La puntaire
És la terra més galana
que en el món hi ha,
Catalunya, de la plana
fins a l'Empordà.
Un paradís em semblen sons conreus,
des de l'Ebre als Pirineus.
Un dia, els àngels del cel
es van voler alegrar,
i, fent rotllo, una sardana
varen puntejar.
I al veure'ls, va dir Nostre Senyor:
"Eixa és la dansa del bell amor!".
I buscant una terra noble
on poder-la fer ballar,
en el cor del nostre poble
per sempre la va deixar,
I el ressò d'aquesta sardana
li farà saber a tothom
que la terra catalana
és la millor que hi ha al món.
Au!, doncs, fills de Catalunya,
doneu-vos les mans
i ben units, com a germans,
tant en temps de pau com en la guerra,
des del mar fins a la serra
enlairem els nostres cants.
I si algú, com l'estranger francès,
va voler ahir,
les nostres llars vol invadir,
els rebrem ardits en só de guerra,
i sabrà que aquesta terra
defensarem fins a morir!
Nota: La partitura més antiga localitzada d'aquesta sardana, indica que la lletra és d'en Ramon Campmany i la música d'en Joan Viladomat i Massanes. Altres fonts consultades atribueixen l'autoria de la lletra a Josep Maria Bello i la música a Joan Badosa i Lluís Badosa.
--o0o--
Selecció:
Pep Colomer Blanco
"El cremat que flameja entre havaneres"
Referència:
Bello i Rallo, Josep Maria.
«La puntaire».
A: "El cremat que flameja entre havaneres".
Colomer Blanco, Pep.
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>

Bello i Rallo, Josep Maria.
«La puntaire».
A: "El cremat que flameja entre havaneres".
Colomer Blanco, Pep.
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada