"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

Una mar de paraules:
«Mar i cel, de Dagoll Dagom,
bat tots els rècords»

Josep Maria Corretger i Olivart
Una mar de paraules (Josep Maria Corretger i Olivart)


"La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de la realitat".

Montserrat Roig


Mar i cel, de Dagoll Dagom

Mar i cel, de Dagoll Dagom, bat tots els rècords


     Poder visionar el mític musical Mar i cel, per la companyia teatral Dagoll Dagom, és una de les millors maneres d’invertir gaudi i plaer durant prop de dues hores, gaudint sense parar de l’espectacle i veure com els seus intèrprets, orquestra implicada, hi deixen la pell. També poder escoltar com les cançons planen per l’escenari, tot gràcies a la mà d’Albert Guinovart.

     Assistir a la representació de Mar i cel és quedar-se meravellat pels grans decorats que hi apareixen. Qui no recorda el vaixell i els seus moviments, així com entrades i sortides d’escena —quan abans no era així—, o la modernitat dels efectes especials que fa que sembla que estiguem dins de l’escenari? També —com no?—, no podem oblidar les sensacionals acrobàcies que ens regalen els corsaris i d’altres actors secundaris i que fan l’obra molt real. Tota aquesta mescla d’ingredients et mostren brillantor en els ulls, uns ulls feliços i encantats de complir aquest somni, el de veure el mític musical Mar i cel.

     Aquesta temporada 2014-2015 ha estat la tercera en la història del musical que s’ha portat a escena. La primera fou durant el 1988-1989 i la segona fa deu anys, el 2004-2005. Ja es va dir que aquesta era la darrera vegada que es representaria l’obra teatral, emperò ha quedat demostrat que les obres bones retornen i tot pel fervor del públic que desitja tornar a veure Mar i cel. I en uns anys, segurament que les aigües del musical es mouran de nou, amb el seu vaixell a escena, i tornarà a representar-se, perquè té molt èxit, perquè cada vegada que es representa bat rècords de funció i recaptació, perquè els actors que hi apareixen tenen una gran professionalitat, perquè meravella veure com el vaixell es belluga entre les onades imaginàries que veiem a l’escenari i sembla un personatge més, en fi, perquè el públic la demana i se'n sap totes les cançons, que poden compartir amb la resta de família. Això és el musical Mar i cel, una obra-musical que pot compartir-se amb grans i petits, amb tota la família si es vol, i l’obra no desmereixerà a ningú. Ja és un premi poder aconseguir entrades, perquè s’esgoten en pocs minuts.

     En aquesta tercera reposició de l’obra, avalada pel quarantè aniversari de la companyia teatral Dagoll Dagom, s’han fet més de dues-centes representacions en menys d’un any, sense decebre a cap assistent, i encara més, gràcies als avenços de la tecnologia, s’ha millorat més la seva representació i poc té a veure amb la primera, la del 1988, atès que, ara per exemple, el vaixell immòbil esdevé mòbil. En aquesta nova temporada trobem fins i tot dos Saïds diferents, a causa dels compromisos, un actua entre setmana, Carlos Gramaje i en Roger Berruezo durant els caps de setmana. D’entre els actors de l’obra de 1988 només segueixen Carlos Gramaje, el Saïd original i Pep Cruz, que interpreta Joanot, perquè s’ha pretès renovar el càsting.

Mar i cel - Dagoll Dagom

     Potser l’únic inconvenient és que el text de la representació del teatre musical té diverses diferències amb el text original escrit per Àngel Guimerà, però és un guió adaptat per l’autor Xavier Bru de Sala, per fer-ho més vistós i sense desmerèixer gens ni mica, tot i que, a alguns, les dissemblances no ens atreguin gaire. Malgrat això, la representació no deixa de fascinar un i altre cop. És meravellós visualitzar les cares del públic que surt del teatre ple de goig i satisfacció, somrient, veient-se partícip de quelcom extraordinari, després d’esclatar en una llarga ovació per als actors i actrius, orquestra —que si no ens saludés al principi, podríem pensar que la música és enllaunada, quan justament és al contrari, en directe—, tècnics i tramoistes. Tothom plenament entregat per a l’ocasió, en la versió modernitzada del musical que encara esdevé més espectacular en escena i amb molta vigència gràcies a les noves tecnologies, que adapten l’obra als nous temps digitals. L’obra ha estat dirigida per Josep Lluís Bozzo de manera esplèndida i la mostra d’això és que el públic es fa sentir, gaudeix de l’espectacle i un i altre cop deixa anar els aplaudiments, sobretot després de cada escena i en especial cap a les acaballes de la primera part, amb el colofó de “L’himne dels pirates”: “Les veles s’inflaran i el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones”, on destaca el lluïment dels pirates en una magnífica coreografia o la interpretada per Blanca i llavors Saïd, “Per què he plorat?”, en un moment que t’estremeix d’emoció. En l’actual Mar i cel, s’ha innovat tant, que fins i tot es poden escoltar les onades i els trons quan hi ha tempestes, com si estiguéssim en alta mar, i és que el vaixell es mou amunt i avall entre les onades, i les veles seguiran inflant-se, en aquest musical que adapta la magnífica obra d’Àngel Guimerà.

