"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La cobla i la sardana»

Per: Maria Rosa Corretgé Olivart

Il·lustració:  Pep Sanz

El tren (Sardana)

La cobla i la sardana



     La història de la sardana es remunta a l’època dels grecs i més endavant als pobles ibers. Altres fonts fan esment a principis ancestrals. Alguns estudis sobre la sardana cerquen el seu origen prop dels Pirineus de Girona. Al segle XVI s’esmenta la sardana com una dansa que es ballava en rotllana, però no es tenen dades suficients de com era aquest ball. Al segle XIX és quan de manera definitiva s’estableix la data de la creació de la sardana.


     La cobla és la formació instrumental que acompanya la sardana. Està formada per dotze instruments i onze músics. El flabiol i el tamborí tocat per una sola persona. El flabiol és de la família de vent i el tamborí és un instrument de percussió. La tenora i el tible són instruments aeròfons de vent-fusta de doble canya. El fiscorn, la trompeta i el trombó són de la família dels aeròfons de vent-metall; i el contrabaix és de la família de la corda.

     La sardana és la dansa i el ball típic de Catalunya. Els balladors formen una rotllana aparellats home-dona. En aquest ball hi pot participar tothom i també es poden introduir a la sardana que s’està ballant en aquell moment.

     Els passos principals de la sardana són els curts i els llargs. La sèrie de compassos iguals s’anomena tirada que s’acostumen a alternar fins a la setena o dècima (tiratge de l’Empordà). La sardana es balla en trobades, festes majors i d’altres celebracions. També es fan concursos, aplecs i exhibicions de colles.


     — Sardana de lluïment: una colla sardanista amb la seva vestimenta corresponent participa en concursos competint amb altres colles i exhibicions.

     — Sardana de punts lliures: els participants realitzen jocs amb els peus mantenint el compàs. Els balladors han de mantenir una bona coordinació i un dels participants va anomenant els passos que s’han de realitzar en el moment oportú. Se sol ballar en concursos.

     — Sardana de germanor: els balladors formen una sola rotllana. Es balla al finalitzar una ballada, concurs, aplec, festa i consta d’una tirada de curts i una tirada de llargs.

     — Sardana de concert: són interpretades per cobles o altres formacions instruments. Normalment s’escolten en concert i el seu tiratge està format per dues tirades de curts i dues de llargs.

     — Sardana coral: La sardana és cantada per una coral i la cobla l’acompanya.

     — Sardana obligada o de lluïment d’un o més instruments: la melodia és interpretada per un instrument principal o més d’un com el tible, la tenora, el fiscorn o un altre.

     — Sardana revessa: normalment es balla en concursos de colles sardanistes. Es posa a prova els balladors.


La Santa Espina, d’Enric Morera

L’Empordà, d’Enric Morera

Maria de les Trenes, de Josep Saderra

Les Fulles Seques, d’Enric Morera

Per tu ploro, de Pep Ventura

La Sardana de les Monges, d’Enric Morera


Maria Rosa Corretgé Olivart
(Alcarràs, 1978)
«La cobla i la sardana»

Il·lustració:
'Sardana (Pep Sanz)'
"Sardana"
Pep Sanz


Referència:
Corretgé Olivart, Maria Rosa.
«La cobla i la sardana»
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>
ISSN 2014-3036-N.31

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]