Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica) «Oxímorons (o Música)» Lluís Servé Galan "El sonet és l'estrofa per excel·lència de la poesia clàssica. Però, cal que ens cenyim a dos quartets i dos tercets, a una rima uniforme i immutable formalment, a un metre específic? Per què no escriure sonets i gaudir-ne lliurement? Això és el que intenta assolir Sonetàlia, barrejar indistintament el clàssic i el modern, sense cap altra aspiració que el gaudi de qui escriu i de qui llegeix...".

Oxímorons (o Música)

Sabràs que la vida és música i silenci ensems,
Llum i ombres, l'atzucac en una àmplia avinguda,
Paradoxes i coherència, una cursa contra el temps
Que, abans de la primera passa, ja està perduda.

Sabràs que és una melodia que mai no acaba
En el compàs ligni emparat per l'igni bressol
De la remor maternal de la mar més brava,
El designi de la lluna que inspira la pira del sol.

Sabràs que és la quietud i la celeritat alhora,
El desig i l'odi, el trepig d'allò eteri i el pes
Feixuc de la llosa, que et calen per avançar.

Sabràs, oïdor mortal, que la vida és el demà
Que ha de venir i l'ahir que vas perdre, il·lès
I ferit en el present d'un infant que riu i plora.

Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)
«Oxímorons (o Música)»

Il·lustració:

"La lliçó de música"
Jan Vermeer de Delft
(Delft, Països Baixos, 1632-1675)

Referència:

Servé Galan, Lluís.
«Oxímorons (o Música)»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>