Paraula de Núria: «Elles viuen en mi» Núria Niubó i Cabau "Paraules que regalen els sentits, teràpia per a cors malmesos. Paraules. Provocadores de somnis, renovadores d'il·lusions, silencioses, canviants, de colors i formes, amb vida pròpia, amb força."

Elles viuen en mi

Més amunt que les teranyines,
en una ancestral quietud,
cau una pluja de paraules.
Brolla en el fons de la consciència
una consigna arrencada de la infància.
Fermenten les paraules dins el somni
i queda un rastre de solitud
en el paisatge de la ment.
Paraules prohibides.

Petrificades pels dubtes,
deshidratades d’essència,
suren en taques d’oli, en brous de cendra.
Per les esquerdes es perden clavegueram avall,
cercant l’escuma negra
del seu manuscrit blanc.
Paraules perdudes.

En tèrboles aigües fan singladura
paraules eternes recuperant el rumb.
En la torrentada es baladregen,
en la serenor s’agermanen.
Paraules retrobades.


La consciència s’embriaga,
s’il·lumina la idea,
neix el poema:

Al límit del crepuscle
partícules de mi
cauen en letargia.
Graviten els pensaments
en l’obscur districte de la memòria.
El vernís de l’amor
segella l’embolcall.

Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
Paraula de Núria:
«Elles viuen en mi»

Il·lustració:

"Odalisca amb llibre"
Francesco Hayez
(Venècia, 1791 - Milà, 1882)

Referència:

Niubó i Cabau, Núria.
«Elles viuen en mi»
A: Paraula de Núria
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>