"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora, 2016
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole, 2016
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui, 2016
Març de 2016
Lo Càntich - Número 29 - Al·literació, 2015
Número 29 - Al·literació, 2015
Desembre de 2015
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Paraula de Núria:
«Elles viuen en mi»

Núria Niubó i Cabau
Paraula de Núria (Núria Niubó i Cabau)

"Paraules que regalen els sentits,
teràpia per a cors malmesos.
Paraules. Provocadores de somnis,
renovadores d'il·lusions, silencioses,
canviants, de colors i formes,
amb vida pròpia, amb força."


Odalisca amb llibre (Francesco Hayez)

Elles viuen en mi


Més amunt que les teranyines,
en una ancestral quietud,
cau una pluja de paraules.
Brolla en el fons de la consciència
una consigna arrencada de la infància.
Fermenten les paraules dins el somni
i queda un rastre de solitud
en el paisatge de la ment.
Paraules prohibides.

Petrificades pels dubtes,
deshidratades d’essència,
suren en taques d’oli, en brous de cendra.
Per les esquerdes es perden clavegueram avall,
cercant l’escuma negra
del seu manuscrit blanc.
Paraules perdudes.

En tèrboles aigües fan singladura
paraules eternes recuperant el rumb.
En la torrentada es baladregen,
en la serenor s’agermanen.
Paraules retrobades.


La consciència s’embriaga,
s’il·lumina la idea,
neix el poema:

Al límit del crepuscle
partícules de mi
cauen en letargia.
Graviten els pensaments
en l’obscur districte de la memòria.
El vernís de l’amor
segella l’embolcall.



Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
Paraula de Núria:
«Elles viuen en mi»

Il·lustració:
'Odalisca amb llibre (Francesco Hayez)'
"Odalisca amb llibre"
Francesco Hayez
(Venècia, 1791 - Milà, 1882)


Referència:
Niubó i Cabau, Núria.
«Elles viuen en mi»
A: Paraula de Núria
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>
ISSN 2014-3036-N.29

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]