"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora, 2016
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole, 2016
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui, 2016
Març de 2016
Lo Càntich - Número 29 - Al·literació, 2015
Número 29 - Al·literació, 2015
Desembre de 2015
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Històries quotidianes»,
de Maria Teresa Galan i Buscató

A: Caducitat immediata

Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata (Sílvia Romero i Olea)

"Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

Històries quotidianes (Maria Teresa Galan i Buscató)

«Històries quotidianes»,
de Maria Teresa Galan i Buscató


La meva lectura

     Els llibres que omplen aquesta secció, Caducitat immediata, ja ho he comentat en alguna ocasió, són els que els autors o les editorials tenen a bé fer-me arribar. Per això, en obrir la portella de la bústia de casa, sempre ho faig amb aquella alegria continguda vers la possible sorpresa. Però de vegades el llibre m’arriba directament de les mans de l’autora, no pas per correu, i aquest gest va acompanyat d’una càlida abraçada. Aquest és el cas d’Històries quotidianes, de Maria Teresa Galan i Buscató.

     Al llarg de la lectura d’aquest recull de relats breus, en la seva majoria d’una o dues pàgines, m’he trobat revisitant històries que ja coneixia perquè les havia llegides en les seves publicacions virtuals, i també submergint-me en d’altres que per a mi eren completament inèdites. Tant en un cas com en l’altre he gaudit d’una lectura que em plantejava temàtiques ben diverses. Com apunta Esteve Amigó en el seu escrit “Quatre pinzellades”, un dels pròlegs del present recull: “La preocupació pels temes que afecten la nostra societat, com ara l’atur, la vellesa, les relacions de parella o la situació del país és freqüent en gran part dels relats, que tracta amb gran sensibilitat, sense caure en un sentimentalisme exagerat, sinó que [...] sovint provoca un somriure gens contingut.”

     Acabo de citar, com he puntualitzat, un paràgraf d’un dels pròlegs d’Històries quotidianes. I això és així perquè el recull de relats de la Maria Teresa aporta, com a carta de presentació, tres pròlegs. I he de confessar, en aquest sentit, la meva completa aquiescència vers les paraules dels prologuistes al voltant de l’obra.

     Perquè si bé és cert que existeix un ampli ventall de temàtiques entre les pàgines d’aquest llibre, com he esmentat més amunt, també és ben encertada la premissa amb què s’obre l’escrit “Homenatge a la memòria”, el pròleg subscrit per Mercè Bagaria: “La protagonista indiscutible d’aquestes quaranta-vuit històries quotidianes és sens dubte la memòria.”

     En aquest aspecte m’agradaria afegir que més enllà de l’estudi rigorós sobre els temes que hi podem trobar, els qui coneixem personalment l’autora també sabem que aquestes paraules, homenatge a la memòria, podrien convertir-se o substituir-se perfectament per “homenatge a la mare”. Perquè la finalitat màxima d’aquest llibre és l'obsequi que amb ell ofereix a la Joana Buscató, la seva mare. Quasi gosaria dir que la dedicatòria és, per ella mateixa, un breu i bonic relat.

     És aquesta una obra sincera al voltant del nostre dia a dia més habitual. Trobarem relats on l’enginy literari pren més força que aquesta quotidianitat, però en la seva majoria el que llegirem seran relats fidels al títol que encapçala el recull: històries quotidianes.

     I aquestes ens arriben tal com Joan Gausachs escriu en el seu pròleg, “A tall de presentació”, quan ens parla de l’autora. Ell apunta, fent referència a la Maria Teresa, que “emana pau, senzillesa, harmonia i ganes de conviure.” Jo m’atreviria a afirmar que la lectura d’aquest recull de relats (tot fent un copiar i enganxar de les paraules del prologuista), emanen pau, senzillesa i harmonia.


Maria Teresa Galan i Buscató
Maria Teresa Galan i Buscató

L'autora (extret de la contracoberta del llibre)

     Maria Teresa Galan Buscató va néixer a Barcelona. Pràcticament ha dedicat la seva vida a la docència. Els primers anys laborals va fer classe a l’Escola Virrei Amat, a nens i nenes de cinc i sis anys. Posteriorment, va estudiar professorat de català, fet que la va conduir a fer classes de català per a adults. Va formar part en la creació del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), i s’hi va dedicar plenament. Els últims anys ha compaginat les classes amb l’assessorament lingüístic.

     Fidel a la llengua, un cop jubilada, s’ha endinsat en el camp de l’escriptura, sobretot el relat curt.

     És membre de l’Associació de Relataires en Català. Ha participat i ha quedat finalista en diferents concursos literaris:
     Concurs literari creat per Catalunya Caixa “Crea el teu conte”, 2010
     Concurs de contes infantils de l’ARC “Les estrelles”, 2012
     Concurs de contes infantils de l’ARC “L’aigua”, 2013
     Concurs de contes de l’ARC “Somnis Tricentenaris”, en benefici per a la Marató de TV3, 2014
     Recull de nou relats seleccionats “9 Relats per a un 9 estat”, 2014

     A cada un d’aquests concursos abans esmentats, s’ha fet un llibre amb els relats seleccionats. Alguns relats han estat llegits i interpretats a “Mon-relat”, de Ràdio Trinitat Vella, i a “Vols llegir?”, de Ràdio Nova de Vilanova del Camí. També n’han publicat a diferents blogs i revistes d’internet.

L’obra: (extret de la contracoberta del llibre)

     Teniu a les mans un llibre de contes, n’hi ha uns quants. Llegiu-los a poc a poc, assaboriu-los...

     Uns us agradaran més que d’altres, potser fins i tot que amb alguns, és una remota possibilitat, no hi trobeu cap afinitat, però fins i tot aquests no us deixaran indiferents. Us recomano doncs que els llegiu.

     No perdeu més temps.

Joan Gausachs


Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata
Caducitat immediata



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Històries quotidianes», de Maria Teresa Galan i Buscató
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>
ISSN 2014-3036-N.30

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]