
«L'ànima de l'assassí»,
de Toni Arencón Arias
A principis de setembre, en tornar de les vacances estiuenques i arribar a casa, em vaig trobar amb una grata sorpresa: a la bústia m’esperava un llibre. Com ja deveu pressuposar es tractava de L’ànima de l’assassí (XXXII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre), de Toni Arencón Arias. I per descomptat, tan bon punt em va ser possible, em vaig llençar a la lectura d’aquesta novel·la.
No us desvelo cap misteri si us avanço que, ja a les primeres pàgines, serem testimonis d’un crim. La jove Elvisa Armengou, filla d’una família benestant de la Barcelona de mitjans del segle XIX, és assassinada. Amb tot, la història que es va destil·lant al llarg d’aquestes pàgines no és, només, de gènere negre.
 Aquest crim farà aparèixer un altre personatge, el comissari Claramunt, qui s’encarregarà de dur a terme les diligències oportunes per tal de trobar el culpable. Amb ell ens mourem per la ciutat comtal i podrem copsar l’ambient de la vida barcelonina, des dels envitricolls que es produeixen a causa de les revoltes obreres fins a detalls ben concrets de la quotidianitat que regia el dia a dia. Però aquest no és motiu per considerar aquesta obra, només, com una novel·la històrica.
De fet el mateix comissari Claramunt, per tal d’avançar en les seves investigacions, contactarà amb el científic Mariano Cubí i Soler. I serà d’aquesta manera com nosaltres, els lectors, ens endinsarem en la vida d’aquest personatge que va difondre a casa nostra i per tot l’estat els seus vastos coneixements sobre frenologia. Un home vist com a carismàtic per a uns, per a d’altres un il·lusionista, però sempre controvertit. I amb tot, no podem catalogar aquesta història, només, com a biografia novel·lada.
L’ànima de l’assassí és una novel·la de difícil catalogació perquè és una novel·la completa. Ens ofereix el ritme apressat d’una investigació policial alhora que ens esbossa una panoràmica de la societat de l’època. Ens endinsa en la vida d’un reconegut científic i ens instrueix sobre una ciència que va causar certa agitació entre els intel·lectuals del moment. I més enllà de tot plegat hi ha una pregunta que roman latent, que va amarant tota la narració i que només en arribar al final l’autor ens la formula de forma clara i concisa. Una qüestió que fa referència a les paraules que podem llegir a la contraportada del llibre: “l’instint assassí dels criminals”. Perquè L’ànima de l’assassí planteja també un missatge sobre el bé i el mal, sobre el destí, sobre l’atzar...
L’autor, Toni Arencón Arias, ha estat capaç de d'unir tots aquests elements esmentats i confegir una novel·la interessant, rica, lúcida i intel·ligent. No en va el seu treball va ser mereixedor, com he indicat a l’inici de la ressenya, del XXXII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre. Motius, tots ells, per immergir-se en L’ànima de l’assassí i gaudir d’aquesta captivadora lectura.

Toni Arencón Arias
Toni Arencón Arias (el Prat de Llobregat, 1963) és autor dels reculls de narracions La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau lírica (ARC, 2012) i El jurament i altres narracions oníriques (ARC, 2014), a més de participant en una vintena de publicacions i antologies col·lectives. Ha estat guanyador de premis literaris, tant en narrativa com en poesia, com ara el Premi Miquel Bosch i Jover de Poesia, amb Anhelada pretèrita pluja, el Concurs de Relats Breus de Vimbodí i Poblet, els Jocs Florals d’Esplugues o el Certamen Poètic de Palafrugell.
És membre de l’Associació de Relataires en Català, on col·labora com a editor de la revista Lo Càntich (Premi Blogs Catalunya de Cultura, 2010), i de l’Associació d’Escriptors del Prat Tintablava.
L’ànima de l’assassí és la seva primera novel·la.
Ambientada a la ciutat de Barcelona de mitjan segle XIX, L’ànima de l’assassí teixeix una trama entre la resolució d’un crim esdevingut en el si d’una família benestant i les vivències de diversos personatges històrics vinculats a la medicina, la política, la religió i la filosofia. Al bell mig de tot plegat, el científic Mariano Cubí i Soler mirarà de demostrar que la frenologia és determinant a l’hora de resoldre l’autoria de l’assassinat mitjançant l’estudi de “la propensió animal a destruir, matar, exterminar i inferir càstig” dels éssers humans, o el que és el mateix: “l’instint assassí dels criminals”.
Sílvia Romero i Olea

Caducitat immediata
Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«L'ànima de l'assassí», de Toni Arencón Arias
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>

Romero i Olea, Sílvia.
«L'ànima de l'assassí», de Toni Arencón Arias
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada