
Arrecerat en el record
Com la callada i quieta nit
jo et voldria.
En els teus ulls
i en els teus somnis,
jo seria
com una quieta vela mar endins
sense vent
llarga com un Déu
etern, quiet i sol.
El teu llavi
roig de carn i de sang
en la font del desig,
en l'amor.
Per l'alba de demà
i la nit de poble
que potser
serà per mi llarga,
eterna i per sempre,
tinc por i tristesa
t'enyoro amiga.
T'he buscat en la teva pell bruna
en la teva revolta
en la teva carn de dona.
T'he recordat en el silenci
d'un malfet poema
perquè sé de la teva força
perquè crec que la força dels ulls és certa
i crec que tu, la tens.
T'he sentit en les tristeses,
callada
com la terra humida del nostre país,
forta
com la roca brunzida pel mar.
Crec que el teu silenci és lluita,
que la teva fe és perduda
i que la teva vida és nova, forta, verge.
Per això crec en tu
en la callada amistat del record.
A Melianta, Pla de l'Estany, una nit de primavera del 2013
Pep Estany Ferrer
(Cassà de la Selva, Gironès, 1946)
«Arrecerat en el record»

"dona-038"
Joan Carles Tort
Referència:
Estany Ferrer, Pep.
«Arrecerat en el record»
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>

Estany Ferrer, Pep.
«Arrecerat en el record»
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada