![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
La màgia del Pirineu
Semblava que el món tingués un nou somriure amb el cel blavós i ple de llum que despuntava. Una senda frondosa, vorejada d'arbres rectilinis que fregaven l'aire amb les seves copes esveltes s'obria al meu pas; els marges, encara brillants de rosada, deixaven anar una flaire intensa: el perfum de l'espígol que anuncia l’arribada de la primavera.
Sortia d'una regió emboirada i humida, pròpia dels climes atlàntics, per endinsar-me en la transparència mediterrània, on el mateix paisatge és un cristall puríssim que deixa passar, nítidament, tots els colors. Era meravellós tornar a sentir el cant d'uns moixons que m’eren tan familiars! I aquella màgia del Pirineu que, com un ròssec de les profunditats del temps arriba als nostres dies i ens ofereix tot el misteri de velles llegendes de bruixes, enfosquides per la tenebra, de follets diminuts que s'amaguen saltironant alegrement entre les fulles dels arbres mentre executen mil danses ancestrals i d'encantades, transparents com l'aire...
Tots aquests éssers formen la vida que gravita en la part més recòndita de les valls, en els boscos espessos on amb prou feines es filtra un raig de sol i la claror esdevé difusa com el besllum de les aigües. Si ens quedem ben sols i parem atenció hem de sentir les seves veus llunyanes que parlen a l'ànima amb un llenguatge clar, de les suors i les gestes, del començament de les centúries. Hem de sentir el clam de les muntanyes que ressona en el vent com un himne grandiós, de vessant a vessant... Ací, al peu del Canigó, la neu es fon i dóna vida als torrents i als estanys fent arribar el seu petó de fada fins al pla del Rosselló, on somriu, ja desfeta, en el mirall dels rius.
Si Flordeneu encara pogués contemplar aquest paratge, no dubtaria un instant en tornar-hi a morir.
Sortia d'una regió emboirada i humida, pròpia dels climes atlàntics, per endinsar-me en la transparència mediterrània, on el mateix paisatge és un cristall puríssim que deixa passar, nítidament, tots els colors. Era meravellós tornar a sentir el cant d'uns moixons que m’eren tan familiars! I aquella màgia del Pirineu que, com un ròssec de les profunditats del temps arriba als nostres dies i ens ofereix tot el misteri de velles llegendes de bruixes, enfosquides per la tenebra, de follets diminuts que s'amaguen saltironant alegrement entre les fulles dels arbres mentre executen mil danses ancestrals i d'encantades, transparents com l'aire...
Tots aquests éssers formen la vida que gravita en la part més recòndita de les valls, en els boscos espessos on amb prou feines es filtra un raig de sol i la claror esdevé difusa com el besllum de les aigües. Si ens quedem ben sols i parem atenció hem de sentir les seves veus llunyanes que parlen a l'ànima amb un llenguatge clar, de les suors i les gestes, del començament de les centúries. Hem de sentir el clam de les muntanyes que ressona en el vent com un himne grandiós, de vessant a vessant... Ací, al peu del Canigó, la neu es fon i dóna vida als torrents i als estanys fent arribar el seu petó de fada fins al pla del Rosselló, on somriu, ja desfeta, en el mirall dels rius.
Si Flordeneu encara pogués contemplar aquest paratge, no dubtaria un instant en tornar-hi a morir.
Maria Dolors Vallverdú i Torrents
(Reus, 1945)
«La màgia del Pirineu»
"Els Pirineus"
Carlos de Haes
(Brussel·les, Bèlgica, 1829 – Madrid, 1898)
Referència:
Vallverdú i Torrents, Maria Dolors.
«La màgia del Pirineu».
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>
Vallverdú i Torrents, Maria Dolors.
«La màgia del Pirineu».
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada