![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Interfatio
Aquest portal literari, Interfatio, es presenta, senzillament, com a Blog de llibres. I ben mirat la veritat és que no cal gaire més explicació perquè això és el que duu a terme Roselles –pseudònim-, la persona que trobem rere el blog: llegir a bastament i comentar-nos les seves impressions sobre les lectures.
1. En passejar-me pel teu blog he anat a buscar la primera publicació perquè molt sovint allà és on trobo una declaració d’intencions. Però en el teu cas, en data del 3 de setembre de 2006, que si no m’equivoco correspon al primer article del blog, el que podem llegir és un comentari al voltant de la novel·la “El perfum”, de Patrick Süskind, i la seva adaptació al cinema. Per tant, la pregunta és de cabàs: què et va dur a inaugurar el blog?
Sobretot va ser un repte amb mi mateixa: obligar-me a reflexionar sobre el que havia llegit i aprendre a expressar-ho. En aquells moments la intensitat amb què llegia només feia referència a la rapidesa i en anar encadenant un llibre rere l’altre, i quan llegia altres crítiques del llibre que tenia entre mans em xocava totes les coses que em passaven per alt. Volia canviar la meva manera de llegir.
2. És un molt bon propòsit. I ja posats... el títol? Per què Interfatio?
El blog ha patit unes modificacions (o depuracions) constants. El títol inicial que vaig mantenir durant uns anys era Univers de Paraules, i aquest també era el meu pseudònim. Sincerament, mai se m’ha donat bé posar noms i el que volia era escriure sobre llibres, així que per mi el nom del blog era quelcom secundari. Després vaig pensar a plasmar-hi certa personalitat. Per això li vaig estar donant voltes al fet de llegir, el que representava per mi. No sóc molt original dient que mentre llegim ens evadim, estem en un altre món, una altra vida. Interromps (sovint a desgana) la lectura per fer acte de presència a la vida real, o interromps la vida real per endinsar-te a la vida literària. M’interessava ressaltar aquest concepte, les interferències contínues que rep un món o l’altre. Així que hagués titulat el blog com Interferències, però com sol passar, vaig fer tard i ja hi havia un amb aquest nom i domini. No em vaig complicar gaire i traduït al llatí em va sonar bé.
3. En el blog et presentes sota el pseudònim Roselles i, de fet, no hi ha cap apartat que ens dugui al teu perfil per tal de conèixer-te. Ets de les persones que creu millor mantenir l’anonimat en aquests blogs literaris per tal d’opinar amb més llibertat?
Un altre apartat que va ser víctima d’una depuració. Fugint de la modèstia, poc o res hi ha a dir de mi que pugui ser interessant o necessari pel blog. I no negaré que l’anonimat és molt còmode per poder dir la teva.
4. Anem a visitar el blog. En la pàgina d’inici podem trobar les diverses publicacions per ordre cronològic. Però hi ha un altre gran apartat, “Llibres i Còmics”, on enumeres, per ordre alfabètic, els títols que has comentat. El que m’ha cridat l’atenció és aquesta especificació de “Còmics”. Què et va dur a concretar aquest tipus de literatura?
La separació d’un i altre és lògica pel format. El còmic pot ser tan potent com qualsevol novel·la, però fa servir altres eines. En una sola vinyeta et mostren i et fan sentir el silenci, la soledat, l’horror. No és un format gaire popular entre els lectors habituals de novel·la, però estic segura que és per falta d’oportunitat.
5. Voldria continuar amb aquest tema dels còmics perquè, en la relació que ens presentes sota el títol “Aquí trobaràs”, una de les opcions és, precisament i de nou, Còmics. I si hi fem un cop d’ull veiem comentaris al voltant de novel·les gràfiques com “Bartleby l’escrivent”, “Moby Dick”, “Mujercitas”, “Maus” i altres. Obres conegudes i reconegudes. ¿Què et duu a triar un o altre còmic per comentar-lo en el blog?
El còmic és un món apart que de moment he tocat superficialment. Sempre miro de llegir les obres més reconegudes, però a vegades em desvio d’aquest camí per repetir amb un autor o amb una temàtica similar.
També comento les obres pel continent. Alguns dels que anomenes són clàssics passats a còmic amb il·lustracions i edicions acurades, de gran bellesa. I això fa que en una lectora amb capricis com jo es converteixi en objecte de desig. En el meu cas s’afegeix la romàntica idea que d’aquí uns anys la meva filla comenci a acostar-se als clàssics d’una forma lúdica i atractiva.
6. També m’ha cridat l’atenció que la relació de lectures només la presentes mitjançant el títol de l’obra, però no hi ha una relació en base al nom de l’escriptor o escriptora. Això és perquè consideres que el que importa, en definitiva, és l’obra i tant se val si un autor el comentes molt o poc?
Ja m’havia plantejat de fer una relació d’escriptors. Però hi ha llibres que em recorden a altres llibres, i crec que això és interessant. El cercador és una eina molt fàcil d’utilitzar per qualsevol visitant del blog, i si el fa servir no es limitarà als llibres d’un autor, sinó que s’estendrà a altres que m’han recordat la seva obra. Si facilités un apartat d’escriptors es perdria aquesta relació. Per un temps vaig fer servir les etiquetes, però el nombre d’etiquetes va passar a ser més extensiu que el post mateix, i vaig decidir usar-les únicament per definir el gènere literari.
7. Hi ha molts altres apartats que trobo interessants de ser comentats en aquesta entrevista, però em centraré en el que anomenes “Relats”. En ell trobem la teva faceta com a escriptor/a en lloc de lector/a (tot i que segurament estarem d’acord que són dues cares d’una mateixa imatge). ¿Aquest aspecte estava previst en inaugurar el blog, o et vas trobar en la necessitat de compartir-lo, també, amb la resta de blogaires?
No, no estava previst. De joveneta escrivia molt però era molt reservada, custodiava els meus escrits en una carpeta i no els deixava llegir a ningú. Ho vaig deixar durant molts anys, i el que m’ha animat a escriure de nou són els reptes d’altres blogs que visito en què uns quants usuaris, una mica en petit comitè, escrivim sobre un tema i ens llegim els uns als altres. Per això ho publico al blog. Però sense la severitat ni la timidesa d’abans, i m’ho passo realment bé creant històries.
8. He comentat a l’inici que la primera entrada data de setembre de 2006, i això són molts anys de conduir un blog. Quantes hores, aproximadament, hi dediques al llarg de la setmana?
Sóc força irregular. Quan acabo un llibre, que puc trigar a llegir-lo des d’un dia a un mes, intento fer-ne la ressenya, perquè per falta de temps o d’inspiració no aconsegueixo fer-les de tots els llibres. I quan m’hi poso em segueix costant molt. Els anys que porto de pràctica amb el blog em facilita l’anàlisi, però també m’ha fet ser cada cop més perfeccionista. Faig i refaig vàries vegades el que escric i consulto constantment l’IEC i pàgines similars. Hi ha qui té més traça per trobar les paraules justes, per extreure el més important de la lectura amb quatre línies, però aquest no és el meu cas. Quasi puc dir literalment que suo tinta! Però em recompensa el resultat.
9. Veient el blog puc dir que els visitants d’Interfatio agraïm el teu esforç. I tornant a la teva dedicació al blog, durant tot aquest temps, ¿t’has trobat amb alguna anècdota curiosa, divertida, estranya, interessant... que ens puguis comentar?
Bé, hi ha coses que em fan gràcia. Per exemple, hi ha èpoques en què els estudiants van bojos buscant l’argument i els personatges de L’auca del senyor Esteve i el meu blog rep un munt de visites. Si cerques “L’auca del senyor esteve personatges” surto al primer lloc, i si canvies personatges per resum, el cinquè. Sóc molt de la broma i més d’un cop he tingut la temptació de fer alguna petita variació a la ressenya (que l’Esteve era cosí del president de la Generalitat, o que en Ramonet es va tornar a bohemi després de tornar de la guerra de Cuba) pensant en la cara que faria un professor si algun alumne s’atrevia a plagiar-me. Però de moment me n’he estat de fer-ho.
Una altra cosa que em feia gràcia és que abans escrivia una mica de tot, i junt amb la ressenya de l’Auca, una altra entrada que tenia un gran èxit va ser una recepta de com fer una sangria, força senzill d’altra banda. La vaig eliminar per centrar el blog en els llibres i perquè ara el meu respecte pel vi és molt més gran que aleshores.
10. Gràcies per dedicar-me el teu temps i felicitats per Interfatio. I ja per acabar: hi ha alguna pregunta que no t’hagi plantejat i que t’hauria agradat respondre? Vols afegir algun comentari?
