![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Ramon Monton Lara
1. Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes el treballes, ja sigui com a origen o com a destí?
Alemany, anglès i castellà.
2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
Sí, Un viatge amb la senyora Forrellad, d’Elfie Donelly. Me l’havia de publicar Aliorna, però l’editorial va plegar.
3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?
Ara mateix, en Una breu història de set assassinats, de Marlon James. Els problemes que m’estic trobant, sobretot la gran quantitat d’argot i de patois jamaicà que conté la novel·la i d’informació sobre drogues i armes de tota mena, contínuament m’haig de documentar per Internet, sembla que estigui muntant algun grup terrorista.
4. En general, qui tria el traductor d'una obra?
En general, l’editorial, tot i que jo també he proposat força obres, com en el cas de la que m’ha permès guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana, Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel.
5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
Per a mi és un avantatge. Com a escriptor, puc aportar molt a una traducció, estic segur que s’hi nota el meu estil, la meva mà, tot i mantenir la necessària fidelitat a l’original. I els llibres que tradueixo m’aporten idees per als llibres que després puc escriure.
6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
Evidentment, la que abans he esmentat, la del premi d’aquest any. I també autors com Musil, Fallada o els romàntics, com E.T.A. Hoffmann. La dificultat i la qualitat literària són un incentiu important per a mi. Gaudeixo més amb els llibres que no tenen com a objectiu simplement entretenir.
7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?
Procuro mantenir la musicalitat i el ritme de l’original i adaptar-lo amb la màxima riquesa a la llengua d’arribada, en general el català, de manera que el text soni català i natural.
8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?
Doncs buscant les equivalències més aproximades de què disposem en l’idioma d’arribada.
9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
Això és ideal, de vegades ho he fet, però no sempre tenim temps. En tot cas, cada autor és tot un món i t’hi vas familiaritzant a mesura que t’endinses en la traducció, fins que arriba un moment que tens la sensació que ja treballeu junts.
10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
Crec que és una professió solitària per a persones que se sentin bé passant hores només en companyia de l’autor que tradueixen. Sí que és positiu tenir sensibilitat, perquè tractem amb material sensible, amb literatura, amb bellesa, i també és important tenir un bon bagatge literari i lingüístic, un bon nivell cultural i uns coneixements extensos en molts àmbits, la nostra és una bona feina per als esperits curiosos. De tota manera, en cas d’ignorància sobre algun tema concret (com ara em passa amb les armes i les drogues) sempre ens podem documentar.
Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l’instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
Una vegada vaig escriure que els traductors som pontífexs, fem de pont entre una llengua i una altra. Aquesta professió és agraïda i enriquidora a nivell personal encara que no sigui gaire fàcil guanyar-s’hi la vida i acabi sent com una mena d’excentricitat de la qual no et pots desempallegar, perquè en bona part t’hi dediques per gust, per vocació. És un plaer veure l’obra acabada, tenir el llibre a les mans, veure que la llengua és fluida, natural, brillant, que ho has tornat a aconseguir, fins i tot aprofitar per tornar a posar en circulació expressions genuïnes de la teva llengua que has detectat que es perdien, i posar a l’abast dels lectors autors i obres admirables i sovint poc o gens conegudes.
Alemany, anglès i castellà.
2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
Sí, Un viatge amb la senyora Forrellad, d’Elfie Donelly. Me l’havia de publicar Aliorna, però l’editorial va plegar.
3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?
Ara mateix, en Una breu història de set assassinats, de Marlon James. Els problemes que m’estic trobant, sobretot la gran quantitat d’argot i de patois jamaicà que conté la novel·la i d’informació sobre drogues i armes de tota mena, contínuament m’haig de documentar per Internet, sembla que estigui muntant algun grup terrorista.
4. En general, qui tria el traductor d'una obra?
En general, l’editorial, tot i que jo també he proposat força obres, com en el cas de la que m’ha permès guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana, Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel.
5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
Per a mi és un avantatge. Com a escriptor, puc aportar molt a una traducció, estic segur que s’hi nota el meu estil, la meva mà, tot i mantenir la necessària fidelitat a l’original. I els llibres que tradueixo m’aporten idees per als llibres que després puc escriure.
6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
Evidentment, la que abans he esmentat, la del premi d’aquest any. I també autors com Musil, Fallada o els romàntics, com E.T.A. Hoffmann. La dificultat i la qualitat literària són un incentiu important per a mi. Gaudeixo més amb els llibres que no tenen com a objectiu simplement entretenir.
7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?
Procuro mantenir la musicalitat i el ritme de l’original i adaptar-lo amb la màxima riquesa a la llengua d’arribada, en general el català, de manera que el text soni català i natural.
8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?
Doncs buscant les equivalències més aproximades de què disposem en l’idioma d’arribada.
9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
Això és ideal, de vegades ho he fet, però no sempre tenim temps. En tot cas, cada autor és tot un món i t’hi vas familiaritzant a mesura que t’endinses en la traducció, fins que arriba un moment que tens la sensació que ja treballeu junts.
10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
Crec que és una professió solitària per a persones que se sentin bé passant hores només en companyia de l’autor que tradueixen. Sí que és positiu tenir sensibilitat, perquè tractem amb material sensible, amb literatura, amb bellesa, i també és important tenir un bon bagatge literari i lingüístic, un bon nivell cultural i uns coneixements extensos en molts àmbits, la nostra és una bona feina per als esperits curiosos. De tota manera, en cas d’ignorància sobre algun tema concret (com ara em passa amb les armes i les drogues) sempre ens podem documentar.
Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l’instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
Una vegada vaig escriure que els traductors som pontífexs, fem de pont entre una llengua i una altra. Aquesta professió és agraïda i enriquidora a nivell personal encara que no sigui gaire fàcil guanyar-s’hi la vida i acabi sent com una mena d’excentricitat de la qual no et pots desempallegar, perquè en bona part t’hi dediques per gust, per vocació. És un plaer veure l’obra acabada, tenir el llibre a les mans, veure que la llengua és fluida, natural, brillant, que ho has tornat a aconseguir, fins i tot aprofitar per tornar a posar en circulació expressions genuïnes de la teva llengua que has detectat que es perdien, i posar a l’abast dels lectors autors i obres admirables i sovint poc o gens conegudes.
Nom: Ramon Monton Lara
Web: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Monton_i_Lara
Blog: Ramon Monton
c/e: ramon.monton@gmail.com
. ELIAS CANETTI, La província de l'home (Eds. 62, MOLU SEGLE XX, 66, 1992)
. ROBERT MUSIL, L'home sense qualitats (Eds. 62, MOLU SEGLE XX, 84, 1993)
. H.J.CH. VON GRIMMELSHAUSEN, L'aventurer Simplicissimus (Proa, A Tot Vent, 363, 1998)
. BERTOLT BRECHT, Timbals a la nit, dins de Teatre Complet I (Institut del Teatre, Clàssics, 1998)
. ROBERT WALSER, Els germans Tanner (Proa, A Tot Vent, 369, 1999)
. E.T.A. HOFFMANN, Opinions sobre la vida del gat Murr, amb la biografia fragmentària del mestre de capella Johannes Kreisler, en fulls solts de maculatura, (Eds. de 1984, Mirmanda, 24, 2004)
. JOSEPH VON EICHENDORFF, De la vida d'un inútil (Eds. de 1984, Mirmanda, 27, 2005)
. ORHAN PAMUK, El museu de la innocència (Bromera, L'Eclèctica, 172, 2009)
. HERTA MÜLLER, En terres baixes (Bromera, 2010)
. HANS FALLADA, Sol a Berlín (Edicions de 1984, Mirmanda, 80, 2011)
. FRANZ WERFEL, Els quaranta dies del Musa Dagh (Edicions de 1984, Mirmanda, 131, 2014)
Sílvia Romero i Olea
www.silviaromeroolea.es.tl
La veu del traductor
Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Ramon Monton Lara»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>
Romero i Olea, Sílvia.
«Ramon Monton Lara»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada