"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Tres joves»
(Τρεις νέοι)

Emilia Dafni

Traducció:  Enrique Íñiguez Rodríguez
Il·lustració: Jacob Jordaens

Tres amics (Jacob Jordaens)

Tres joves


Hi eren, déu meu, una volta,
tres joves, tres amics, tres xics,
amors, somnis, cançons,
entre la llum, entre les flors,
tres joves, tres amics, tres xics.

Ara queden profundament,
l’un per ací, l’altre per allà,
llavis, cors, ulls tancats
entre la terra, entre el sòl,
l’un per ací, l’altre per allà.

I quan floreixen les branques,
ixen tals nits tres xics,
o durant els platejats estius,
quan s’alcen al sol les mans,
ixen tals nits tres xics.

I una harmonia sona suau,
—guitarra, flauta i violí—,
de Schubert la divina serenata,
i és tot amor, tot ple de llum;
guitarra, flauta i violí.

La mare el primer, el sent,
muda, i encén les veles;
la germana el segon, i s’agenolla;
l’amor del tercer encensa
una monja en una cel·la.

Les Parques les nits fan voltes
i dels xics s’acomiaden,
envien missatges als estels
i amb les mans complaents
dels tres xics s’acomiaden.

Hi eren, déu meu, una volta,
tres joves, i ara profundament
entre la terra, entre el sòl,
l’un per ací, l’altre per allà,
tres joves, tres amics, tres xics.


Emilia Dafni
(Αιμιλία Δάφνη)
(Marsella, França, 1881 - Atenes, Grècia, 1941)
«Tres joves»
Argó, 4(2): 225-226 (1927)

Il·lustració:
'Tres amics (Jacob Jordaens)'
"Tres amics"
Jacob Jordaens
(Anvers, Països Baixos, 1593 - 1678)

Traducció:
Enrique Íñiguez Rodríguez
(Villena, L'Alt Vinalopó, 1987)
«Tres joves»
de l'obra:

«Τρεις νέοι»

Emilia Dafni
(Αιμιλία Δάφνη)

Ήτανε, Θέ μου, μια φορά
τρεις νέοι, τρεις φίλοι, τρια παιδιά,
αγάπες, όνειρα, τραγούδια,
μέσα στο φως, μες στα λουλούδια,
τρεις νέοι, τρεις φίλοι, τρια παιδιά.

Τώρ’ απομένουνε βαθιά,
ένας εδώ, κι άλλος εκεί,
χείλη, καρδιές, μάτια κλειστά
μέσα στο χώμα, μες στη γή,
ένας εδώ, κι άλλος εκεί...

Κάθε που ανθίζουν τα κλαδιά,
βγαίνουν τις νύχτες τρία παιδιά
ή στ’ ασημένια καλοκαίρια
που υψώνονται στο φως τα χέρια,
βγαίνουν τις νύχτες τρία παιδιά.

Και μια αρμονία γλυκολαλεί,
—κιθάρα, φλάουτο και βιολί—
η θεία του Σούμπερτ σερενάτα,
κι είν’ όλ’ αγάπη, φως γεμάτα,
—κιθάρα, φλάουτο και βιολί.

Του Πρώτου η μάνα τ’ αγροικά
βουβή, κι ανάβει τα κεριά·
του Άλλου η αδερφή και γονατίζει,
του Τρίτου η Αγάπη θυμιατίζει
σ’ ένα κελλί καλογριά.

Μοίρες οι νύχτες τριγυρνούν,
και τα παιδιά ξεπροβοδούν,
στέλνουν μηνήματα στ’ αστέρια,
και με καλόβουλα τα χέρια
τα τρία παιδιά ξεπροβοδούν.

Ήτανε, Θέ μου, μια φορά
τρεις νέοι... και τώρα είναι βαθιά
μέσα στο χώμα, μες στη γη,
ένας εδώ κι άλλος εκεί,
τρεις νέοι, τρεις φίλοι, τρια παιδιά.

Αργώ, 4(2): 225-226 (1927)

ooO0Ooo



Referència:
Dafni, Emilia.
«Tres joves».
(Τρεις νέοι)
Traducció: Íñiguez Rodríguez, Enrique.
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>
ISSN 2014-3036-N.30

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]