on es destil·la l’amor vers les vinyes, els seus camps i conreu, els cellers i tots els diversos passos que cal seguir per elaborar el producte final. També hi destaquen les descripcions sobre el paisatge, amb les vinyes properes i les muntanyes al fons; sobre l’interior dels cellers o de les cases de les famílies viticultores; o del Liceu de Barcelona (l’únic moment en què l’acció es desenvolupa fora del Penedès); i cal destacar la percepció de les olors, la llum... Totes aquestes són descripcions breus, concises, col·locades estratègicament al llarg de la narració per enriquir-la i alhora mantenir l’avenç de la història.

     Manto Negre, de Marta Trillas, és el primer títol sorgit d’aquest certamen de novel·la curta Celler de lletres, i us proporcionarà una bona estona de lectura entre vins i caves.


Marta Trillas Morera
Marta Trillas Morera

L'autora (extret de la contracoberta del llibre)

     Marta Trillas i Morera és barcelonina i llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona. Ha exercit durant anys l’advocacia i des de 1996 és procuradora dels tribunals, activitat que compagina amb la literatura. La seva primera novel·la, Salteado de togas (2010), arrenca amb la troballa per part d’una famosa xef barcelonina d’un cadàver a la Ciutat de la Justícia, amb la implicació en el crim de personatges relacionats amb l’àmbit judicial. En la seva segona novel·la, El reverso de tu alma (2014), Trillas fa que ens endinsem en el món complex dels trastorns de personalitat a partir dels brutals assassinats d’una ment distorsionada i sàdica. Manto Negre és la seva primera novel·la negra en català i ha estat guanyadora del primer Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 2015, organitzat per la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya i l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.

L’obra: (extret de la contracoberta del llibre)

     Un matí de juny, durant el concurs de vins Genus Vini celebrat al Penedès, alguns membres del jurat cauen fulminats, víctimes d’un verí. Soraya Beaumont, l’hereva d’un important celler de la cèlebre denominació d’origen penedesenca, viu els fets en primera persona, ja que ha assistit impotent al tast de vins i caves que ha provocat la mort de diverses persones i un gran daltabaix al sector vitivinícola. Oriol Planell, metge del lloc, esmenta l’estricnina com a substància letal. Joan Anyí, un altre empresari del ram del vi i del cava, evita que Soraya begui un got d’aigua que també podia estar emmetzinada. Mentre l’astorament i la commoció són absoluts, els secrets del passat s’obren camí entre les vinyes i la pitjor de les metzines, la rancúnia que impedeix l’oblit i el perdó, es farà mestressa de terres i persones.

-Nota: El meu agraïment a Meteora per l’exemplar del llibre ressenyat.


Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata
Caducitat immediata



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Manto Negre», de Marta Trillas Morera
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>
ISSN 2014-3036-N.31

2 [ Comentar aquesta entrada ]:

carabaser ha dit...

Interessant explicació,.. Fan ganes de córrer a la llibreria...

Roser ha dit...

El cometàri fa venir ganes de llegir aquesta novel.la, amb argument que sembla força interesant.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]