Crec que amb aquesta entrevista qualsevol es pot fer una idea general del blog i de la persona que ho porta. Moltes gràcies pel teu interès i per l’oportunitat de donar-lo a conèixer.
Sobretot va ser un repte amb mi mateixa: obligar-me a reflexionar sobre el que havia llegit i aprendre a expressar-ho. En aquells moments la intensitat amb què llegia només feia referència a la rapidesa i en anar encadenant un llibre rere l’altre, i quan llegia altres crítiques del llibre que tenia entre mans em xocava totes les coses que em passaven per alt. Volia canviar la meva manera de llegir.
2. És un molt bon propòsit. I ja posats... el títol? Per què Interfatio?
El blog ha patit unes modificacions (o depuracions) constants. El títol inicial que vaig mantenir durant uns anys era Univers de Paraules, i aquest també era el meu pseudònim. Sincerament, mai se m’ha donat bé posar noms i el que volia era escriure sobre llibres, així que per mi el nom del blog era quelcom secundari. Després vaig pensar a plasmar-hi certa personalitat. Per això li vaig estar donant voltes al fet de llegir, el que representava per mi. No sóc molt original dient que mentre llegim ens evadim, estem en un altre món, una altra vida. Interromps (sovint a desgana) la lectura per fer acte de presència a la vida real, o interromps la vida real per endinsar-te a la vida literària. M’interessava ressaltar aquest concepte, les interferències contínues que rep un món o l’altre. Així que hagués titulat el blog com Interferències, però com sol passar, vaig fer tard i ja hi havia un amb aquest nom i domini. No em vaig complicar gaire i traduït al llatí em va sonar bé.
3. En el blog et presentes sota el pseudònim Roselles i, de fet, no hi ha cap apartat que ens dugui al teu perfil per tal de conèixer-te. Ets de les persones que creu millor mantenir l’anonimat en aquests blogs literaris per tal d’opinar amb més llibertat?
Un altre apartat que va ser víctima d’una depuració. Fugint de la modèstia, poc o res hi ha a dir de mi que pugui ser interessant o necessari pel blog. I no negaré que l’anonimat és molt còmode per poder dir la teva.
4. Anem a visitar el blog. En la pàgina d’inici podem trobar les diverses publicacions per ordre cronològic. Però hi ha un altre gran apartat, “Llibres i Còmics”, on enumeres, per ordre alfabètic, els títols que has comentat. El que m’ha cridat l’atenció és aquesta especificació de “Còmics”. Què et va dur a concretar aquest tipus de literatura?
La separació d’un i altre és lògica pel format. El còmic pot ser tan potent com qualsevol novel·la, però fa servir altres eines. En una sola vinyeta et mostren i et fan sentir el silenci, la soledat, l’horror. No és un format gaire popular entre els lectors habituals de novel·la, però estic segura que és per falta d’oportunitat.
5. Voldria continuar amb aquest tema dels còmics perquè, en la relació que ens presentes sota el títol “Aquí trobaràs”, una de les opcions és, precisament i de nou, Còmics. I si hi fem un cop d’ull veiem comentaris al voltant de novel·les gràfiques com “Bartleby l’escrivent”, “Moby Dick”, “Mujercitas”, “Maus” i altres. Obres conegudes i reconegudes. ¿Què et duu a triar un o altre còmic per comentar-lo en el blog?
El còmic és un món apart que de moment he tocat superficialment. Sempre miro de llegir les obres més reconegudes, però a vegades em desvio d’aquest camí per repetir amb un autor o amb una temàtica similar.
També comento les obres pel continent. Alguns dels que anomenes són clàssics passats a còmic amb il·lustracions i edicions acurades, de gran bellesa. I això fa que en una lectora amb capricis com jo es converteixi en objecte de desig. En el meu cas s’afegeix la romàntica idea que d’aquí uns anys la meva filla comenci a acostar-se als clàssics d’una forma lúdica i atractiva.
6. També m’ha cridat l’atenció que la relació de lectures només la presentes mitjançant el títol de l’obra, però no hi ha una relació en base al nom de l’escriptor o escriptora. Això és perquè consideres que el que importa, en definitiva, és l’obra i tant se val si un autor el comentes molt o poc?
