![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Elena Martí i Segarra
1. Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes el treballes, ja sigui com a origen o com a destí?
Com a llengües d’origen, acostumo a treballar amb l’anglès, l’alemany, el suec i el castellà. Ocasionalment, també tradueixo del francès. I com a destí, són sobretot el català, el castellà i l’anglès.
2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
Ostres, se’m desdibuixen bastant les dates i els títols i ho hauria de buscar... Però, sigui com sigui, diria que una de les traduccions que més van significar per a mi va ser La Sang de les flors, de l’autora americana d’origen iranià Anita Amirrezvani.
3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?
Doncs ja fa temps que em toca fer jocs malabars amb diverses coses alhora, però principalment estic treballant en una novel·la sueca per a adolescents titulada Boken om Mademoiselle Oiseau, que he de traduir tant en català com en castellà. Està centrada a la ciutat de París i és molt bonica, perquè pretén transmetre el missatge que cal viure la vida amb el màxim d’imaginació possible. A més a més, les il·lustracions que l’acompanyen són una meravella. Les dificultats amb què em trobo són bàsicament les de qualsevol traducció: el DUBTE CONSTANT a l’hora de triar/trobar el mot just, l’adjectiu més expressiu, amb més color, la frase més ben travada, aquell refrany o aquella dita que millor reprodueixi el que diu l’original, etc. En el cas concret del suec, la dificultat afegida és que no és una llengua llatina, sinó nòrdica, i per tant la sintaxi és molt diferent de la nostra. Jo sovint faig broma dient que aleshores em cal una dosi de “lubricació extra” per tal de crear frases que flueixin bé en català i no quedin encarcarades o tipus staccato, com passaria si les traduís literalment.
4. En general, qui tria el traductor d'una obra?
Solen ser les editorials, que compren els drets dels originals i els volen publicar al nostre idioma. De totes formes, en el cas dels traductors literaris, moltes vegades la passió per alguna obra o autor, encara inèdita aquí, fa que l’acabem proposant a un editor o fins i tot que tirem pel dret, la traduïm —traient temps d’on calgui— i en acabat busquem editor perquè la publiqui.
5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
A veure, sens dubte un traductor ÉS un escriptor. És qui escriu-reescriu en un idioma —el seu o un que coneix molt bé— una obra originalment concebuda i redactada per una altra persona en una altra llengua. I aquí rau la seva particularitat: el traductor no imagina cap argument, cap trama, des del no-res, com fa l’autor d’una obra original, sinó que posa en marxa tot el seu saber a fi de reproduir el millor possible, amb la mateixa qualitat literària, les creacions d’altres escriptors, poetes, dramaturgs... A partir d’aquí, podem parlar de diverses combinacions: el traductor-traductor (el meu cas, per exemple), que és feliç obrint portes que d’altra manera potser continuarien tancades i que mai no s’ha plantejat publicar res “de collita pròpia”, diguéssim; el traductor-escriptor, que principalment tradueix, però alguna vegada també crea obra original; i l’escriptor-traductor, que sobretot escriu obra pròpia, però que ocasionalment també es dedica a la traducció (i les raons poden ser mil, des de directament pecuniàries fins a admiració per un altre escriptor, fer dits, etc.) Val a dir, que aquest darrer cas és més freqüent. Crec que, si l’escriptor és un gran escriptor i sap respectar la veu de l’original, això només pot tenir avantatges, perquè serà molt destre a l’hora de crear-ne una nova versió. L’inconvenient seria que pretengués anteposar el seu ego i fes modificacions injustificades dels originals...
6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
La majoria han estat viatges que m’han permès aprendre moltíssim, suposo que per això m’hi dedico i espero poder seguir-ho fent durant molts anys! (Malgrat les condicions laborals sovint massa precàries del nostre col·lectiu). No ho sé, com he comentat abans, La sang de les flors em va fer investigar molt sobre la Pèrsia del segle XVII, sobre com s’elaboraven les famoses catifes, com era l’esplendorosa cort reial a Esfahan, l’arquitectura, els banys. També guardo un record meravellós de La tendresa dels llops, perquè és una història emocionant sobre els primers colons del Canadà, el lucratiu negoci de les pells, els paranyers. Però actualment estic molt centrada en la literatura sueca, i la novel·la El joc seriós, de Hjalmar Söderberg, ha estat sens dubte la traducció més “ambiciosa” que he tingut la sort de fer. Les satisfaccions que m’ha proporcionat són moltíssimes, en primer lloc perquè va ser una proposta que vaig fer a l’editora de Viena, Isabel Monsó; després perquè és un clàssic en majúscules, magistralment escrit i amb una història gairebé autobiogràfica d’una tremenda profunditat psicològica; i per últim, perquè ha tingut molt bona acollida i m’han proposat parlar-ne en xerrades, i fins i tot conduir una lectura guiada per a la xarxa de biblioteques de la diputació.
7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?
Uf, és complicat “fer cinc cèntims” d’aquest tema... Suposo que, resumint, es tracta d’interioritzar al màxim l’original per després trobar la veu més adequada en el teu propi idioma i reproduir-lo amb tots els seus matisos. La intuïció hi juga un paper fonamental, però el més important a l’hora de treballar és la paciència, fer mil provatures fins que quedes satisfet (encara que de vegades no acabes de quedar-ne mai!) amb cada frase, cada pàgina...
8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?
Aquesta pregunta és una extensió de l’anterior, crec. Com deia, molta paciència i posar en joc tots els recursos lingüístics que un té. Totes les llengües són autèntics tresors, igual de riques i expressives, per tant, un bon traductor sempre trobarà la manera de sortir-se’n per reproduir allò que diu l’original. Està clar que no hi ha un equivalent exacte per a tot, i llavors es tracta d’anar compensant; molts verbs anglesos, per exemple, tenen una gran riquesa de matisos i hi ha casos en què és impossible trobar un verb en català que els reculli tots, per això has de complementar la frase amb adverbis o adjectius. En tot cas, el català és una llengua molt versàtil, amb un lèxic i una paremiologia extraordinaris, i això et dóna un ampli ventall d’eines per poder fer bé la teva feina.
9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
No és imprescindible, però lògicament hi ajuda molt. De totes maneres, quan reps un encàrrec o decideixes emprendre una traducció, ja procures fer-ho. Forma part del procés de “trobar la veu” d’aquell escriptor o escriptora en el teu idioma.
10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
Diria que cal precisament “sensibilitat literària”, pur amor a la literatura i les llengües. I després que t’apassioni comunicar i compartir aquesta passió. Quan llegeixes un original i sents que hi connectes, que el que hi diu et toca molt endins, aleshores el que vols és fer-lo conèixer a tothom: aquesta és la vocació del traductor (això, és clar, quan pots triar el que tradueixes...)
Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l’instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
Moltes gràcies a tu per convidar-me a contestar-lo! Doncs aprofitaria per animar els lectors a tenir més en compte aquesta professió. Que a l’hora de llegir una obra estrangera traduïda, siguin conscients de l’esforç i la feinada que hi ha hagut al darrere; perquè algú ha fet d’intermediari, de pont, entre l’autor original i el que ells llegeixen, s’ha tractat d’una mena de tàndem. I també és importantíssim que sobretot els periodistes i els crítics no ho oblidin pas a l’hora de ressenyar les obres!
Com a llengües d’origen, acostumo a treballar amb l’anglès, l’alemany, el suec i el castellà. Ocasionalment, també tradueixo del francès. I com a destí, són sobretot el català, el castellà i l’anglès.
2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
Ostres, se’m desdibuixen bastant les dates i els títols i ho hauria de buscar... Però, sigui com sigui, diria que una de les traduccions que més van significar per a mi va ser La Sang de les flors, de l’autora americana d’origen iranià Anita Amirrezvani.
3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?
Doncs ja fa temps que em toca fer jocs malabars amb diverses coses alhora, però principalment estic treballant en una novel·la sueca per a adolescents titulada Boken om Mademoiselle Oiseau, que he de traduir tant en català com en castellà. Està centrada a la ciutat de París i és molt bonica, perquè pretén transmetre el missatge que cal viure la vida amb el màxim d’imaginació possible. A més a més, les il·lustracions que l’acompanyen són una meravella. Les dificultats amb què em trobo són bàsicament les de qualsevol traducció: el DUBTE CONSTANT a l’hora de triar/trobar el mot just, l’adjectiu més expressiu, amb més color, la frase més ben travada, aquell refrany o aquella dita que millor reprodueixi el que diu l’original, etc. En el cas concret del suec, la dificultat afegida és que no és una llengua llatina, sinó nòrdica, i per tant la sintaxi és molt diferent de la nostra. Jo sovint faig broma dient que aleshores em cal una dosi de “lubricació extra” per tal de crear frases que flueixin bé en català i no quedin encarcarades o tipus staccato, com passaria si les traduís literalment.
4. En general, qui tria el traductor d'una obra?
Solen ser les editorials, que compren els drets dels originals i els volen publicar al nostre idioma. De totes formes, en el cas dels traductors literaris, moltes vegades la passió per alguna obra o autor, encara inèdita aquí, fa que l’acabem proposant a un editor o fins i tot que tirem pel dret, la traduïm —traient temps d’on calgui— i en acabat busquem editor perquè la publiqui.
5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
A veure, sens dubte un traductor ÉS un escriptor. És qui escriu-reescriu en un idioma —el seu o un que coneix molt bé— una obra originalment concebuda i redactada per una altra persona en una altra llengua. I aquí rau la seva particularitat: el traductor no imagina cap argument, cap trama, des del no-res, com fa l’autor d’una obra original, sinó que posa en marxa tot el seu saber a fi de reproduir el millor possible, amb la mateixa qualitat literària, les creacions d’altres escriptors, poetes, dramaturgs... A partir d’aquí, podem parlar de diverses combinacions: el traductor-traductor (el meu cas, per exemple), que és feliç obrint portes que d’altra manera potser continuarien tancades i que mai no s’ha plantejat publicar res “de collita pròpia”, diguéssim; el traductor-escriptor, que principalment tradueix, però alguna vegada també crea obra original; i l’escriptor-traductor, que sobretot escriu obra pròpia, però que ocasionalment també es dedica a la traducció (i les raons poden ser mil, des de directament pecuniàries fins a admiració per un altre escriptor, fer dits, etc.) Val a dir, que aquest darrer cas és més freqüent. Crec que, si l’escriptor és un gran escriptor i sap respectar la veu de l’original, això només pot tenir avantatges, perquè serà molt destre a l’hora de crear-ne una nova versió. L’inconvenient seria que pretengués anteposar el seu ego i fes modificacions injustificades dels originals...
6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
La majoria han estat viatges que m’han permès aprendre moltíssim, suposo que per això m’hi dedico i espero poder seguir-ho fent durant molts anys! (Malgrat les condicions laborals sovint massa precàries del nostre col·lectiu). No ho sé, com he comentat abans, La sang de les flors em va fer investigar molt sobre la Pèrsia del segle XVII, sobre com s’elaboraven les famoses catifes, com era l’esplendorosa cort reial a Esfahan, l’arquitectura, els banys. També guardo un record meravellós de La tendresa dels llops, perquè és una història emocionant sobre els primers colons del Canadà, el lucratiu negoci de les pells, els paranyers. Però actualment estic molt centrada en la literatura sueca, i la novel·la El joc seriós, de Hjalmar Söderberg, ha estat sens dubte la traducció més “ambiciosa” que he tingut la sort de fer. Les satisfaccions que m’ha proporcionat són moltíssimes, en primer lloc perquè va ser una proposta que vaig fer a l’editora de Viena, Isabel Monsó; després perquè és un clàssic en majúscules, magistralment escrit i amb una història gairebé autobiogràfica d’una tremenda profunditat psicològica; i per últim, perquè ha tingut molt bona acollida i m’han proposat parlar-ne en xerrades, i fins i tot conduir una lectura guiada per a la xarxa de biblioteques de la diputació.
7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?
Uf, és complicat “fer cinc cèntims” d’aquest tema... Suposo que, resumint, es tracta d’interioritzar al màxim l’original per després trobar la veu més adequada en el teu propi idioma i reproduir-lo amb tots els seus matisos. La intuïció hi juga un paper fonamental, però el més important a l’hora de treballar és la paciència, fer mil provatures fins que quedes satisfet (encara que de vegades no acabes de quedar-ne mai!) amb cada frase, cada pàgina...
8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?
Aquesta pregunta és una extensió de l’anterior, crec. Com deia, molta paciència i posar en joc tots els recursos lingüístics que un té. Totes les llengües són autèntics tresors, igual de riques i expressives, per tant, un bon traductor sempre trobarà la manera de sortir-se’n per reproduir allò que diu l’original. Està clar que no hi ha un equivalent exacte per a tot, i llavors es tracta d’anar compensant; molts verbs anglesos, per exemple, tenen una gran riquesa de matisos i hi ha casos en què és impossible trobar un verb en català que els reculli tots, per això has de complementar la frase amb adverbis o adjectius. En tot cas, el català és una llengua molt versàtil, amb un lèxic i una paremiologia extraordinaris, i això et dóna un ampli ventall d’eines per poder fer bé la teva feina.
9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
No és imprescindible, però lògicament hi ajuda molt. De totes maneres, quan reps un encàrrec o decideixes emprendre una traducció, ja procures fer-ho. Forma part del procés de “trobar la veu” d’aquell escriptor o escriptora en el teu idioma.
10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
Diria que cal precisament “sensibilitat literària”, pur amor a la literatura i les llengües. I després que t’apassioni comunicar i compartir aquesta passió. Quan llegeixes un original i sents que hi connectes, que el que hi diu et toca molt endins, aleshores el que vols és fer-lo conèixer a tothom: aquesta és la vocació del traductor (això, és clar, quan pots triar el que tradueixes...)
Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l’instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
Moltes gràcies a tu per convidar-me a contestar-lo! Doncs aprofitaria per animar els lectors a tenir més en compte aquesta professió. Que a l’hora de llegir una obra estrangera traduïda, siguin conscients de l’esforç i la feinada que hi ha hagut al darrere; perquè algú ha fet d’intermediari, de pont, entre l’autor original i el que ells llegeixen, s’ha tractat d’una mena de tàndem. I també és importantíssim que sobretot els periodistes i els crítics no ho oblidin pas a l’hora de ressenyar les obres!
Sílvia Romero i Olea
www.silviaromeroolea.es.tl
La veu del traductor
Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Elena Martí i Segarra»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>
Romero i Olea, Sílvia.
«Elena Martí i Segarra»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada