"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Notes biogràfiques:
«Enric Morera i Viura»

Maria Rosa Corretgé Olivart
Notes biogràfiques: Enric Morera i Viura


Enric Morera i Viura

(Barcelona, 22 de maig 1865 – 12 de març 1942)


Enric Morera

Notes biogràfiques: Enric Morera i Viura

(Barcelona, 22 de maig 1865 – 12 de març 1942)
Per: Maria Rosa Corretgé Olivart

Retrat d'Enric Morera (Ramon Casas)
     Enric Morera i Viura fou un músic, compositor i pedagog, representatiu del modernisme a Catalunya. D’una gran energia i coneixedor de la naturalesa. Va tenir una vida viatgera entre Catalunya i Argentina, on va provar el seu destí.

     El seu pare, l’any 1867, es va desplaçar a Buenos Aires a fer de músic i va ser el seu primer mestre. L’any 1881 la família Morera va tornar a Barcelona i l’Enric va tenir diferents professors, com l’Isaac Albéniz. Després d’anades a Argentina es va situar a Còrdova on es guanyava la vida amb la música. Als 20 anys va marxar a Bèlgica i va realitzar estudis d’harmonia on es relacionà amb músics del país.

     L'any 1890 va tornar a la ciutat de Barcelona. Allí es va tenir ressò amb el poema simfònic Introducció a l’Atlàntida de Mossèn Cinto Verdaguer. Enric col·laborava amb poetes com Àngel Guimerà i freqüentava amb impulsors del modernisme català com Santiago Rusiñol, que va escriure l’obra teatral L’alegria que passa, que Morera va amenitzar amb música. La influència del postromanticisme germànic va ser important per la seva trajectòria.

Oracions

     Va destacar com a fundador de la societat coral Catalunya Nova i el Teatre Líric Català. A Argentina el 1909 va rebre la petició de compondre Himno a la patria i el 1911 va decidir retornar a Barcelona com a sotsdirector de l’Escola Municipal de Música i professor d’harmonia i contrapunt.

     Entre les seves més de 800 obres destaquen cançons populars catalanes harmonitzades, una missa, òperes, com per exemple: La fada (1897, estrenada durant la Quarta Festa Modernista organitzada per Santiago Rusiñol a Sitges), Empòrium (1906), Bruniselda (1906), Titaina (1912) o Tassarba (1916), totes quatre estrenades al Gran Teatre del Liceu; obres simfòniques, com Introducció a l’Atlàntida –poema simfònic– (1893); cançons per a corals, música de cambra i sarsueles, la majoria adaptades de textos de Josep Maria de Sagarra, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Josep Carner, Frederic Soler o Víctor Balaguer. Va ser músic fonamental de la sardana i va abraçar una àmplia obra en aquest vessant. Destaquen La Santa espina, Les fulles seques, La sardana de les monges, L’Empordà, Serra amunt, Les neus que es fonen, La nostra Roser, Girona i El Senyor Esteve.


     "L'art del mestre Morera és l'art independent deslligant-se fornit dels cordills de la pobra retòrica, l'art begut a les fonts regalades dels nostres Pirineus, davallant rialler en torrentera de notes, fresques encara dels regalims de la molsa, de l'alè de la rosada i de l'incens de la boira; l'art estudiós dels grans mestres del passat, rejovenit i valent, l'art que escolta amb tot amor els sentiments més ocults, i té notes per a les tristeses de l'ànima, per a les passions misterioses, per als arrobaments del cor, per a les ànsies de l'amor i els insomnis de la vida, plorant amb els que sofreixen, gaudint amb els que disfruten i harmonitzant amatents els esplais de bellesa; és l'art seriós i noble combregat en el paisatge i enaltit amb l'harmonia; és l'art mascle, fill del poble català i batejat a les piles baptismals del modernisme."

Santiago Rusiñol


     Durant aquest any 2015 s’ha celebrat l’any Morera amb motiu del 150è aniversari i en molts llocs de les nostres contrades se l’homenatja i segueix homenatjant ballant sardanes. D’un home marcat pel seu clar catalanisme i amor a la terra.

L’Empordà

Lletra: Joan Maragall i Gorina
Música: Enric Morera


Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà!

Digueu, companys, per on hi aneu?
Digueu, companys per on s'hi va?
Tot és camí, tot és drecera,
si es dem la mà.

Salut!, Noble Empordà!
Salut!, Palau del vent!
Portem el cor content,
i una cançó!

Pels aires s'alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora s'anirà fent de germanor.
Una cançó!

A dalt de la muntanya hi ha un pastor;
a dintre de la mar hi ha una sirena;
ell canta al matí que el sol hi és bo;
ella canta a les nits de lluna plena.

Ella canta: "Pastor, me fas neguit."
Canta el pastor: "Me fas neguit, sirena."

"Si sabessis, el mar, com és bonic!"
"Si veiessis, la llum de la carena!"
"Si hi baixessis, series mon marit!"
"Si hi pugessis, ma joia fora plena!"

"Si sabessis, el mar, com és bonic!"
"Si veiessis, la llum de la carena!"

La sirena es féu un xic ençà,
i un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l'amor plantarem la cabanya ...
Fou l'Empordà!

oo0oo



Referència:
Corretgé Olivart, Maria Rosa.
«Notes biogràfiques: Enric Morera i Viura»
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>
ISSN 2014-3036-N.29

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]