Ja m’havia plantejat de fer una relació d’escriptors. Però hi ha llibres que em recorden a altres llibres, i crec que això és interessant. El cercador és una eina molt fàcil d’utilitzar per qualsevol visitant del blog, i si el fa servir no es limitarà als llibres d’un autor, sinó que s’estendrà a altres que m’han recordat la seva obra. Si facilités un apartat d’escriptors es perdria aquesta relació. Per un temps vaig fer servir les etiquetes, però el nombre d’etiquetes va passar a ser més extensiu que el post mateix, i vaig decidir usar-les únicament per definir el gènere literari.
7. Hi ha molts altres apartats que trobo interessants de ser comentats en aquesta entrevista, però em centraré en el que anomenes “Relats”. En ell trobem la teva faceta com a escriptor/a en lloc de lector/a (tot i que segurament estarem d’acord que són dues cares d’una mateixa imatge). ¿Aquest aspecte estava previst en inaugurar el blog, o et vas trobar en la necessitat de compartir-lo, també, amb la resta de blogaires?
No, no estava previst. De joveneta escrivia molt però era molt reservada, custodiava els meus escrits en una carpeta i no els deixava llegir a ningú. Ho vaig deixar durant molts anys, i el que m’ha animat a escriure de nou són els reptes d’altres blogs que visito en què uns quants usuaris, una mica en petit comitè, escrivim sobre un tema i ens llegim els uns als altres. Per això ho publico al blog. Però sense la severitat ni la timidesa d’abans, i m’ho passo realment bé creant històries.
8. He comentat a l’inici que la primera entrada data de setembre de 2006, i això són molts anys de conduir un blog. Quantes hores, aproximadament, hi dediques al llarg de la setmana?
Sóc força irregular. Quan acabo un llibre, que puc trigar a llegir-lo des d’un dia a un mes, intento fer-ne la ressenya, perquè per falta de temps o d’inspiració no aconsegueixo fer-les de tots els llibres. I quan m’hi poso em segueix costant molt. Els anys que porto de pràctica amb el blog em facilita l’anàlisi, però també m’ha fet ser cada cop més perfeccionista. Faig i refaig vàries vegades el que escric i consulto constantment l’IEC i pàgines similars. Hi ha qui té més traça per trobar les paraules justes, per extreure el més important de la lectura amb quatre línies, però aquest no és el meu cas. Quasi puc dir literalment que suo tinta! Però em recompensa el resultat.
9. Veient el blog puc dir que els visitants d’Interfatio agraïm el teu esforç. I tornant a la teva dedicació al blog, durant tot aquest temps, ¿t’has trobat amb alguna anècdota curiosa, divertida, estranya, interessant... que ens puguis comentar?
Bé, hi ha coses que em fan gràcia. Per exemple, hi ha èpoques en què els estudiants van bojos buscant l’argument i els personatges de L’auca del senyor Esteve i el meu blog rep un munt de visites. Si cerques “L’auca del senyor esteve personatges” surto al primer lloc, i si canvies personatges per resum, el cinquè. Sóc molt de la broma i més d’un cop he tingut la temptació de fer alguna petita variació a la ressenya (que l’Esteve era cosí del president de la Generalitat, o que en Ramonet es va tornar a bohemi després de tornar de la guerra de Cuba) pensant en la cara que faria un professor si algun alumne s’atrevia a plagiar-me. Però de moment me n’he estat de fer-ho.
Una altra cosa que em feia gràcia és que abans escrivia una mica de tot, i junt amb la ressenya de l’Auca, una altra entrada que tenia un gran èxit va ser una recepta de com fer una sangria, força senzill d’altra banda. La vaig eliminar per centrar el blog en els llibres i perquè ara el meu respecte pel vi és molt més gran que aleshores.
10. Gràcies per dedicar-me el teu temps i felicitats per Interfatio. I ja per acabar: hi ha alguna pregunta que no t’hagi plantejat i que t’hauria agradat respondre? Vols afegir algun comentari?
Crec que amb aquesta entrevista qualsevol es pot fer una idea general del blog i de la persona que ho porta. Moltes gràcies pel teu interès i per l’oportunitat de donar-lo a conèixer.
Sílvia Romero i Olea
Xarxa literària: blogs
Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Interfatio»
A: Xarxa literària: blogs
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>
Romero i Olea, Sílvia.
«Interfatio»
A: Xarxa literària: blogs
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada