
Jo de la vida saber volía
Jo de la vida saber volía
tots los secrets,
y com á mestra de aquesta ciencia
prenguí la Fé.
—Viurer es náixer á aquesta vida
pera esperarne d’altra millor,
la mestra aquella me deya sempre,
l’ánima nostra naix, mes no mor.
pera esperarne d’altra millor,
la mestra aquella me deya sempre,
l’ánima nostra naix, mes no mor.
Jo de la vida saber volía
tots los secrets,
per mestra meva prenguí la Ciencia,
y ella’m digué:
—Res hi ha en la terra que creat sía,
que la materia sempre es estat;
si tot té límits, com alguns diuhen
¿hont son los límits del ample espay?
que la materia sempre es estat;
si tot té límits, com alguns diuhen
¿hont son los límits del ample espay?
Diheume quina de aquestas mestres
mes rahó té;
que jo pensanthi fins lo judici
crech que perdré.
—Si devant nostre l’infinit posan
derrera nostre hi es de segur;
si la materia no deu morirne
es perque sempre, sempre ha sigut.
derrera nostre hi es de segur;
si la materia no deu morirne
es perque sempre, sempre ha sigut.
Cels Gomis i Mestre
(Reus, 1841 - Barcelona, 1915)
«Jo de la vida saber volía»

"L'al·legoria de la fe"
Jan Vermeer de Delft
(Delft, Països Baixos, 1632-1675)
Referència:
Gomis i Mestre, Cels.
«Jo de la vida saber volía».
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>

Gomis i Mestre, Cels.
«Jo de la vida saber volía».
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada