
La teva règia joventut té la malenconia
La teva règia joventut té la malenconia
D'un nord del qual la boira dissol els colors,
Tu barreges la discòrdia i el desig amb els teus plors,
Greu com Hamlet, pàl·lida com Ofèlia.
Tu passes en el llampec d'una bella bogeria,
Com ella, prodigant els cants i les flors,
Com ell, amb orgull ocultant els seus dolors,
Sense que la fixesa de la mirada s'oblidi.
Somriure, amant rossa, o somni, fosc amant,
El seu doble ésser atrau, com un doble amant,
I la teva carn crema amb l'ardor fred d'un ciri.
El meu cor desconcertat es torba en veure quan veig
el teu front pensatiu de príncep i els teus ulls blaus de verge,
Ets l'Un, de vegades l'Altra, i els Dos alhora.
Renée Vivien (Pauline Mary Tarn)
(Londres, 1877 - París, 1909)
«La teva règia joventut té la malenconia»

"Retrat de Renée Vivien"
Alice Pike Barney
(Cincinnati, Estats Units d'Amèrica, 1857 - Los Angeles, EUA, 1931)
Claudi Giné
(Nimes, Pays catalans, 1977)
«La teva règia joventut té la malenconia»
de l'obra:
«Ta royale jeunesse a la mélancolie»
Ta royale jeunesse a la mélancolie
Du Nord où le brouillard efface les couleurs,
Tu mêles la discorde et le désir aux pleurs,
Grave comme Hamlet, pâle comme Ophélie.
Tu passes, dans l'éclair d'une belle folie,
Comme elle, prodigant les chansons et les fleurs,
Comme lui, sous l'orgueil dérobant tes douleurs,
Sans que la fixité de ton regard oublie.
Souris, amante blonde, ou rêve, sombre amant,
Ton être double attire, ainsi qu'un double aimant,
Et ta chair brûle avec l'ardeur froide d'un cierge.
Mon coeur déconcerté se trouble quand je vois
Ton front pensif de prince et tes yeux bleus de vierge,
Tantôt l'Un, tantôt l'Autre, et les Deux à la fois.
Du Nord où le brouillard efface les couleurs,
Tu mêles la discorde et le désir aux pleurs,
Grave comme Hamlet, pâle comme Ophélie.
Tu passes, dans l'éclair d'une belle folie,
Comme elle, prodigant les chansons et les fleurs,
Comme lui, sous l'orgueil dérobant tes douleurs,
Sans que la fixité de ton regard oublie.
Souris, amante blonde, ou rêve, sombre amant,
Ton être double attire, ainsi qu'un double aimant,
Et ta chair brûle avec l'ardeur froide d'un cierge.
Mon coeur déconcerté se trouble quand je vois
Ton front pensif de prince et tes yeux bleus de vierge,
Tantôt l'Un, tantôt l'Autre, et les Deux à la fois.
ooO0Ooo
Referència:
Vivien, Renée.
«La teva règia joventut té la malenconia»
(Ta royale jeunesse a la mélancolie)
Traducció: Giné, Claudi.
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>

Vivien, Renée.
«La teva règia joventut té la malenconia»
(Ta royale jeunesse a la mélancolie)
Traducció: Giné, Claudi.
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada