
Corrandes i gloses de verd encís
Boniqueta sou, minyona,
com la flor del gessamí;
bé sereu més boniqueta
quan haureu dormit ab mi.
* * *
Dos pardals en una espiga
no s’hi poden sostenir;
dos fadrins amb una nina
no s’hi poden avenir.
* * *
A sa muntanya de Pení
una dona collia olives
i de tant vent que feia
li aixecava les faldilles.
Un home que la va veure
badava com un badoc.
Com que no portava calces
se li veia tot l'abricoc.
* * *
La poma de la padrina
no li pot pervenir cap mal,
perquè ha esquinçat el pardal
de cent soldats de marina.
* * *
Qui pogué muntar tan alt
com lo sol al juliol;
que pogués dormir, minyona,
entre vós i lo llençol.
* * *
Vida trista, vida trista,
vida trista, ja ho he dit
voldria tenir es xoric
per combatre amb vós anit
tres pics més llarg que la vista
* * *
Al·lotes, voltros teniu
enmig de s’enforcadura,
una figa flor madura
que és bona per sa perdiu.
«Corrandes i gloses de verd encís»
A:
De corrandes i cançons, per cantar i dansar
Glosades per:
Xesc Font i Odrí

Ramon Navarro Bonet
(Sueca, 1941)
Referència:
Cançons populars.
«Corrandes i gloses de verd encís».
A: De Corrandes i Cançons, per cantar i dansar
Font i Odrí, Xesc.
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>

Cançons populars.
«Corrandes i gloses de verd encís».
A: De Corrandes i Cançons, per cantar i dansar
Font i Odrí, Xesc.
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada