"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora, 2016
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole, 2016
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui, 2016
Març de 2016
Lo Càntich - Número 29 - Al·literació, 2015
Número 29 - Al·literació, 2015
Desembre de 2015
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Una mar de paraules:
«Les Homilies d'Organyà.
Un dels primers textos catalans en prosa.»

Josep Maria Corretger i Olivart
Una mar de paraules (Josep Maria Corretger i Olivart)


"La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de la realitat".

Montserrat Roig


Les Homilies d'Organyà

Les Homilies d'Organyà.
Un dels primers textos catalans en prosa.


     Quan parlem dels primers textos de la llengua catalana escrits en prosa, les nostres mirades es focalitzen en Les Homilies d’Organyà, uns sermons que daten de mitjans de segle XII o bé principis del segle XIII i que la historiografia ha rememorat diverses vegades que són un dels primers documents dins la nostra història. Aquests documents havien dormit la mona dels temps, diversos segles a l’espera de ser descoberts. Les Homilies d’Organyà estaven formades per setze pàgines fragmentàries escrites sobre papir i trobades a Organyà (Alt Urgell) l’1 de setembre del 1904. Les homilies eren les predicacions que realitzava el mossèn després d’una lectura bíblica, i que s’acostumaven a fer després de la lectura de l’evangeli dins de la cerimònia religiosa. Aquests textos són els primers que estan redactats en català en modalitat literària. Són uns sermons redactats a cavall del llatí vulgar i el romanç català. En total sis sermons de quaresma que eren incomplets i que originalment foren traduïts de l’occità. Eren els esborranys que feien els rectors per a les seves predicacions. Tasca que recomanava portar a terme el concili de Tours. Alhora, aquestes homilies són els sermons més antics escrits en una llengua peninsular.

     Les lletres que apareixen al document tenen forma de transició cap a l’art gòtic i són redactades a sobre d’un pergamí gruixut i de molta qualitat. Val a dir que dins de Les Homilies d’Organyà hi apareixen alguns mots catalans que són desconeguts. L’artífex d’aquesta peculiar troballa fou el doctor Joaquim Miret i Sans, un historiador i alhora jurista. El doctor revisava uns documents dins de la rectoria d’Organyà que pertanyien a la desapareguda col·legiata santa Maria atès que pretenia realitzar un estudi sobre la història del comtat del Pallars, conjuntament amb Francesc Carreras Candi. Joaquim Miret demanà una autorització al bisbat d’Urgell per tal que els rectors facilitessin la visita al seu fons històric. En total, Joaquim Miret i Francesc Carreras realitzaren quatre sortides pels pobles de la comarca a fi de recollir dades per a la seva investigació. Els documents que trobà l’historiador Joaquim eren un petit quadern de pergamí que contenia tres fulls doblegats per la meitat, en total sis folis de divuit centímetres d’alt per dotze i mig d’amplada que estaven escrits per totes dues bandes. Cada foli estava redactat amb vint-i-tres ratlles i amb les grafies que sobresortien la línia, inclinades a l’esquerra. Les grafies estaven incrustades fortament per un punxó i cada ratlla era composta d’entre cinquanta a cinquanta-cinc paraules. Uns mesos després es trobaren d’altres fragments de les homilies que completarien els primers.

     Joaquim Miret i Sans procurà que la Junta Municipal de Museus i Belles Arts tingués interès pel manuscrit i finalment, les adquisicions d’aquest organisme com el manuscrit de Les Homilies d’Organyà anaren a parar a mans del Museu del Parc de la Ciutadella. Fins que el 1913 l’Institut d’Estudis Catalans es féu amb el seu poder amb l’objectiu de lliurar-lo posteriorment a la Biblioteca de Catalunya. Fou gràcies a una permuta amb el Museu del Parc mitjançant el qual rebria la cessió d’uns objectes de la col·lecció de l’IEC i que pertanyien a Jacint Verdaguer. De totes maneres, a la població d’Organyà hi ha una reproducció exacta, del manuscrit fundacional de la llengua catalana.

     Més recentment, han estat diversos els estudiosos que han investigat sobre aquest tema i alguns s’han arriscat a afirmar que les homilies han estat un dels primers textos escrits en català que es conserven, però no els primers. Hi ha diverses proves d’altres documents anteriors a aquests sermons. Sense voler desprestigiar les Homilies i tot allò que representen per a la llengua catalana, d’altres erudits han destacat la importància del Fòrum Iudicum o Liber Iudiciorum, un llibre de lleis visigòtic que fou traduït al català durant el regnat de Ramon Berenguer IV (1113-1162). Destaca com un altre dels primers documents sobresortints dins el panorama lingüístic català. Igual que Les Homilies d’Organyà data de la segona meitat del segle XII. Les Homilies d’Organyà fins a l’any 1960 foren considerades el primer text escrit íntegrament en català i segueixen essent una mostra destacada que glossa el català literari de l’època.

     Josep Moran i Joan Anton Rabella van publicar un article amb un títol premonitori: Els primers textos en català: Textos anteriors a Les Homilies d’Organyà on afirmen que els primers documents on hi ha paraules catalanes no són de temàtica literària, i per aquest motiu se’ls hi dóna poca rellevància. Però tot i que anys més tard s’hagin descobert documents anteriors a Les Homilies d’Organyà és curiós que no deixem de bellugar-nos de la mateixa població, és a dir, Organyà segueix essent de nou la principal protagonista de la història, l’esquer de tots aquests documents manuscrits.

     Hi ha diverses hipòtesis que parteixen de la idea que el document que s’ha trobat ja és el primer d’una llengua, quan no té per què ser-ho, com també que sovint s’hagi confós la història de la llengua amb la de la literatura, i d’aquesta manera els textos literaris en prosa rebin més consideració que la resta. És a dir, els primers textos literaris escrits en llengua catalana són Les Homilies d’Organyà, però altrament, no es comenta res dels textos anteriors que precisament no tenen tipologia literària. Per tant, segons Josep Moran i Joan Anton Rabella, al segle IX ja trobaríem les primeres paraules escrites en llengua catalana mesclades amb paraules llatines dins de documents.

     Per contra, el fet de no tenir documents en català del segle IX pot ésser que no s’hagin conservat, que no vol dir que no hagin existit, però no en tenim mostres. Per exemple, Jaume Villanueva (1765-1824), un erudit reproduí un fragment d’un manuscrit científic del segle VIII trobat al monestir de Ripoll amb els mots següents:

     «Magister meus no vol que me mires, novell.»

     Queda ben clar que és una frase en català i aquesta és del segle XI, però malauradament aquest document es va perdre durant el segle XIX.

     D’altres documents del segle XI amb mots en català que s’entremesclen amb mots llatins, segueixen pertanyent al bisbat d’Urgell, un dels primers llocs on s’aplicà l’escriptura de la llengua catalana, en serien un exemple Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet contra els seus vassalls, escrits a finals del segle XI, un altre document provinent d’Organyà i que tot i no portar data, s’afirma que són d’entre 1080 i 1095 tal com comenta Joaquim Miret i Sans basant-se en els personatges que se citaven i que apareixien en d’altres documents d’Organyà, i que els edità en temps de la troballa de les Homilies. Malauradament, no han tingut tant interès com les Homilies. De fet, les Homilies han deixat aquest document en un segon pla tot i que se’l considera el primer manuscrit bilingüe llatí-català que es conserva. La seva importància rau sobre l’origen i formació del lèxic català, així com també perquè parla de la Catalunya del segle XI, sobretot del feudalisme que arrelava a la Catalunya Vella, els pactes entre els senyors i els seus vassalls, en un període de temps en què hi havia pocs documents d’aquests tipus. Potser amb aquesta etiqueta se li faci una mica de justícia, també destaca per ésser el primer, en aquest cas com a manuscrit en edició bilingüe, tot i no destacar pel seu matís literari. Són un document pràcticament escrit en català i les mostres de llengua llatina són insignificants. Convé recordar que Greuges de Guitard Isarn són cent anys anteriors a Les Homilies d’Organyà.

