"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Una mar de paraules:
«Bao-bap Teatre: 20 anys fent història»

Josep Maria Corretger i Olivart
Una mar de paraules (Josep Maria Corretger i Olivart)


"La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de la realitat".

Montserrat Roig


Bao-bap Teatre

Bao-bap Teatre: 20 anys fent història


     Els orígens del grup teatral Bao-Bap d’Alcarràs els hauríem d’anar a cercar en un llunyà 1991. Any en què un grup de joves del poble amb inquietuds teatrals van decidir formar un grup anomenat Esplai Canurai. Aquest grup es va desmuntar justament cinc anys després de la seva formació per motius laborals de molts dels seus membres i sobretot per la manca de suport econòmic i d’idees per futures representacions. El 1994 no hi hagué representacions de l’Esplai Canurai perquè molts dels seus membres hagueren de realitzar el servei militar i per motius d’absència així ho van decidir. Aquest fet com el d’haver de cursar estudis fora de la província de Lleida també van repercutir en els directors del grup de joves.

     Al cap de poc temps, el 1996 alguns integrants de l’antic Esplai Canurai van ressorgir de les cendres i van decidir formar un nou grup de teatre que sortosament perdura fins als nostres dies, Bao-Bap teatre, van manllevar la inspiració del nom d’un arbre que feia molta ombra i que era d’origen africà, el baobab i llavors crearen el seu logo, dues màscares entrellaçades, una com si fos la d’un pallasso i una altra en forma de lluna.

     Al llarg dels seus vint anys de vida teatral per la seva formació hi ha passat diverses generacions de joves del poble, i segons l’obra que representen, alguns fan acte de presència i d’altres esperen en una propera ocasió, així com n’hi ha d’altres que per motius personals o laborals malauradament, ho han hagut de deixar al cap d’uns anys. El grup teatral Bao-Bap fou dirigit per persones exteriors i amb assessorament als decorats, equip d’il·luminació i creacions dels mateixos membres, a més de la col·laboració de diverses associacions i entitats de la població quan era necessari, i perquè no dir-ho, se n’han sortit prou bé. Qui no recorda els primers anys quan actuaven de manera gratuïta al Centre Cultural i Municipal Lo Casino i en acabar l’obra demanaven una petita contribució al poble assistent a l’espectacle. Al llarg d’aquests vint anys han estat diversos els membres que han dirigit aquest grup de joves amb ambicions teatrals: Carme Pardo (1991), Óscar Martínez (1992 i 1993), Eduard Muntada, Jordi Fondevila i Ramon Molins, tots tres (1995), Carme Pardo i Anna Serra (1996 i 1997), Ramon Molins (1999…) i Ares Piqué (2012-2014), Gabriel Solans (2013), juntament amb Ares Piqué, entre molts d’altres. Bàsicament el repertori d’obres que ha representat Bao-Bap Teatre ha abastat la comèdia, tot i que també s’han atrevit amb alguna tragèdia. Com explicava l’epíleg de l’obra “Simulacres”: “Per a tràgic ja hi ha la vida mateixa” i d’aquí que la finalitat d’aquest grup de joves amb interès per la interpretació sigui passar-ho bé sobre l’escenari i també fent gaudir el públic assistent amb una mitjana d’un parell d’obres a l’any, una per la festa major i l’altra pels volts de Nadal.

     D’entre les obres que han representat, n’hi ha de tota mena d’autors catalans: Lluís Coquard, Nofre Llançà, Pere Calders; castellans: Maria Jaén; anglesos: Willy Russell, Charles Dickens, William Shakespeare; o russos: Anton P. Txekhov; emperò, principalment, han estat apadrinats pels clàssics: Shakespeare, Dickens, Calders… darrerament tiren dels musicals, una fórmula infal·lible.

     Bao-Bap Teatre als inicis de la seva trajectòria artística només realitzaven una actuació per obra, però així com han anat passat els anys i les obres escenificades, han hagut de fer-ne dues o fins i tot, tres sessions de la mateixa obra gràcies a la bona acollida. Moltes de les dues representacions de la mateixa obra s’han esdevingut seguides. El grup teatral Bao-Bap a poc a poc s’ha anat professionalitzant amb cert enginy, gràcies a les entitats patrocinadores i han actuat en d’altres poblacions properes. També val a dir que la inauguració del Centre Cultural i Municipal Lo Casino d’Alcarràs el 15 de maig del 1999 ha facilitat la visualització de les obres a més quòrum i això acompanyat del suport de l’Ajuntament d’Alcarràs, que els deixava assajar als mateixos espais on després actuarien, a més de la col·laboració de diverses d’entitats de la població que han ajudat a la continuïtat d’aquest esplèndid grup teatral del poble, atès que els vestits per les actuacions se’ls havien de comprar ells. També han actuat fora d’Alcarràs, això els ha donat més prestigi o en dates alienes a la festa major. També convé recordar la solidaritat que han tingut en algunes ocasions els membres de Bao-Bap Teatre actuant per la Marató de TV3.

     Bao-Bap Teatre va aconseguir connectar amb la gent, en una època en què l’únic teatre que es representava era el que feien els alumnes de l’escola pública Comtes de Torregrossa, conduïts per la mestra Consol Lumbierres, per tant, Alcarràs tenia algunes mancances culturals anteriors al 1991, fins que aparegué el primer grup teatral de la vila d’Alcarràs, l’Esplai Canurai. És precisament del teatre escolar on sorgí l’afany de fer representacions dels futurs membres del Bao-Bap Teatre.

     L’objectiu de les obres de Bao-Bap Teatre era entretenir el públic del poble, que passés una bona estona i s’oblidés del treball per uns moments. Per un altre costat també cercaven trames senzilles de seguir. Tot i que en algunes obres sempre sobresortia un actor o actriu més que un altre, funcionaven com un equip i la mostra d’això és que escollien les obres que representarien posteriorment entre tots quan al director no li sorgien les idees. D’altres vegades, si hi havia una proposta de tres o quatre obres per representar es reunia el grup de joves actors i actrius i democràticament les escollien sempre tenint present quina era la més divertida per a representar els actors o per al quòrum. Com a anècdota, val a dir que aquestes decisions algunes vegades les prenien relaxadament en un bar.

     Anomenar tots els actors i actrius que han participat al Bao-Bap Teatre, així com directors i directores, tècnics d’il·luminació, tècnics de so, encarregats d’atrezzo, en aquests proppassats vint anys seria una tasca ben difícil i infinita, i de ben segur que sempre ens en deixaríem algun. Podríem dir que per Bao-Bap Teatre i sense por a equivocar-me hi ha passat més de cent persones entre actors i actrius per les seves files. En els nostres dies també hi col·laboren alguns membres del grup teatral i de festes revival Remember Company.

     Actualment, i ja de fa uns anys no queden entrades a la venda per les seves actuacions, s’esgoten en un tres i no res, d’un dia per l’altre, i en algunes ocasions fins i tot, repeteixen sessió per evitar el disgust d’haver de quedar-se sense entrada. Bao-Bap Teatre ha deixat el llistó ben alt en les obres que es representen en els circuits de poblacions. Ho ha fet amb obres treballades des del cor, amb clàssics adaptats, tractant sobretot la comèdia, unes comèdies que et fan esclafir de riure i darrerament també els musicals, ara bé, sempre assolint unes crítiques excel·lents i en tenim una mostra en la llarga i merescuda ovació final en acabar cada actuació, sovint després d'interactuar dues hores a sobre els escenaris. Algunes d’aquestes et toquen de l’emotivitat. Han estat diverses les vegades que m’he quedat bocabadat amb les actuacions del grup de teatre del meu poble, Bao-Bap Teatre i la història continua... i el grup convida els més joves a participar amb el grup teatral. Com cantaven en la darrera obra, “20 age. L’obra de teatre”, on destacaven escenes del seu llarg recorregut teatral a través d’un noi que pateix l’amor pel teatre, han estat “cent setanta-cinc mil les hores, set mil tres-cents els dies passats, quaranta-cinc les obres de teatre”. Ara em vénen a la memòria obres de teatre que he vist al llarg dels anys com “El Mikado” (1995), “Cançó de Nadal” (1996), “El casament dels petits burgesos” (1998), “El violinista a la teulada” (1999), “La comèdia de l’olla” (2006), “Hem de tornar de bodes” (2010), “Mamma mia!” (2012), de la qual se’n feren fins a cinc representacions, “Quina monja!” (2014) entre d’altres, són les que més recordo. És un orgull visualitzar un cartell d’en Sergi Dolcet que anuncia una nova obra i veure’ls treballar a l’escenari. Ja han passat vint anys, emperò, d’obres de ben segur que en vindran més. Moltes felicitats!

Bao-bap Teatre- Cartell


Esplai Canurai:

“No em toquis la flor” (1991)
“Don Juan casi, quasi el Tenorio” (1992)
“No em toquis la flor” (1993)
“Bajarse al moro” (1993)
“La lliçó” (1995)

Algunes obres de Bao-Bap Teatre:

“El Mikado” (1995)
“Simulacres. Farses” (1996)
“Somni d’una nit d’estiu” (1996)
“Cançó de Nadal” (1996)
“Històries de sempre” (1997)
“Germans de sang” (1997)
“El casament dels petits burgesos” (1998)
“El violinista a la teulada” (1999)
“Vida” (1999)
“Eclipsi de lluna” (2000)
“No és tan fàcil” (2001)
“Golfus de Roma” (2002)
“Els últims dies de solitud de Robinson Crusoe” (2003)
“Y otra vez con estos pelos” (2004)
“Els pirates” (2005)
“La comèdia de l’olla” (2006),
“Boda a l’escusat” (2007)
“Clown i acció” (2008)
“Els figurants” (2009)
“Hem de tornar de bodes” (2010)
“Clínic clown” (2011)
“Mamma mia!” (2012)
“El gran naufragi” (2013)
“Historiotes” (2013)
“La teva cara em sona” (2013, 2014 i 2015)
“Quina monja!” (2014)
“Conte de Nadal” (2014)
“Què volen” (2015)
“Petites bogeries” (2015)
“20 age. L’obra de teatre” (2015)


Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Una mar de paraules:
«Bao-bap Teatre: 20 anys fent història»


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Bao-bap Teatre: 20 anys fent història».
A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>
ISSN 2014-3036-N.31

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]