«Ah, Nadal, Nadal, on és ta dolça pau?» (Ah! Calèndo, Calèndo, ounte èi ta douço pas?) Frederic Mistral Traducció: Francesc Pelagi Briz Il·lustració: Luca Signorelli

Ah, Nadal, Nadal, on és ta dolça pau?

Ah, Nadal, Nadal, on és ta dolça pau?
On és la joia desitjada
per l'ignocent gaia mainadal?
On és la mà seca, arrugada,
del vell que fa la creu dessobre el sant dinar!

El llaurador ne deixa alhora
els solcs del camp molt abans d'hora,
i moços i pastors caminen amb vivor.
I, dant al cos repòs, fan via
tots alegrois vers la masia
per a menjâ, en la companya
dels amos, un cor d'àpit i metre el tió al foc.

Del forn és tret el pa que's pasta
pel dia aquell; al volt s'hi encasta
bon fruit, i d'agrifoli l'encima un bell ramet.
Aprés s'encenen tres candeles
que resplendeixen com esteles,
i dins tres blanques escudeles
treu grills el blat novell, primícia de l'esplet.

Un gros perê al camp negrejava
i de vellesa trontollava...
El gran del casal ve i el talla arràn del peu,
a destralades el neteja
de son brancam i el carreteja
al mas, i, en mig de! goig i enveja
dels nois, el deixa als peus de l'avi com present.

L'avi, constant, per les novelles
no vol deixar les costums velles:
ha girat el davant de son ample capell
i va a cercar l'ampolla aimada;
s'ampla camisa s'és posada,
i al cos la faixa virolada,
i ses calces de nuvi i sos calçons de pell.

Al seu volt tota la mainada
es mou alegre, entusiasmada...
&mdahs;I bé! posem el tió, nois? —Sí, tot seguit
—tots li responen. —Alegria!
—exclama el vell—. Sí, sí alegria!
que Déu ens dó sempre alegria!
Si un altre any no som més, Déu meu, no siguem menys!

I, omplint el got de vi, ne tira,
davant l'aplec joiós que'l mira,
ne tira tres vegades de l'arbre al bell damunt:
el que és pus jove el pren d'un caire,
el vell de l'altre, i sense gaire
pensar-s'hi aprés, donant-se aire,
tres cops volten el mas i tres volten els llums.

I aixeca el got, ple d'alegria,
l'avi i senyor de la masia.
—Oh foc —diu— Foc sagrat! fes que tinguem bon temps,
i que ma ovella bé anyelli,
i que ma truja bé porcelli,
i que ma vaca bé vedelli,
i que mes filles i nores pareixin totes bé!

Tronc beneït, treu foc! Tot d'una,
prenent el tronc d'escorça bruna,
el tiren a la llar, li tiren tot sencer.
Llavors se menja coca amb oli
i caragols amb alioli,
i es beu vi bo talmen t resoli,
i es mengen panses bones i fruita d'ametller.

Com per virtut meravellosa
llençen els llums claror formosa,
i brollen de la flama els esperits xisclant,
i la candela el flam envia
vers qui l'altre any, en aquell dia,
ja no hi serà, i, anc que amb foc sia,
no's crema l'estovalla i resta mut el gat.

Frederic Mistral
(Malhana, Provença, França, 1830–1914)
«Ah, Nadal, Nadal, on és ta dolça pau?»
(Aquests versos formaven part del cant VII de Mirèio.
Van ser suprimits per l'autor per evitar llargàries).

Il·lustració:

"L'Adoració dels pastors"
Luca Signorelli
(Cortona, Itàlia, 1445-1523)

Traducció:
Francesc Pelagi Briz (Francesch Pelay Briz)
(Barcelona 1839-1889)
de l'obra:

«Ah! Calèndo, Calèndo, ounte èi ta douço pas?»

Frederic Mistral

Ah! Calèndo, Calèndo, ounte èi ta douço pas?
Ounte soun li caro risènto
Dis enfantoun e di jouvènto?
Ounte èi la man rufo e mouvènto
D'όu vèi que fai la crous dessus lou sant repas!

Alor lou ràfi que labouro
Quito la rego de bono ouro,
E tanto e pastriboun patusclon, diligènt;
Dóu dur travai lou cors escàpi,
Van à soun oustaloun de tàpi
Emé si gènt manja’n gre d’àpi
E pausa gaiamen cachofiè mé si gènt.

Dóu four, sus la taulo de pibo
Deja lou calendau arribo,
Flouca de verbouisset, festouna de façoun;
Deja s’atubon tres candèlo,
Novo, sacrado, clarinello,
E dins tres blànquis escudello,
Greio lou blad nouvèu, premicio di meissoun.

Un grand pirastre negrejavo
E dóu vieiounge trantraiavo...
L’einat de l’oustau vèn, lou cepo pèr lou pèd,
A grand cop de destrau l’espalo,
E, lou cargant dessus l’espalo,
Contro la taulo calendalo
Vèn i pèd de soun grand lou pausa’mé respèt.

Lou segne-grand, de gens de modo,
Vóu renouncia si vièii modo:
A troussa lou davans de soun ample capèu,
E vai, couchous, querre la fiolo;
A mes sa longo camisolo
De cadis blanc, e sa taiolo,
E si braio nouvialo e si guèto de péu.

Mais pamens touto la famibo
A soun entour s’escarrabibo...
- Bèn ? Cacho-fiò boutan, pichot? - Si! vitamen
Tóuti ie respondon. – Alègre!
Crido lou vièi, alègre, alègre!
Que Noste Segne nous alègre!
S’un autre an sian pas mai, moun Diéu, fuguen pas men!

E’mplissènt lou got de clareto,
Davans la bando risouleto,
Éu n’escampo tres cop dessus l’aubre fruchau;
Lou pu jouinet lou pren d’un caire,
Lou vièi de l’autre, e sorre e fraire
Entre-mitan, ie fan piéi faire
Tres cop lou tour di lume e lou tour de l’oustau.

E dins sa joio lou bon rèire
Aubouro en l’èr lou got de vèire :
O fiò, dis, fiò sacra, fai qu’aguen de bèu tém!
E que ma fedo bèn agnelle
E que ma trueio bèn poucelle,
E que ma vaco bèn vedelle!
Que mi chato e mi noro enfanton tóuti bèn!

Cachofiò, bouto fiò! Tout-d’uno
Prenènt lou trounc dins si man bruno,
Dins lou vaste fougau lou jiton tout entié.
Veirias alor fougasso à l’óli,
E cacalauso dins l’aióli
Turta, dins aquéu bèu rególi,
Vin cue, nougat d’amelo e frucho dóu plantié.

D’uno vertu divinarello
Veirias lusi li tres candèlo,
Veirias d’Esperitoun giscla dóu fiò ramu,
Dóu mou veirias penja la branco
Vers aquéu que sara de manco;
Veirias la napo resta blanco
Souto un carboun ardènt, e li cat resta mut!

ooO0Ooo

Referència:

Mistral, Frederic.
«La teva règia joventut té la malenconia»
(Ah! Calèndo, Calèndo, ounte èi ta douço pas?)
Traducció: Briz, Francesc Pelagi.
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>