![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
La història republicana és la nostra història
Dijous 14 d’abril de 2016 es commemorava el 85è aniversari de la proclamació de la Segona República, i des del Grup Promotor de l’Antiga Presó de Dones de les Corts van voler retre homenatge a l’expresa política Maria Salvo Iborra. L’acte estava organitzat per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, i pel Centre de Recerca Polis de la Facultat de Belles Arts de la mateixa Universitat.
El lloc de trobada dels participants es va situar a la cruïlla del carrer Joan Güell amb l’Avinguda Diagonal, on no fa gaires mesos es va col·locar un pal informatiu que rememora la ubicació de la Presó de Dones de les Corts i la direcció, a tot just 8 quilòmetres, cap al Camp de la Bota. Però cal afegir que, més enllà d’aquesta funció memorística i informativa, i tal com hom va apuntar durant els posteriors parlaments, aquest senyal t’obliga a evocar aquelles dones empresonades i a plantejar-te els seus pensaments i sentiments sabent que, aquell espai d’execució, era tan a prop. Malauradament, onze d’elles van perdre la vida al Camp de la Bota.
El lloc de trobada dels participants es va situar a la cruïlla del carrer Joan Güell amb l’Avinguda Diagonal, on no fa gaires mesos es va col·locar un pal informatiu que rememora la ubicació de la Presó de Dones de les Corts i la direcció, a tot just 8 quilòmetres, cap al Camp de la Bota. Però cal afegir que, més enllà d’aquesta funció memorística i informativa, i tal com hom va apuntar durant els posteriors parlaments, aquest senyal t’obliga a evocar aquelles dones empresonades i a plantejar-te els seus pensaments i sentiments sabent que, aquell espai d’execució, era tan a prop. Malauradament, onze d’elles van perdre la vida al Camp de la Bota.
Des d’aquesta cruïlla els participants van baixar pel carrer Joan Güell per dirigir-se a una de les façanes laterals dels grans magatzems que, en l’actualitat, ocupen el solar de l’antiga Presó de Dones. Allà, davant la placa que fa escassa referència a aquestes instal·lacions, una placa que vol amagar molt més que no pas allò que pretén reivindicar, Anna Maria Batalla, filla d’Anna Solà (presa de les Corts), va llegir l’article del 18 d’abril de 1938 que la seva mare, en nom de la Unió de dones de Catalunya, va publicar al diari El Dia per encoratjar a totes les dones manresanes a treballar per ajudar els combatents. Article, per altra banda, que es va convertir en una de les proves més contundents per a la seva condemna.
Després d’aquesta lectura els participants es van dirigir a la cruïlla dels carrers Joan Güell amb Europa, i aquí, davant de l’Espai de Memòria provisional Dones/Presó, va tenir lloc l’acte d’homenatge a Maria Salvo Iborra, expresa política.
Són diverses les persones que van participar en aquest homenatge, i totes elles van fer referència a la fortalesa i convicció de Maria Salvo a l’hora de defensar els ideals republicans i de llibertat. De la seva biografia se’n podrien escriure molts i molts llibres i se’n podria fer una pel·lícula.
Detinguda a Madrid el 1941, va ingressar a la presó de Les Corts amb vint anys. El 1943 la van traslladar a la presó de Ventas (Madrid), i un any després la van jutjar i condemnar a trenta anys, dels quals en va complir setze. En l’actualitat té 96 anys i continua lluitant per les llibertats, els drets de les dones i la memòria democràtica. El 2003 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona, el 2004 fou investida doctora honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya, i el 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Són diverses les persones que van participar en aquest homenatge, i totes elles van fer referència a la fortalesa i convicció de Maria Salvo a l’hora de defensar els ideals republicans i de llibertat. De la seva biografia se’n podrien escriure molts i molts llibres i se’n podria fer una pel·lícula.
Detinguda a Madrid el 1941, va ingressar a la presó de Les Corts amb vint anys. El 1943 la van traslladar a la presó de Ventas (Madrid), i un any després la van jutjar i condemnar a trenta anys, dels quals en va complir setze. En l’actualitat té 96 anys i continua lluitant per les llibertats, els drets de les dones i la memòria democràtica. El 2003 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona, el 2004 fou investida doctora honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya, i el 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Ella, però, només té paraules de reconeixement vers les altres dones, totes aquelles que van ser les seves companyes de lluita i penúria. Algunes, com hem indicat més amunt, tràgicament executades al Camp de la Bota. Maria Salvo només té paraules de reconeixement i sempre, sempre, vénen acompanyades del seu sincer “gràcies”.
Però ara ens toca a nosaltres i, des d’aquestes línies, la conclusió és: gràcies, Maria, per la teva força i per mantenir viva la memòria.
Però ara ens toca a nosaltres i, des d’aquestes línies, la conclusió és: gràcies, Maria, per la teva força i per mantenir viva la memòria.
«La història republicana és la nostra història»
Sílvia Romero i Olea
Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«La història republicana és la nostra història»
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>
Romero i Olea, Sílvia.
«La història republicana és la nostra història»
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada