"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Zel»
(Heat)

Jane Hirshfield

Traducció:  Montserrat Aloy i Roca
Il·lustració: Toni Arencón Arias

Zel (Toni Arencón Arias)

Zel


La meua euga, quan estava en zel,
era capaç de recórrer la tanca durant hores,
desgastant la impaciència
dels peus al terra.

No hi ha cap semental a la rodona, li deia,
deixa-ho córrer.

Obria bé els narius,
tamisava el vent per si de cas, es movia de nou,
el ventre fent-se fosc per la suor,
llavors s'aturava a la tanca un moment, esperava
a veure què feia jo.
Oh, com ho sabia jo
què era per ella, tan clarament
em reconeixia en aquell desig ample:
venia a estar-se dempeus a la pastura
només pel goig de veure com hi jugàvem.
Li oferia la mà, un cubell de pinso -
un minut de distracció de la passió
el màxim que podia donar-li.

Llavors tornava al que l'abrivava:
la tanca, la tanca,
esperava que jo ho veiés, que l'alliberés.
Jo l'envejava, aleshores,
d'estar tan desficiosament segura
del zel, i l'ànsia, i de tenir el que cal
per estimular la manca del que som -

només un buit per obrir
l'amplitud de l'euga,
la resta dependria d'ella mateixa.
Segur, segur que ho sabia,
qui manava amb el cubell
i la brida,
em suplicava, anem-hi sense que ens vegin,
i marxem, ja que la vida és breu.
Però el desig, el desig és llarg.


Jane Hirshfield
(Nova York, Estats Units d'Amèrica, 1953)
«Zel»

Il·lustració:
'Zel (Toni Arencón Arias)'
"Zel"
Toni Arencón Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)

Traducció:
Montserrat Aloy i Roca
El seu blog: cantireta
(Lleida, 1967)
«Zel»
de l'obra:

«Heat»

Jane Hirshfield

My mare, when she was in heat,
would travel the fenceline for hours,
wearing the impatience
in her feet into the ground.

Not a stallion for miles, I’d assure her,
give it up.

She’d widen her nostrils,
sieve the wind for news, be moving again,
her underbelly darkening with sweat,
then stop at the gate a moment, wait
to see what I might do.
Oh, I knew
how it was for her, easily
recognized myself in that wide lust:
came to stand in the pasture
just to see it played.
Offered a hand, a bucket of grain—
a minute’s distraction from passion
the most I gave.

Then she’d return to what burned her:
the fence, the fence,
so hoping I might see, might let her free.
I’d envy her then,
to be so restlessly sure
of heat, and need, and what it takes
to feed the wanting that we are—

only a gap to open
the width of a mare,
the rest would take care of itself.
Surely, surely I knew that,
who had the power of bucket
and bridle—
she would beseech me, sidle up,
be gone, as life is short.
But desire, desire is long.

ooO0Ooo

Jane Hirshfield

     Jane Hirshfield (nascuda el 24 de febrer de 1953 a Nova York) és poetessa, assagista i traductora.

     La poesia de Jane Hirshfield parla dels temes centrals de l'existència humana, del desig i de la pèrdua, de la impermanència i de la bellesa, de les múltiples dimensions de la nostra connexió amb els altres i de la comunitat més àmplia de criatures i objectes amb què compartim les nostres vides. Al seu treball s'estableix una afirmació del nostre destí humà i els seus temes van des de la metafísic a la política, l'ecologia i la ciència.

     Entre les seves obres destaquen Pebbles & Assays (Brooding Heron Pressm 2004), Of Gravity & Angels (HarperCollins, 1988), The October Palace (HarperCollins, 1994),The Lives of the Heart (HarperCollins,1997), Given Sugar, Given Salt (HarperCollins, 2001), After (HarperCollins, 2006), Come, Thief: Poems (Knopf Doubleday Publishing Group, 2013), The Beauty: Poems (Knopf Doubleday Publishing Group, 2015).



Referència:
Hirshfield, Jane.
«Zel».
(Heat)
Traducció: Aloy i Roca, Montserrat.
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>
ISSN 2014-3036-N.30

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]