![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
La força del vent
Col·lecció: Notes de color, 76
240 pàgines - Mides: 15,5 x 23,3 cm - Rústica amb solapes
Data primera edició: Març del 2016
ISBN: 978-84-9034-411-8
A Reus, l’any 1958, la majoria de persones estan sotmeses a un vida grisa i imposada. Les tensions d’una societat injusta, plena de ferides, queden ocultes sota una falsa aparença d’ordre i resignació. A la corredoria de fruita seca dels Jansana, les circumstàncies no són diferents. La Dela Pons fa dos anys que hi treballa com a meritòria. La seva mare es va fugar amb un desconegut i la va convertir, a ella, en una empestada. La seva existència sembla condemnada fins que un robatori a la corredoria provoca un seguit d’esdeveniments extraordinaris que ho canvien tot.
Un negoci carregat de secrets i tacat per un pecat imperdonable que s’ha silenciat durant massa temps. La veritat i els sentiments, però, acaben desfermant-se.
Un negoci carregat de secrets i tacat per un pecat imperdonable que s’ha silenciat durant massa temps. La veritat i els sentiments, però, acaben desfermant-se.
neix a Reus l’any 1969. És llicenciada en Ciències de la Informació i ha treballat en comerç internacional i comunicació. L’any 2006 va guanyar el premi literari de l’Ametlla de Mar i, a partir de llavors, ha publicat cinc novel·les, amb les quals ha aconseguit molts seguidors fidels. Entre les seves obres destaca Llaços secrets (2014), publicada per Cossetània Edicions. Les seves emocionants històries, ambientades en diferents èpoques, són plenes de misteri i passions que atrapen els lectors.
Tast de La força del vent,
de Marta Magrinyà
(Cortesia de Cossetània Edicions)
de Marta Magrinyà
(Cortesia de Cossetània Edicions)
Capítol 1
El pregó del reverend doctor Josep Llauradó davant el micròfon de Ràdio Reus, retransmès per Ràdio Barcelona i per Ràdio Madrid, va donar la benedicció a la Setmana Santa de 1952, iniciada el Diumenge de Rams amb el seguit de funcions pietoses, viacrucis i processons encapçalades pel triumvirat de poders que llavors regien els destins del país i de la seva gent. Les autoritats militars, eclesiàstiques i polítiques del règim imposaven un control ideològic absolut sobre la població. Aquells dies, Reus tenia 36.000 habitants i estava immersa en la dictadura franquista. La societat pròspera i moderna d’abans de la guerra s’havia tornat deprimida i temorosa. Mentre la ciutat intentava reconstruir-se, retenia l’alcaldia el molt il·lustre Joan Bertran, propietari d’una de les fàbriques de sabó més importants de l’Estat i baluard destacat d’aquella nova cultura de l’endarreriment que el No-Do anunciava com un situació exemplar i, per fi, devotament ordenada. El mateix alcalde que, dos anys més tard, sofriria un atemptat per part d’un treballador municipal.
Aquell Divendres Sant, la Montserrat Ustrell va sortir de casa a les sis del matí per anar al tradicional Via Crucis des de l’església de Sant Joan fins a l’avinguda dels Màrtirs, davant el monument als Caiguts, però no va tornar. Poques hores després, el seu espòs i els dos fills bessons descobrien que havia marxat amb un metge que s’estava a la ciutat de pas per escapar-se d’una vida carestiosa i d’un matrimoni gris. El Gori i la Dela tenien quinze anys. Per a ell l’escandalós adulteri de la seva mare fou una desgràcia. Per a la noia, un fet que marcaria la resta de la seva vida. Immersa en una societat profundament masclista i plena de prejudicis, es convertí en víctima de la crueltat arrelada en una part de la societat que aquell règim de la por, fosc i repressiu, fomentava, esmerçat a retrocedir en el temps i en el coneixement, infestat de símbols feixistes i ritus religiosos, hipòcrita i obsessionat per les aparences. Però, en aquell paradigma de la resignació i de la censura, moltes persones tenien la força de voluntat, l’orgull i la dosi d’enginy necessaris per desafiar l’ordre de les coses. Encara existia una part important de la població amb un indestructible sentit de la justícia i un neguit inherent a la condició humana: la busca de la felicitat i de la llibertat.
Aquell Divendres Sant, la Montserrat Ustrell va sortir de casa a les sis del matí per anar al tradicional Via Crucis des de l’església de Sant Joan fins a l’avinguda dels Màrtirs, davant el monument als Caiguts, però no va tornar. Poques hores després, el seu espòs i els dos fills bessons descobrien que havia marxat amb un metge que s’estava a la ciutat de pas per escapar-se d’una vida carestiosa i d’un matrimoni gris. El Gori i la Dela tenien quinze anys. Per a ell l’escandalós adulteri de la seva mare fou una desgràcia. Per a la noia, un fet que marcaria la resta de la seva vida. Immersa en una societat profundament masclista i plena de prejudicis, es convertí en víctima de la crueltat arrelada en una part de la societat que aquell règim de la por, fosc i repressiu, fomentava, esmerçat a retrocedir en el temps i en el coneixement, infestat de símbols feixistes i ritus religiosos, hipòcrita i obsessionat per les aparences. Però, en aquell paradigma de la resignació i de la censura, moltes persones tenien la força de voluntat, l’orgull i la dosi d’enginy necessaris per desafiar l’ordre de les coses. Encara existia una part important de la població amb un indestructible sentit de la justícia i un neguit inherent a la condició humana: la busca de la felicitat i de la llibertat.
"La força del vent"
Marta Magrinyà
Referència:
«La força del vent»
Marta Magrinyà
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>
«La força del vent»
Marta Magrinyà
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada