
Entrevista a Eulàlia Pagès,
directora de Grup Pagès Editors
OCTAVI FRANCH: Pagès Editors la va fundar el teu pare el 1990. Quin era el seu passat i experiència literàries fins aleshores?
EULÀLIA PAGÈS: Lluís Pagès, el meu pare, comença a treballar al món de les arts gràfiques l’any 1970. Posteriorment, el 1984, va muntar una editorial que no va acabar de funcionar prou bé i, ja amb un plantejament renovat i amb un caràcter més innovador, va fundar Pagès Editors. Ho va fer el 1990, convençut que al nostre territori li feia falta una empresa d’aquestes característiques. Ell volia contribuir al creixement cultural i econòmic del nostre territori i, a més, havia detectat un buit editorial a les comarques de Ponent i Pirineus.
EULÀLIA PAGÈS: Lluís Pagès, el meu pare, comença a treballar al món de les arts gràfiques l’any 1970. Posteriorment, el 1984, va muntar una editorial que no va acabar de funcionar prou bé i, ja amb un plantejament renovat i amb un caràcter més innovador, va fundar Pagès Editors. Ho va fer el 1990, convençut que al nostre territori li feia falta una empresa d’aquestes característiques. Ell volia contribuir al creixement cultural i econòmic del nostre territori i, a més, havia detectat un buit editorial a les comarques de Ponent i Pirineus.

OF: Quins altres personatges literaris i lingüístics van fer possible que nasqués la vostra editorial?
EP: Més que literaris i lingüístics, l’editorial va néixer i créixer gràcies a un seguit de personalitats que ens han ajudat al llarg de tots aquests anys. En podríem dir molts, però el meu pare ha parlat sempre, per exemple, del Josep Maria Sans i Travé, amb qui hem editat desenes de llibres per a la Fundació Noguera i és director de la col·lecció Els ordrs militars. Sovint també es refereix a Joan Bellmunt, un dels grans coneixedors de la cultura i la geografia de Lleida. Amb ell, vam editar Fets, costums i llegendes, 32 volums que recullen el treball de 23 anys, a través dels quals el Joan Bellmunt va explorar les manifestacions religioses, culturals, gastronòmiques i festives dels pobles.
OF: La vostra col·lecció Lo Marraco és, des de fa un munt d’anys, un clàssic indispensable a la literatura en català i a les llibreries d’arreu del país. Quines altres col·leccions destacaríeu del vostre catàleg i per què?
EP: Des que va néixer, Pagès editors ha publicat més de 2.700 llibres, distribuïts en una vuitantena de col·leccions. Totes elles són importants per a nosaltres, però jo diria que les nostres joies de la corona són la col·lecció Argent Viu, on hi hem publicat autors de la talla de Francesc Torralba, Manuel de Pedrolo, Tzevetan Todorov i Jaume Fàbrega. A Argent Viu també hi editem el guanyador del premi d’assaig Josep Vallverdú, un dels guardons més reconeguts dels Països Catalans. En segon lloc, jo et destacaria la col·lecció de poesia La Suda, dirigida pel targarí Xavier García, que ens ha portat veus com la del Paul Auster, Xulio Ricardo Trigo, David Castillo, Teresa Colom i, com no, Rosa Fabregat, Jordi Pàmias, Josep Pons i Pere Rovira entre altres. També tenim la col·lecció Guimet, que dóna nom a tots els llibres que parlen de la història contemporània dels Països Catalans. Entre ells, m’agradaria destacar-ne un dels últims llibres que hem editat i el qual, justament, dóna nom a la col·lecció. És el llibre Pau Guimet, compromís amb la cultura i que ressegueix les activitats de Pau Guimet qui, des del seu ofici d’impressor i després de llibreter, va anar desplegant una activitat cultural capaç de sobrevolar els límits del seu propi ofici. Finalment, voldria parlar de la col·lecció Els Templers, dirigida per l’historiador Josep Mª Sans i Travé, un dels especialistes europeus que coneix més a fons aquest orde militar. I per últim, la col·lecció Garona, amb textos en occità-aranès, que ha crescut amb el pas dels anys i que ara ja té quatre sèries diferents de llibres.
OF: La publicació dels premis literaris també és una de les vostres apostes. Per algun motiu en particular?
EP: Ens agrada especialment publicar premis perquè els llibres vénen avalats per grans especialistes i, per tant, són garantia de qualitat. Creiem fermament en la importància que les editorials publiquin els premis i que, per tant, no es quedin en un calaix. Són obres importants que han de veure la llum.
OF: Un bon dia vau decidir crear Milenio i començar a publicar en castellà? Quins en van ser els motius?
EP: Milenio va néixer l’any 1996. Fins llavors, Pagès Editors havia publicat indistintament llibres en català i castellà, però ens havíem trobat amb algun problema i van decidir que seria més fàcil separar les editorials segons la seva llengua.
OF: També teniu una col·lecció exclusiva de literatura infantil-juvenil la qual, fins i tot, es gestiona de manera independent des de Barcelona. ¿Què oferiu, de manera singular, tot comparant-vos amb l’allau d’editorials d’aquest sector que hi ha al país, i que no paren de créixer dia a dia?
EP: Nandibú no és una editorial independent, sinó que és una línia editorial de Pagès editors. Ens hem proposat que el catàleg de Nandibú estimuli, animi i ajudi a desenvolupar l’hàbit lector dels nostres nens, nenes i joves. En conseqüència, intentem fer un treball molt acurat tant dels títols que publiquem, com dels artistes que il·lustren els llibres. Aquesta línia editorial va començar fa tot just dos anys i ara ja tenim títols propis amb noms realment importants en el sí de la literatura infantil i juvenil, com l’Andreu Martín, la Marta Mata, l’Helena Gallego, entre d’altres. En perspectiva, publicarem dues obres de la Fina Casalderey, premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil atorgat pel Ministerio de Cultura del Govern d’Espanya.
OF: ¿El fet que ja tingueu oficina a la capital del país es deu a algun fet en concret o és una casualitat?
EP: Vam creure que era important tenir una oficina a Barcelona, perquè sovint hi anem i ens va molt bé per reunir-nos. Malauradament, Lleida encara queda una mica en una posició subordinada de la capital catalana i, per tant, considerem que és de vital importància tenir un peu a Barcelona.
OF: Actualment, gestioneu un hòlding editorial compost per les diverses editorials, una distribuïdora (Nus de Llibres) i una impremta. ¿Quines altres marques preteneu incorporar al vostre petit imperi en breu, si és que ho podem saber?
EP: La nostra voluntat no és augmentar aquest petit imperi en quantitat, sinó en qualitat. Per tant, més que incorporar més empreses al nostre holding, el que volem és fer créixer les que ja tenim, apostant per la qualitat i per la feina ben feta. En definitiva, fer un llibre és, encara avui dia, una feina artesana que exigeix cura, paciència i meticulositat.
OF: Des que va començar el "procés català" s’han editat infinitat d’assajos sobre el tema, però en canvi no s’ha publicat gairebé res en format política-ficció. Quins creus que en són els motius?
EP: (Riu) Moltes vegades la política supera la ficció.
OF: I, per últim, quin és el vostre somni editorial no acomplert encara? La publicació d’un best-seller en català d’un autor també català, per exemple?
EP: Ens agradaria molt que els autors i les autores de Barcelona ens veiessin com una editorial amb qui confiar; la distància física ja no és un problema i la qualitat és la mateixa. O, fins i tot, millor! I, evidentment, també ens agradaria poder descobrir un best-seller d’abast internacional.
EP: Més que literaris i lingüístics, l’editorial va néixer i créixer gràcies a un seguit de personalitats que ens han ajudat al llarg de tots aquests anys. En podríem dir molts, però el meu pare ha parlat sempre, per exemple, del Josep Maria Sans i Travé, amb qui hem editat desenes de llibres per a la Fundació Noguera i és director de la col·lecció Els ordrs militars. Sovint també es refereix a Joan Bellmunt, un dels grans coneixedors de la cultura i la geografia de Lleida. Amb ell, vam editar Fets, costums i llegendes, 32 volums que recullen el treball de 23 anys, a través dels quals el Joan Bellmunt va explorar les manifestacions religioses, culturals, gastronòmiques i festives dels pobles.
OF: La vostra col·lecció Lo Marraco és, des de fa un munt d’anys, un clàssic indispensable a la literatura en català i a les llibreries d’arreu del país. Quines altres col·leccions destacaríeu del vostre catàleg i per què?
EP: Des que va néixer, Pagès editors ha publicat més de 2.700 llibres, distribuïts en una vuitantena de col·leccions. Totes elles són importants per a nosaltres, però jo diria que les nostres joies de la corona són la col·lecció Argent Viu, on hi hem publicat autors de la talla de Francesc Torralba, Manuel de Pedrolo, Tzevetan Todorov i Jaume Fàbrega. A Argent Viu també hi editem el guanyador del premi d’assaig Josep Vallverdú, un dels guardons més reconeguts dels Països Catalans. En segon lloc, jo et destacaria la col·lecció de poesia La Suda, dirigida pel targarí Xavier García, que ens ha portat veus com la del Paul Auster, Xulio Ricardo Trigo, David Castillo, Teresa Colom i, com no, Rosa Fabregat, Jordi Pàmias, Josep Pons i Pere Rovira entre altres. També tenim la col·lecció Guimet, que dóna nom a tots els llibres que parlen de la història contemporània dels Països Catalans. Entre ells, m’agradaria destacar-ne un dels últims llibres que hem editat i el qual, justament, dóna nom a la col·lecció. És el llibre Pau Guimet, compromís amb la cultura i que ressegueix les activitats de Pau Guimet qui, des del seu ofici d’impressor i després de llibreter, va anar desplegant una activitat cultural capaç de sobrevolar els límits del seu propi ofici. Finalment, voldria parlar de la col·lecció Els Templers, dirigida per l’historiador Josep Mª Sans i Travé, un dels especialistes europeus que coneix més a fons aquest orde militar. I per últim, la col·lecció Garona, amb textos en occità-aranès, que ha crescut amb el pas dels anys i que ara ja té quatre sèries diferents de llibres.
OF: La publicació dels premis literaris també és una de les vostres apostes. Per algun motiu en particular?
EP: Ens agrada especialment publicar premis perquè els llibres vénen avalats per grans especialistes i, per tant, són garantia de qualitat. Creiem fermament en la importància que les editorials publiquin els premis i que, per tant, no es quedin en un calaix. Són obres importants que han de veure la llum.
OF: Un bon dia vau decidir crear Milenio i començar a publicar en castellà? Quins en van ser els motius?
EP: Milenio va néixer l’any 1996. Fins llavors, Pagès Editors havia publicat indistintament llibres en català i castellà, però ens havíem trobat amb algun problema i van decidir que seria més fàcil separar les editorials segons la seva llengua.
OF: També teniu una col·lecció exclusiva de literatura infantil-juvenil la qual, fins i tot, es gestiona de manera independent des de Barcelona. ¿Què oferiu, de manera singular, tot comparant-vos amb l’allau d’editorials d’aquest sector que hi ha al país, i que no paren de créixer dia a dia?
EP: Nandibú no és una editorial independent, sinó que és una línia editorial de Pagès editors. Ens hem proposat que el catàleg de Nandibú estimuli, animi i ajudi a desenvolupar l’hàbit lector dels nostres nens, nenes i joves. En conseqüència, intentem fer un treball molt acurat tant dels títols que publiquem, com dels artistes que il·lustren els llibres. Aquesta línia editorial va començar fa tot just dos anys i ara ja tenim títols propis amb noms realment importants en el sí de la literatura infantil i juvenil, com l’Andreu Martín, la Marta Mata, l’Helena Gallego, entre d’altres. En perspectiva, publicarem dues obres de la Fina Casalderey, premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil atorgat pel Ministerio de Cultura del Govern d’Espanya.
OF: ¿El fet que ja tingueu oficina a la capital del país es deu a algun fet en concret o és una casualitat?
EP: Vam creure que era important tenir una oficina a Barcelona, perquè sovint hi anem i ens va molt bé per reunir-nos. Malauradament, Lleida encara queda una mica en una posició subordinada de la capital catalana i, per tant, considerem que és de vital importància tenir un peu a Barcelona.
OF: Actualment, gestioneu un hòlding editorial compost per les diverses editorials, una distribuïdora (Nus de Llibres) i una impremta. ¿Quines altres marques preteneu incorporar al vostre petit imperi en breu, si és que ho podem saber?
EP: La nostra voluntat no és augmentar aquest petit imperi en quantitat, sinó en qualitat. Per tant, més que incorporar més empreses al nostre holding, el que volem és fer créixer les que ja tenim, apostant per la qualitat i per la feina ben feta. En definitiva, fer un llibre és, encara avui dia, una feina artesana que exigeix cura, paciència i meticulositat.
OF: Des que va començar el "procés català" s’han editat infinitat d’assajos sobre el tema, però en canvi no s’ha publicat gairebé res en format política-ficció. Quins creus que en són els motius?
EP: (Riu) Moltes vegades la política supera la ficció.
OF: I, per últim, quin és el vostre somni editorial no acomplert encara? La publicació d’un best-seller en català d’un autor també català, per exemple?
EP: Ens agradaria molt que els autors i les autores de Barcelona ens veiessin com una editorial amb qui confiar; la distància física ja no és un problema i la qualitat és la mateixa. O, fins i tot, millor! I, evidentment, també ens agradaria poder descobrir un best-seller d’abast internacional.
Octavi Franch
Escriptor
www.octavi-franch.com
octavi-franch.blogspot.com.es
Referència:
Franch, Octavi.
«Entrevista a Eulàlia Pagès, directora de Grup Pagès Editors»
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>

Franch, Octavi.
«Entrevista a Eulàlia Pagès, directora de Grup Pagès Editors»
Lo Càntich. N.30. Circumloqui, 2016.
Gener - Març, 2016
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 30>
EAN: 9772014303002 30>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada