![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
La cobla i la sardana
La història de la sardana es remunta a l’època dels grecs i més endavant als pobles ibers. Altres fonts fan esment a principis ancestrals. Alguns estudis sobre la sardana cerquen el seu origen prop dels Pirineus de Girona. Al segle XVI s’esmenta la sardana com una dansa que es ballava en rotllana, però no es tenen dades suficients de com era aquest ball. Al segle XIX és quan de manera definitiva s’estableix la data de la creació de la sardana.
La cobla és la formació instrumental que acompanya la sardana. Està formada per dotze instruments i onze músics. El flabiol i el tamborí tocat per una sola persona. El flabiol és de la família de vent i el tamborí és un instrument de percussió. La tenora i el tible són instruments aeròfons de vent-fusta de doble canya. El fiscorn, la trompeta i el trombó són de la família dels aeròfons de vent-metall; i el contrabaix és de la família de la corda.
La sardana és la dansa i el ball típic de Catalunya. Els balladors formen una rotllana aparellats home-dona. En aquest ball hi pot participar tothom i també es poden introduir a la sardana que s’està ballant en aquell moment.
Els passos principals de la sardana són els curts i els llargs. La sèrie de compassos iguals s’anomena tirada que s’acostumen a alternar fins a la setena o dècima (tiratge de l’Empordà). La sardana es balla en trobades, festes majors i d’altres celebracions. També es fan concursos, aplecs i exhibicions de colles.
La sardana és la dansa i el ball típic de Catalunya. Els balladors formen una rotllana aparellats home-dona. En aquest ball hi pot participar tothom i també es poden introduir a la sardana que s’està ballant en aquell moment.
Els passos principals de la sardana són els curts i els llargs. La sèrie de compassos iguals s’anomena tirada que s’acostumen a alternar fins a la setena o dècima (tiratge de l’Empordà). La sardana es balla en trobades, festes majors i d’altres celebracions. També es fan concursos, aplecs i exhibicions de colles.
— Sardana de lluïment: una colla sardanista amb la seva vestimenta corresponent participa en concursos competint amb altres colles i exhibicions.
— Sardana de punts lliures: els participants realitzen jocs amb els peus mantenint el compàs. Els balladors han de mantenir una bona coordinació i un dels participants va anomenant els passos que s’han de realitzar en el moment oportú. Se sol ballar en concursos.
— Sardana de germanor: els balladors formen una sola rotllana. Es balla al finalitzar una ballada, concurs, aplec, festa i consta d’una tirada de curts i una tirada de llargs.
— Sardana de concert: són interpretades per cobles o altres formacions instruments. Normalment s’escolten en concert i el seu tiratge està format per dues tirades de curts i dues de llargs.
— Sardana coral: La sardana és cantada per una coral i la cobla l’acompanya.
— Sardana obligada o de lluïment d’un o més instruments: la melodia és interpretada per un instrument principal o més d’un com el tible, la tenora, el fiscorn o un altre.
— Sardana revessa: normalment es balla en concursos de colles sardanistes. Es posa a prova els balladors.
— Sardana de punts lliures: els participants realitzen jocs amb els peus mantenint el compàs. Els balladors han de mantenir una bona coordinació i un dels participants va anomenant els passos que s’han de realitzar en el moment oportú. Se sol ballar en concursos.
— Sardana de germanor: els balladors formen una sola rotllana. Es balla al finalitzar una ballada, concurs, aplec, festa i consta d’una tirada de curts i una tirada de llargs.
— Sardana de concert: són interpretades per cobles o altres formacions instruments. Normalment s’escolten en concert i el seu tiratge està format per dues tirades de curts i dues de llargs.
— Sardana coral: La sardana és cantada per una coral i la cobla l’acompanya.
— Sardana obligada o de lluïment d’un o més instruments: la melodia és interpretada per un instrument principal o més d’un com el tible, la tenora, el fiscorn o un altre.
— Sardana revessa: normalment es balla en concursos de colles sardanistes. Es posa a prova els balladors.
La Santa Espina, d’Enric Morera
L’Empordà, d’Enric Morera
Maria de les Trenes, de Josep Saderra
Les Fulles Seques, d’Enric Morera
Per tu ploro, de Pep Ventura
La Sardana de les Monges, d’Enric Morera
Maria Rosa Corretgé Olivart
(Alcarràs, 1978)
«La cobla i la sardana»
"Sardana"
Pep Sanz
Referència:
Corretgé Olivart, Maria Rosa.
«La cobla i la sardana»
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>
Corretgé Olivart, Maria Rosa.
«La cobla i la sardana»
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada