"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La força del vent»

Marta Magrinyà

Cossetània Edicions

La força del vent (Marta Magrinyà)

La força del vent

Marta Magrinyà

Cossetània Edicions
Col·lecció: Notes de color, 76
240 pàgines - Mides: 15,5 x 23,3 cm - Rústica amb solapes
Data primera edició: Març del 2016
ISBN: 978-84-9034-411-8


Sinopsi

     A Reus, l’any 1958, la majoria de persones estan sotmeses a un vida grisa i imposada. Les tensions d’una societat injusta, plena de ferides, queden ocultes sota una falsa aparença d’ordre i resignació. A la corredoria de fruita seca dels Jansana, les circumstàncies no són diferents. La Dela Pons fa dos anys que hi treballa com a meritòria. La seva mare es va fugar amb un desconegut i la va convertir, a ella, en una empestada. La seva existència sembla condemnada fins que un robatori a la corredoria provoca un seguit d’esdeveniments extraordinaris que ho canvien tot.

     Un negoci carregat de secrets i tacat per un pecat imperdonable que s’ha silenciat durant massa temps. La veritat i els sentiments, però, acaben desfermant-se.


L'autora

     Marta Magrinyà neix a Reus l’any 1969. És llicenciada en Ciències de la Informació i ha treballat en comerç internacional i comunicació. L’any 2006 va guanyar el premi literari de l’Ametlla de Mar i, a partir de llavors, ha publicat cinc novel·les, amb les quals ha aconseguit molts seguidors fidels. Entre les seves obres destaca Llaços secrets (2014), publicada per Cossetània Edicions. Les seves emocionants històries, ambientades en diferents èpoques, són plenes de misteri i passions que atrapen els lectors.


Tast de La força del vent,
de Marta Magrinyà
(Cortesia de Cossetània Edicions)

Capítol 1

     El pregó del reverend doctor Josep Llauradó davant el micròfon de Ràdio Reus, retransmès per Ràdio Barcelona i per Ràdio Madrid, va donar la benedicció a la Setmana Santa de 1952, iniciada el Diumenge de Rams amb el seguit de funcions pietoses, viacrucis i processons encapçalades pel triumvirat de poders que llavors regien els destins del país i de la seva gent. Les autoritats militars, eclesiàstiques i polítiques del règim imposaven un control ideològic absolut sobre la població. Aquells dies, Reus tenia 36.000 habitants i estava immersa en la dictadura franquista. La societat pròspera i moderna d’abans de la guerra s’havia tornat deprimida i temorosa. Mentre la ciutat intentava reconstruir-se, retenia l’alcaldia el molt il·lustre Joan Bertran, propietari d’una de les fàbriques de sabó més importants de l’Estat i baluard destacat d’aquella nova cultura de l’endarreriment que el No-Do anunciava com un situació exemplar i, per fi, devotament ordenada. El mateix alcalde que, dos anys més tard, sofriria un atemptat per part d’un treballador municipal.

     Aquell Divendres Sant, la Montserrat Ustrell va sortir de casa a les sis del matí per anar al tradicional Via Crucis des de l’església de Sant Joan fins a l’avinguda dels Màrtirs, davant el monument als Caiguts, però no va tornar. Poques hores després, el seu espòs i els dos fills bessons descobrien que havia marxat amb un metge que s’estava a la ciutat de pas per escapar-se d’una vida carestiosa i d’un matrimoni gris. El Gori i la Dela tenien quinze anys. Per a ell l’escandalós adulteri de la seva mare fou una desgràcia. Per a la noia, un fet que marcaria la resta de la seva vida. Immersa en una societat profundament masclista i plena de prejudicis, es convertí en víctima de la crueltat arrelada en una part de la societat que aquell règim de la por, fosc i repressiu, fomentava, esmerçat a retrocedir en el temps i en el coneixement, infestat de símbols feixistes i ritus religiosos, hipòcrita i obsessionat per les aparences. Però, en aquell paradigma de la resignació i de la censura, moltes persones tenien la força de voluntat, l’orgull i la dosi d’enginy necessaris per desafiar l’ordre de les coses. Encara existia una part important de la població amb un indestructible sentit de la justícia i un neguit inherent a la condició humana: la busca de la felicitat i de la llibertat.



'La força del vent (Marta Magrinyà)'
"La força del vent"
Marta Magrinyà



Culturàlia


Referència:
«La força del vent»
Marta Magrinyà
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>
ISSN 2014-3036-N.30

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]