
Celístia (o Angèlica)
Resseguir les restes del camí trescat per la saliva,
Sentir-se viva i esdevenir xiuxiueig en el passeig
Que va del teu ventre als teus llavis, amb els glavis
Dolços del turment desitjat i la nuesa que aclapara.
Ressuscitar enmig del gemec, entre la calma aspriva
Que no es reté a les palmes, amb les balmes del llebeig
Que resta aturat on l'esperança acabes, i per als savis
Ets enigma i misteri, eteri somni que vetlla la nit clara.
Beure a glops el doll de desig que guardes en la pell,
Assetjar el castell dels teus braços amb el mossec
I la carícia, quan la clarícia del teu bes és fruita madura.
Dormir i saber que mentre dorms somnies que ets àngel bell
Que sobrevola el meu cel estès per a tu, llençol metec
Acollit pel teu jaç de tendresa quan esdevens suavitat pura...
Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)
«Celístia (o Angèlica)»

"Noia d'esquena"
Cristina Cray
Referència:
Servé Galan, Lluís.
«Celístia (o Angèlica)»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>

Servé Galan, Lluís.
«Celístia (o Angèlica)»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada