
Oxímorons (o Música)
Sabràs que la vida és música i silenci ensems,
Llum i ombres, l'atzucac en una àmplia avinguda,
Paradoxes i coherència, una cursa contra el temps
Que, abans de la primera passa, ja està perduda.
Sabràs que és una melodia que mai no acaba
En el compàs ligni emparat per l'igni bressol
De la remor maternal de la mar més brava,
El designi de la lluna que inspira la pira del sol.
Sabràs que és la quietud i la celeritat alhora,
El desig i l'odi, el trepig d'allò eteri i el pes
Feixuc de la llosa, que et calen per avançar.
Sabràs, oïdor mortal, que la vida és el demà
Que ha de venir i l'ahir que vas perdre, il·lès
I ferit en el present d'un infant que riu i plora.
Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)
«Oxímorons (o Música)»

"La lliçó de música"
Jan Vermeer de Delft
(Delft, Països Baixos, 1632-1675)
Referència:
Servé Galan, Lluís.
«Oxímorons (o Música)»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>

Servé Galan, Lluís.
«Oxímorons (o Música)»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada