«La primavera» Joan Lluís Cau Fogasa Il·lustració: Sandro Botticelli

La primavera

Esperat arribar,
amb alegria t’escullo.

La meva ànima
tènue pel lent pas de l’hivern
et dóna la benvinguda.

Sovint, plens d’alegria
els ocells canten
entremig de les fulles.

Els arbres
triomfant per l’orgull
els acullen amb una forta abraçada.

Tots es marceixen de ganes
no esperen més
ja marxa el fred
ja és un record.

Els feixos de llenya
secs per crema
ja respiren segurs
queden enrere i no es fan servir
no és el moment, ja tornarà.
Arriba la jovenesa,
s’acaba la vellesa
arriben les flors
i els seus colors.

Arriba l’alegria!
i amb el cor nu
es banya amb un sospir
de noves paraules
i amb la seva olor
embriaguen la natura
amb ganes de viure.

Els til·lers esclaten,
les seves flors
acabades de néixer
amb frescos perfums
envaeixen l’ambient
i quan inhalo els vents
els somnis que emergeixen de nou
venen a mi i prenent volada.

Em fan recordar els temps passats
instants que no vull oblidar
que no tornaran.

Clavats amb claus d’or al meu cor
indueixen que el meu pensament
sigui més dolç
i el meu cos, ple d’alegria,
bategui al ritme inalterable
de la perenne flama.

Les clares matinades són refrescades
per una tímida ruixó
la seva humitat m’envaeix l’ànima
i en tancar els ulls veig quan sóc de ric
tinc el que necessito i no desitjo més.

Els camps ja són plens d’ordi
la falç ja ha sortit del seu amagatall
i amb el seu recorregut traça al sòl
figures de mil formes,
que es veuen des del cel.

Els paraigües preparats
la pluja no avisa
arriba amb força
clara i sorollosa rega la terra
la natura l’espera amb els braços oberts.

Ja ha arribat la llum per il·luminar el meu esperit
s’ha acabat la tristor,
de nou podrem seure junts
a l’ombra del roure que va ser
mut testimoni dels nostres secrets.

Podrem cantar a l’alegria
i asseguts al mur de l’antiga església
escoltar la remor del silenci.

Com estimo aquests dies de lluentor
tan clars i transparents
obro les finestres de la meva cambra
de bat a bat perquè vull
que entrin les musicals notes
que composen els rajos de sol
omplint els meus sentits de belles cançons.

L’olor dels fruiters impregna la meva pell
portats per la puresa de l’aire de la vall
que em va veure créixer
amb mil sabors fan les delícies de qui les tasten
i el seu gust mai s’oblida siguis on siguis.

Les abelles, de nítids colors,
cridaneres i tafaneres van de flor en flor
porten la vida i amb elles
el sacrifici del seu treball de cera i mel.

Veig la claror de la nit en els teus ulls
i en els teus cabells resplendeix
la brillantor dels estels
tot és més esperançador i present
aquesta és sens dubte l’estació de l’amor.

Joan Lluís Cau Fogasa
(Lleida, 1969)
«La primavera»

Il·lustració:

"La primavera"
Sandro Botticelli
(Florència, 1445-1510)

Referència:

Cau Fogasa, Joan Lluís.
«La primavera».
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>