     El teatre musical ens situa a Madrid, el 1609, amb el rei Felip III com a protagonista, que juntament amb el virrei de València i de l’arquebisbe Riera signen un tractat que ordena l’expulsió dels moriscos. El Duc de Lerma serà l’únic que hi posarà oposició. Al cap de vint anys, apareix en escena un vaixell morisc, amb Saïd de capità, que navega per la mar Mediterrània. Aborden una nau cristiana i llavors capten la tripulació supervivent com a presoners, amb la finalitat d’obtenir una bona suma de diners i a les noies maques vendre-les a un bon postor. Saïd, gràcies a Blanca, filla del virrei, té força clemència amb els presoners i gràcies a això a poc a poc es van enamorant l’un de l’altre, amb les seves petites contradiccions. A Blanca li sorgeixen dubtes perquè en Saïd és musulmà, i ho veu com un amor impossible, atès que ella és cristiana. Carles, el pare de Blanca s’oposa plenament a aquesta relació. A la vegada, quan la tripulació de corsaris s’assabenta dels sentiments de Saïd envers Blanca, comencen a dubtar del seu capità, i és a partir d’aquí que planegen un motí al vaixell. Un corsari es posa tota la tripulació a l’esquena i es fa amb el poder del vaixell destituint a Saïd. Uns dies després, Joanot, un cristià renegat que navega com a corsari es posa de banda cristiana i entra a la bodega per pactar amb en Carles, el virrei, que el facin marquès en arribar a terra i a canvi aconseguirà l’alliberament de la tripulació cristiana i obtenir el poder del vaixell. Llavors, els cristians es fan amb el poder del vaixell, maten diversos corsaris i n’empresonen la resta. Un dia després, en Carles vol penjar a Saïd del pal major del vaixell, emperò Blanca s’interposa a aquest afer, perquè l’estima i explana que es matarà clavant-se un coltell si ho fan. Blanca i Saïd es queden sols a coberta, s’acomiaden l’un de l’altre, però apareix Ferran, que per darrera vegada intenta captar l’amor de Blanca en favor de l’alliberament de Saïd. Ferran en veure que no podrà fer canviar d’opinió a Blanca s’alia amb els dos enamorats i els prepara la fugida. Al cap de pocs minuts apareix el virrei, que en veure Saïd i Blanca abraçats, s’encolereix i dispara a matar a Saïd. Blanca en veure-ho es clava el coltell tal i com havia promès. Blanca mor i cau a sobre dels braços d’en Saïd. Finalment, els dos amants són llençats al mar. Saïd va al mar i Blanca al cel.

Mar i cel

     L’obra Mar i cel escenifica la posada en contacte dos mons oposats, el món d’orient i el món d’occident, dues religions completament diferents, la musulmana i la cristiana. Aquest és l’origen de la tragèdia de Mar i cel, l’amor entre Saïd, un moresc i Blanca, una cristiana, no pot ésser, ningú l’acceptarà, però que alhora fan que l’obra cavalqui dins la interculturalitat, posant en escena un tema ben actual, que un musulmà s’enamori d’una cristina, pot donar-se i és ben natural als nostres dies i a la inversa també, trencant així les barreres racials, emperò dins d’aquest musical destaquen d’altres temes com el de la pirateria per la mar Mediterrània durant el segle XVII i també el decret d’expulsió del rei Felip II l’any 1609 de més de tres-cents mil moriscos del regne d’Espanya.

     Mar i cel és un teatre musical que no et pots perdre, que sedueix vegada rere vegada, amb molta passió i sentiment, un visionat que us acompanyarà per sempre. Deixeu-vos emocionar per l’obra que sorgí de l’imaginari d’Àngel Guimerà, el teatre musical Mar i cel!


Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Una mar de paraules:
«Mar i cel, de Dagoll Dagom, bat tots els rècords»


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Mar i cel, de Dagoll Dagom,
bat tots els rècords».

A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>
ISSN 2014-3036-N.29

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]