     Segons Joaquim Miret i Sans basant-se en l’escriptura dels Greuges de Guitard Isarn, explana que el català no ha patit gairebé cap transformació des del segle XI i que la seva estructura ja estava formada i es vanaglorieja de dir que el català és la llengua romànica que ha mantingut més cultismes fins a l’actualitat, i una petita mostra n’és la segona conjugació verbal.

     D’aquest període de temps data un document del 1034 d’Organyà que documentà Joaquim Miret i que Joan Bastardas en destaca el paper essencial que juga, ja que enmig d’un text en llatí s’esmentaven diversos fruits en català:

     «Morers et oliver et noguer et pomer et amendolers et pruners et figures.»

     Durant el segle XII es trobaren d’altres greuges escrits en català amb temàtica feudal, en són una mostra: Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales, Greuges dels homes d’Hostafrancs de Sió, pertanyents de nou al bisbat d’Urgell, i, si donem una ullada fora d’aquesta contrada, trobarem: Capbreu de Castellbisbal (1189) dins la diòcesi barcelonina.

     Al llarg d’aquest segle aparegueren documents que ja no contenien temàtica feudal, sinó que ara aparegueren adaptacions i traduccions de tipus jurídic, com ara Liber Iudiciorum, un llibre de lleis visigòtic que estava redactat en llatí. Encara avui dia el podem trobar citat en molts llibres d’història de la llengua com un dels primers textos escrits en llengua catalana independentment del seu gènere literari, tot i que, no es tenen en compte els documents anteriors a aquest.

     Reprenent el fil de Les Homilies d’Organyà, s’explica que aquests manuscrits trobats a les acaballes del segle XII o principis del XIII no deixaven d’ésser una còpia d’un manuscrit anterior, concretament de finals del segle XII. Fins i tot, hi ha qui afirma que les Homilies eren d’origen càtar, d’aquí que als llibres d’història de l’església catòlica faci acte de presència aquesta hipòtesi, però sembla poc demostrada. En canvi, sí que es pensa que les Homilies fossin una versió traduïda dels sermons que realitzaven els agustins, atès que ho feien en llengua col·loquial. El llatí continuava emprant-se per a la litúrgia, però el servei pastoral amb la gent del poble es feia en català. Precisament a Tortosa s’han trobat uns documents escrits en provençal i fragments catalanitzats que tenen moltes semblances amb Les Homilies d’Organyà, per això es pensa que són una versió d’aquests sermons i per aquest motiu a les Homilies hi abunden els occitanismes.

     En dates més actuals, estudiosos com Armand Puig han exalçat les Homilies com un dels documents capdavanters de la llengua catalana. Teories a les quals Josep Moran i Joan Anton Rabella van titllar de poca credibilitat i fonament, simplement d’idolatració, així com també van recomanar fer un estudi lingüístic complet per demostrar les tres hipòtesis que proposava Armand Puig, vegem-les:

          1. Les Homilies d’Organyà eren uns sermons savis dirigits al poble fidel, ja que algunes homilies començaven amb el tractament de “senyor” i que a més es dirigien a la predicació interna dels canonges. Per contra, les homilies de Tortosa anaven dirigides a un públic popular i també ho feien emprant “senyor”.

          2. No eren una traducció de sermons en provençal. Curiosament, hi ha una homilia del dimecres de cendra que és una traducció literal de la de Tortosa. Aquesta queda alliberada, però la resta, les altres cinc són qüestionades. Puig pensa que són una traducció de textos llatins i com comenten Josep Moran i Joan Anton Rabella això és impossible perquè els occitanismes de l’època per força s’expliquen a través d’un text en occità escrit amb anterioritat.

          3. Veu la primera homilia d’Organyà que correspon a la festivitat del Trasllat de sant Agustí en lloc del diumenge de Quinquagèsima. Moran i Rabella no ho troben factible perquè no fan referència al sant com ho feien les homilies hagiogràfiques, tot i que aquesta teoria serveix per establir que les homilies es van escriure el 1204.

     Les Homilies d’Organyà ocupen un lloc destacat dins el panorama històric de la llengua i literatura catalanes, almenys és un dels primers documents conservats, una de les primeres traduccions, i que no hem de dubtar del seu infinit valor per a la nostra historiografia, però ha quedat ben demostrat que anteriors a aquestes homilies hi va haver altres documents, alguns dels quals no ens han arribat en la seva totalitat, però ha quedat evident que hi hagueren d’altres mostres de documents en llatí vulgar que barrejaven mots catalans. La paraula està servida.

     El que sí que podem afirmar amb rotunditat i sense por a equivocar-nos és que Les Homilies d’Organyà són les primeres traduccions en llengües romàniques, així com també una mostra del primer text literari català trobat. Però també queda ben pal·lès que ens han arribat documents fragmentats i que en podrien aparèixer molts més. Els erudits en la matèria no troben destacat prendre partida de quins foren els primers textos escrits en llengua catalana, això és secundari, el que compta és que hi són. També hi ha manuscrits escrits en llatí i amb un vocabulari abundós de paraules catalanes. Alhora sorgiria el dilema de si aquell text té més mots en català o en llatí i de quina llengua realment el consideraríem. L’important és poder estudiar els que es vagin trobant al llarg dels anys i que tots tindran el seu paper destacat dins la nostra història. Són molts els que reivindiquen el paper dels Greuges de Guitart Isarn dins la història de la llengua catalana, i que cal situar a l’alçada de les arxiconegudes Les Homilies d’Organyà. A la vegada no s’haurien d’oblidar els abundosos manuscrits apergaminats que es troben resguardats a la Biblioteca de Catalunya i que daten dels segles XI i XII i que estan escrits íntegrament en català o si es vol matisar, amb expressions catalanes. Després de veure totes aquestes teories sobre els primers textos de la llengua catalana, ara doncs, en què quedem, quins són els primers documents escrits en llengua catalana si ens ho pregunten en un examen o en un concurs? Bé, al Cèsar el que és del Cèsar, el que diguin els manuals d’història de la llengua tot i que caldria actualitzar-ne algunes teories i dades, si més no, el que ens vulguin fer recordar aquests que tenen el poder, els qui determinen que s’ha de posar o no als llibres d’estudi, encara que, tal com hem vist, tot i aprendre-ho així, no és del tot verídic. També quan hi ha una teoria muntada algun filòleg es manifesta i la desmunta, moltes vegades succeeix així. D’aquí que al llarg dels meus anys d’estudiant m’hagi vist forçat a aprendre que Les Homilies d’Organyà han estat els primers textos escrits en llengua catalana, així m’ho van fer aprendre en els manuals de la història de la llengua, però ja sabem que no és del tot cert, i alguns professors ens ho van fer entendre, per tant, cal dir, que les Homilies són un dels primers textos, d’aquí el títol d’aquest escrit, que no els primers, que ja és diferent. Tanmateix, ocupen i seguiran tenint un lloc primordial dins la cultura i la llengua catalana, essent un document que està plenament en la memòria i estimació de tot individu que pertanyi al nostre país, sobretot dels habitants d’Organyà, que no els faria gens de gràcia que ningú els prengués aquest privilegi de ser la població d'origen de la majoria dels documents escrits en llengua catalana. Les Homilies d’Organyà continuaran essent un referent per a la nostra cultura per més teories que vegin la llum, que ningú ho dubti.

Homilies d'Organyà


Webgrafia:

— MORAN, Josep i Joan Anton Rabella, Els primers textos en català. Textos anteriors a les Homilies d’Organyà, edició electrònica: reporteducació (CRP Baix Llobregat-6).
Les homilies i els greuges. Les arrels de la llengua catalana, 22 de juny del 2011, Granollers.
Panorama cronològic de la literatura catalana, Granollers, 2009.
Els primers textos en llengua catalana.
L’expansió i plenitud de la llengua (segles XII – XV). Llengua de COU.
— Vikipedia.org


Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Una mar de paraules:
«Les Homilies d'Organyà. Un dels primers textos catalans en prosa.»


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Les Homilies d'Organyà.
Un dels primers textos catalans en prosa».

A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>
ISSN 2014-3036-N.29

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]