"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La primavera»

Joan Lluís Cau Fogasa

Il·lustració: Sandro Botticelli

La primavera (Sandro Botticelli)

La primavera


Esperat arribar,
amb alegria t’escullo.

La meva ànima
tènue pel lent pas de l’hivern
et dóna la benvinguda.

Sovint, plens d’alegria
els ocells canten
entremig de les fulles.

Els arbres
triomfant per l’orgull
els acullen amb una forta abraçada.

Tots es marceixen de ganes
no esperen més
ja marxa el fred
ja és un record.

Els feixos de llenya
secs per crema
ja respiren segurs
queden enrere i no es fan servir
no és el moment, ja tornarà.
Arriba la jovenesa,
s’acaba la vellesa
arriben les flors
i els seus colors.

Arriba l’alegria!
i amb el cor nu
es banya amb un sospir
de noves paraules
i amb la seva olor
embriaguen la natura
amb ganes de viure.

Els til·lers esclaten,
les seves flors
acabades de néixer
amb frescos perfums
envaeixen l’ambient
i quan inhalo els vents
els somnis que emergeixen de nou
venen a mi i prenent volada.

Em fan recordar els temps passats
instants que no vull oblidar
que no tornaran.

Clavats amb claus d’or al meu cor
indueixen que el meu pensament
sigui més dolç
i el meu cos, ple d’alegria,
bategui al ritme inalterable
de la perenne flama.

Les clares matinades són refrescades
per una tímida ruixó
la seva humitat m’envaeix l’ànima
i en tancar els ulls veig quan sóc de ric
tinc el que necessito i no desitjo més.

Els camps ja són plens d’ordi
la falç ja ha sortit del seu amagatall
i amb el seu recorregut traça al sòl
figures de mil formes,
que es veuen des del cel.

Els paraigües preparats
la pluja no avisa
arriba amb força
clara i sorollosa rega la terra
la natura l’espera amb els braços oberts.

Ja ha arribat la llum per il·luminar el meu esperit
s’ha acabat la tristor,
de nou podrem seure junts
a l’ombra del roure que va ser
mut testimoni dels nostres secrets.

Podrem cantar a l’alegria
i asseguts al mur de l’antiga església
escoltar la remor del silenci.

Com estimo aquests dies de lluentor
tan clars i transparents
obro les finestres de la meva cambra
de bat a bat perquè vull
que entrin les musicals notes
que composen els rajos de sol
omplint els meus sentits de belles cançons.

L’olor dels fruiters impregna la meva pell
portats per la puresa de l’aire de la vall
que em va veure créixer
amb mil sabors fan les delícies de qui les tasten
i el seu gust mai s’oblida siguis on siguis.

Les abelles, de nítids colors,
cridaneres i tafaneres van de flor en flor
porten la vida i amb elles
el sacrifici del seu treball de cera i mel.

Veig la claror de la nit en els teus ulls
i en els teus cabells resplendeix
la brillantor dels estels
tot és més esperançador i present
aquesta és sens dubte l’estació de l’amor.


Joan Lluís Cau Fogasa
(Lleida, 1969)
«La primavera»

Il·lustració:
'La primavera (Sandro Botticelli)'
"La primavera"
Sandro Botticelli
(Florència, 1445-1510)


Referència:
Cau Fogasa, Joan Lluís.
«La primavera».
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>
ISSN 2014-3036-N.31

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]