"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Ramon Monton Lara»

La veu del traductor


Sílvia Romero i Olea
La veu del traductor (Sílvia Romero i Olea)

"Si sabem idiomes podem llegir qualsevol obra en la seva llengua original; en cas contrari necessitem la figura del traductor. Ells són els professionals que ens permeten gaudir de tants i tants textos literaris, i alhora una de les peces més desconegudes de l'engranatge editorial. Fem que s'escolti la seva veu!"

Ramon Monton Lara
Ramon Monton Lara


Qüestionari

1. Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes el treballes, ja sigui com a origen o com a destí?

     Alemany, anglès i castellà.

2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?

     Sí, Un viatge amb la senyora Forrellad, d’Elfie Donelly. Me l’havia de publicar Aliorna, però l’editorial va plegar.


3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?

     Ara mateix, en Una breu història de set assassinats, de Marlon James. Els problemes que m’estic trobant, sobretot la gran quantitat d’argot i de patois jamaicà que conté la novel·la i d’informació sobre drogues i armes de tota mena, contínuament m’haig de documentar per Internet, sembla que estigui muntant algun grup terrorista.

4. En general, qui tria el traductor d'una obra?

     En general, l’editorial, tot i que jo també he proposat força obres, com en el cas de la que m’ha permès guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana, Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel.

5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?

     Per a mi és un avantatge. Com a escriptor, puc aportar molt a una traducció, estic segur que s’hi nota el meu estil, la meva mà, tot i mantenir la necessària fidelitat a l’original. I els llibres que tradueixo m’aporten idees per als llibres que després puc escriure.

6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?

     Evidentment, la que abans he esmentat, la del premi d’aquest any. I també autors com Musil, Fallada o els romàntics, com E.T.A. Hoffmann. La dificultat i la qualitat literària són un incentiu important per a mi. Gaudeixo més amb els llibres que no tenen com a objectiu simplement entretenir.

7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?

     Procuro mantenir la musicalitat i el ritme de l’original i adaptar-lo amb la màxima riquesa a la llengua d’arribada, en general el català, de manera que el text soni català i natural.

8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?

     Doncs buscant les equivalències més aproximades de què disposem en l’idioma d’arribada.

9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?

     Això és ideal, de vegades ho he fet, però no sempre tenim temps. En tot cas, cada autor és tot un món i t’hi vas familiaritzant a mesura que t’endinses en la traducció, fins que arriba un moment que tens la sensació que ja treballeu junts.

10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?

     Crec que és una professió solitària per a persones que se sentin bé passant hores només en companyia de l’autor que tradueixen. Sí que és positiu tenir sensibilitat, perquè tractem amb material sensible, amb literatura, amb bellesa, i també és important tenir un bon bagatge literari i lingüístic, un bon nivell cultural i uns coneixements extensos en molts àmbits, la nostra és una bona feina per als esperits curiosos. De tota manera, en cas d’ignorància sobre algun tema concret (com ara em passa amb les armes i les drogues) sempre ens podem documentar.

Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l’instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.

     Una vegada vaig escriure que els traductors som pontífexs, fem de pont entre una llengua i una altra. Aquesta professió és agraïda i enriquidora a nivell personal encara que no sigui gaire fàcil guanyar-s’hi la vida i acabi sent com una mena d’excentricitat de la qual no et pots desempallegar, perquè en bona part t’hi dediques per gust, per vocació. És un plaer veure l’obra acabada, tenir el llibre a les mans, veure que la llengua és fluida, natural, brillant, que ho has tornat a aconseguir, fins i tot aprofitar per tornar a posar en circulació expressions genuïnes de la teva llengua que has detectat que es perdien, i posar a l’abast dels lectors autors i obres admirables i sovint poc o gens conegudes.


Altres dades:

Nom: Ramon Monton Lara
Web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Monton_i_Lara
Blog: Ramon Monton
c/e: ramon.monton@gmail.com

Títols traduïts:(Selecció)

. ELIAS CANETTI, La província de l'home (Eds. 62, MOLU SEGLE XX, 66, 1992)
. ROBERT MUSIL, L'home sense qualitats (Eds. 62, MOLU SEGLE XX, 84, 1993)
. H.J.CH. VON GRIMMELSHAUSEN, L'aventurer Simplicissimus (Proa, A Tot Vent, 363, 1998)
. BERTOLT BRECHT, Timbals a la nit, dins de Teatre Complet I (Institut del Teatre, Clàssics, 1998)
. ROBERT WALSER, Els germans Tanner (Proa, A Tot Vent, 369, 1999)
. E.T.A. HOFFMANN, Opinions sobre la vida del gat Murr, amb la biografia fragmentària del mestre de capella Johannes Kreisler, en fulls solts de maculatura, (Eds. de 1984, Mirmanda, 24, 2004)
. JOSEPH VON EICHENDORFF, De la vida d'un inútil (Eds. de 1984, Mirmanda, 27, 2005)
. ORHAN PAMUK, El museu de la innocència (Bromera, L'Eclèctica, 172, 2009)
. HERTA MÜLLER, En terres baixes (Bromera, 2010)
. HANS FALLADA, Sol a Berlín (Edicions de 1984, Mirmanda, 80, 2011)
. FRANZ WERFEL, Els quaranta dies del Musa Dagh (Edicions de 1984, Mirmanda, 131, 2014)


Sílvia Romero i Olea
www.silviaromeroolea.es.tl

La veu del traductor
La veu del traductor



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Ramon Monton Lara»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>
ISSN 2014-3036-N.30

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]