"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Quaderns»,
de Ramona Solé

A: Caducitat immediata

Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata (Sílvia Romero i Olea)

"Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

Quaderns (Ramona Solé)

«Quaderns»,
de Ramona Solé


La meva lectura

     A la Ramona Solé la vaig conèixer, virtualment parlant, a principis de l’any 2009, i la coneixença es va produir gràcies al blog del qual ella n’és la conductora: Tumateix llibres (del blog en vaig parlar en la secció “Xarxa literària”). D’aleshores ençà hem mantingut, en ocasions de forma sovintejada i altres cops més esporàdicament, certa relació epistolar-electrònica, i sempre parlant de llibres, d’actes literaris, de celebracions de Sant Jordi... Fins que el maig de 2014 vaig tenir l’oportunitat de coincidir amb ella, cosa que em va plaure perquè sempre és agradable trobar-te en persona amb algú amb qui has anat teixint un mínim lligam.

     Per tot plegat, quan em vaig assabentar que enguany veuria publicada la seva primera novel·la, vaig cuitar a donar-li l’enhorabona perquè conec la seva passió per la lectura i, també, per l’escriptura.

     Vaig rebre el seu Quaderns amb el temps just de llegir-me’l i preparar la presentació de Barcelona, de la qual vaig tenir l’honor d’encarregar-me’n. I per aquest motiu fins avui no havia trobat el moment de refer el meu parlament per tal de convertir-lo en ressenya.

     Parlem de l’argument de Quaderns. Sense fer spoiler, és clar. Situem-nos en un poble indeterminat de l’interior de Catalunya (indeterminat però proper a Lleida). A aquesta població hi arriba una escriptora, la Sara, que es troba en hores baixes per motius personals. De fet la seva situació anímica és tan complicada que en aquests moments pateix d’agorafòbia, i això fa que les expectatives de la gent del poble, el fet d’estar esperant amb candeletes que hi arribi i s’hi instal·li per poder fer safareig d’un tema nou... se’n vagin en orris. Perquè, en tant que malalta d’agorafòbia, la Sara no surt mai de casa.

     Amb aquest plantejament el que trobem ja d’entrada és un escenari perfecte per a una novel·la de gènere negre: un col·lectiu amb ganes de tafanejar. Però l’autora, Ramona Solé, ha estat molt hàbil en crear un personatge que es troba precisament als antípodes de convertir-se en el centre d’atenció d’aquests rum-rums. La Sara, repeteixo, pateix agorafòbia: no surt mai i gairebé ningú no l’ha vista ni saben com passa el dia amagada entre les quatre parets de casa.

     Evidentment la gent perdrà interès i, just llavors, la Sara desapareix. I curiosament ens trobem en un poble on tothom ho sap tot de tothom... menys de la persona desapareguda.

     L’argument es basarà en la investigació per trobar-la. I la clau, o una de les claus, per tirar endavant amb les perquisicions seran els quaderns, aquests quaderns que donen nom a la novel·la i que no són més que les anotacions d’un parell de nenes sobre les diverses activitats dels veïns del poble. Sovint són entrades breus i sense més importància; d’altres vegades són entrades més peculiars; i n’hi ha d’altres que tenen comentaris annexos per part de les nenes perquè no acaben d’entendre certs comportaments.

     De fet els quaderns seran el punt de partida d’aquest cas de desaparició i també l’eina per estudiar i investigar, però la novel·la és més que una desaparició i la consegüent investigació. Entremig hi trobarem la recreació d’altres històries, fosques, tèrboles, secrets silenciats sota capes i capes d’anys. I aquí torno a remarcar la idoneïtat de l’escenari que ha triat l’autora per emmarcar la novel·la: un poble petit de l’interior de Catalunya.

     I encara hi ha un aspecte que no he tractat i que també és molt important, i és el sexe. Les relacions amoroses, les relacions sexuals, en ocasions lligades les unes amb les altres, en ocasions amor i sexe no hi tenen res a veure. Per tant, crec que teniu material i ingredients de sobres per submergir-vos en aquests Quaderns i passar una bona estona de lectura.


Ramona Solé
Ramona Solé

L'autora (extret de la contracoberta del llibre)

     Ramona Solé va néixer a Lleida el 1968. Tot i que ha treballat sempre amb números, és addicta a la lectura i té un bloc des de l’octubre del 2007, on no es cansa de parlar de llibres. Ha participat en diversos reculls de relats i microrelats. Quaderns és la seva primera novel·la publicada.

L’obra: (extret de la contracoberta del llibre)

     Una escriptora amb agorafòbia desapareix de la casa on viu en un petit poble lleidatà. Els quaderns on les dues nenes de la casa del costat, per passar l’estona, anoten els moviments que observen en els veïns de la vila seran el punt de partida de la investigació per trobar-la.

     Quan en Miquel, un mosso d’esquadra nascut al poble, s’assabenta que el cas pot destapar alguns secrets que afecten la seva família i que alimentaran les xafarderes que creuen saber-ho tot de tothom, s’involucra en la investigació. Però els comandaments l’hi impedeixen per la vinculació personal amb els fets i es genera una tensió que amenaça amb dificultar la feina policial.

     Sota les mirades atentes dels veïns que comenten la investigació dels Mossos com una xafarderia més, la desaparició d’una escriptora condueix al descobriment de la doble cara d’un poble que viu amagant el que és i desitjant el que només pot ser en secret.


Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata
Caducitat immediata



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Quaderns», de Ramona Solé
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>
ISSN 2014-3036-N.31

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]