«Fils de veu», de M. Victòria Lovaina A: Caducitat immediata Sílvia Romero i Olea "Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

«Fils de veu»,
de M. Victòria Lovaina

La meva lectura

     Obrir la bústia de casa i rebre el nou llibre de M. Victòria Lovaina és un acte potser senzill, però també un acte que il·lumina el dia. Per una banda perquè des de l’última publicació d’aquesta escriptora ja havia passat prou temps, i personalment tenia ganes de llegir un altre cop una autora de la qual em declaro fidel lectora. Per altra banda per l’honor que significa per a mi formar part, ni que sigui amb una presència mínima, del recull de relats Fils de veu en tant que prologuista.

     Cal dir, per a aquelles persones que coneixen l’escriptura de M. Victòria Lovaina, que amb aquest llibre, compendi de contes hàbilment estructurat, no quedaran gens decebudes quan es lliurin a l’aventura d’immergir-se en les seves pàgines. És possible, això sí, que algun dels relats els resulti familiar, perquè Fils de veu és un recull nodrit per contes ja publicats en format digital i d’altres d’inèdits.

     Aquesta és una proposta agosarada i valenta perquè el lector trobarà aplegat en un sol volum l’avenç cadenciós i segur de l’autora, des dels primers relats —que daten de 2004— fins als més recents i contemporanis a la present edició. Fils de veu és, doncs, una obra jove i madura alhora, amb els anhels de les primeres passes i la fermesa del present. Però per damunt de tot és una obra intel·ligent, potent, on cap serrell ha estat abandonat a l’atzar i on podem copsar el corpus literari de M. Victòria Lovaina tot resseguint-ne la seva evolució tècnica i temàtica.

     L’obra està estructurada en sis seccions: Fils de veu blanca, Fils de veu dolça, Fils de fel, Fils de fum, Fils de veu de plata i Fils de ficció. Cadascun d’aquests apartats se’ns ofereix amb una temàtica distinta. En el primer (veu blanca) hi trobem retratada certs moments de la infantesa; i en el segon (veu dolça) se’ns plantegen algunes històries d’amor ben peculiars. A la secció “fel” aquests amors han evolucionat cap a la rancúnia; i a la secció “fum” els amors són exactament això: fum. I per acabar, amb “veu de plata” l’autora ens mostra personatges ja envellits que seuen i recorden les seves històries, mentre que l’apartat “de ficció” esdevé una magnífica cloenda per a aquest recull, tot formulant una hipotètica història d’amor entre personatges de llibres diferents.

     Tot plegat ens duu a la conclusió que aquestes matèries no sols indiquen les diferents parts del recull, sinó també la possible cronologia de la vida —en el seu sentit més ampli—.

     També hi copsem la mirada rigorosa i crítica de l’autora —en ocasions irònica, de vegades descriptiva i altres cops atenuada per la desesperança— en enfrontar-se al retrat de la conducta i el comportament humà mitjançant la creació dels seus personatges. I així ens trobem amb temes com la solitud de les persones, l’aïllament produït per silencis i secrets, els odis i enveges que acaben en venjances, l’amor gairebé en totes les seves manifestacions possibles, els enganys, els somnis esberlats i els anhels assolits, el neguit davant la vellesa i la mort... i així una llarga llista de sentiments i emocions que Maria Victòria Lovaina pinzella i acoloreix amb l’hàbil traç de la seva escriptura.

     Com he dit més amunt, Fils de veu constitueix un recull de relats que no decebrà els lectors i que reafirma —encara més— la fermesa del pols narratiu de l’autora.

M. Victòria Lovaina

L'autora (extret de la contracoberta del llibre)

     M. Victòria Lovaina i Ruiz (Barcelona, 1959). Diplomada en Magisteri i llicenciada en Ciències de l’Educació. Imparteix llengua catalana en un institut d’ensenyament secundari. Ha cursat diversos cursos de narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha obtingut diversos guardons literaris, com el Districte Cinquè, Barcelona (2005); de relats Mercè Rodoreda, Molins de Rei (2007); de novel·la Joescric, Palma (2008); de Narrativa Breu per a Dones, Terrassa (2009); Paraules a Icària, Barcelona (2009). Finalista del premi Víctor Mora, L’Escala (2009); de novel·la breu Rafael Comenge d’Alberic, València (2011); Soler i Estruch de Castelló de la Ribera, València (2012); Ferran Canyameres de relat breu de Terrassa (2015). Ha publicat les novel·les Amb ulls de nina (2008), Dietari de Les Gorges (2009), Pell de gat (2013), i diversos relats breus en edicions col·lectives.

L’obra: (extret de la contracoberta del llibre)

     Si se’m demanés que fes un exercici de concreció, afirmaria que Fils de veu ens parla, alhora i sobretot, de la solitud i de la necessitat d’estimar. I tot plegat amb un lèxic acurat, amb registres lingüístics i punts de vista narratius adequats a cada situació, i sempre mostrant un respecte sublim per la paraula. Perquè, tal com podem llegir en el conte titulat “Fils d’aranya”, «totes les paraules i totes les històries naveguen per fils, fils de veu prims que, segons com, semblen fils d’aranya i s’entrecreuen teixint històries, la vida, el món.» ~ Sílvia Romero

Sílvia Romero i Olea

Caducitat immediata

Referència:

Romero i Olea, Sílvia.
«Fils de veu», de M. Victòria Lovaina
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>