«El Vaixell d’or» (Le Vaisseau d’or) Émile Nelligan Traducció: Enrique Íñiguez Rodríguez Il·lustració: Claude Joseph Vernet

El Vaixell d’or

Hi hagué un gran Vaixell tallat en or massiu:
l’atzur ferien els pals sobre mars ignots.
La Cípria d’amor, carns nues, cabells revolts,
s’exposava a la proa, al sol excessiu.

Però es topà una nit amb el gran escull
dins l’Oceà enganyós, on cantava la Sirena
i en el naufragi horrible, inclinà la carena
al fons de l’Abís, immutable bagul.

Hi hagué un Vaixell d’or, els flancs diàfans del qual
revelaven uns tresors que els mariners profans
Fàstic, Odi i Neurosi, entre ells s’han disputat.

Què resta ara d’ell rere la breu tempesta?
Què ha sigut del meu cor, navili desertat?
Ai! Ha sotsobrat cap a l’abís del Somni.

Émile Nelligan
(Mont-real, Quebec, Canadà, 1879-1941)
«El Vaixell d’or»

Il·lustració:

"Naufragi"
Claude Joseph Vernet
(Avinyó, França, 1714 - París, França, 1789)

Traducció:
Enrique Íñiguez Rodríguez
(Villena, L'Alt Vinalopó, 1987)
«El Vaixell d’or»
de l'obra:

«Le Vaisseau d’or»

Émile Nelligan

Ce fut un grand Vaisseau taillé dans l'or massif :
Ses mâts touchaient l'azur, sur des mers inconnues ;
La Cyprine d'amour, cheveux épars, chairs nues,
S'étalait à sa proue, au soleil excessif.

Mais il vint une nuit frapper le grand écueil
Dans l'Océan trompeur où chantait la Sirène,
Et le naufrage horrible inclina sa carène
Aux profondeurs du Gouffre, immuable cercueil.

Ce fut un Vaisseau d'Or, dont les flancs diaphanes
Révélaient des trésors que les marins profanes,
Dégoût, Haine et Névrose, entre eux ont disputés.

Que reste-t-il de lui dans la tempête brève ?
Qu'est devenu mon cœur, navire déserté ?
Hélas ! Il a sombré dans l'abîme du Rêve !

ooO0Ooo

Referència:

Nelligan, Émile.
«El Vaixell d’or».
(Le Vaisseau d’or)
Traducció: Íñiguez Rodríguez, Enrique.
Lo Càntich. N.31. Hipèrbole, 2016.
Abril - Agost, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 31>
EAN: 9772014303002 31>