
Á una flor
Qui quasi flos egreditur et conteritur...
Job, 14.
Job, 14.
Bella flor que ahí plena de hermosura
Ta corola ab orgull al cel mostravas
Y l'ayre del entorn embalsamavas
Ab l'olor que estenias suau y pura,
La rosada't donava sa frescura
Y en tas fullas com perlas la guardavas,
Del amorós zefir t'alimentavas
Y't regalava'l sol brillant pintura,
Avuy de ta bellesa transitoria
Tant nua te'n presentas, tant marfida
Que apenas se'n conserva la memoria.
Mes ¡ay! tal es lo curs de nostre vida,
Naixem, creixem, brillem, alcansem gloria
Y desprès... vè la mort y se'ns olvida.
Joan Montserrat i Archs
(Barcelona, 1844-1895)
«Á una flor»

"Clavells i clematis en un gerro de cristall"
Édouard Manet
(París, França, 1832-1883)
Referència:
Montserrat i Archs, Joan.
«Á una flor».
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>

Montserrat i Archs, Joan.
«Á una flor».
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada