«El temps de cada cosa», de Raquel Ricart A: Caducitat immediata Sílvia Romero i Olea "Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

«El temps de cada cosa»,
de Raquel Ricart

La meva lectura

     Poc abans de l’estiu em va arribar per correu un exemplar de l’última novel·la de Raquel Ricart, El temps de cada cosa (Premi El Lector de l’Odissea 2014). La meva intenció era redactar la ressenya per a Caducitat immediata de forma ídem (és a dir: immediata). Però la voràgine habitual de tot final de curs i aquesta canícula especialment calorosa que hem passat, va convertir la voluntat en una simple intenció. Ara, ja instal·lada en el ritme d’aquest nou curs, agafo un altre cop el llibre i em disposo a escriure el meu comentari.

     Val a dir, per començar, que la meva relació amb aquesta novel·la és ben especial: vaig formar part del jurat que havia de triar l’obra guanyadora d’entre les finalistes seleccionades pel Consell de Cent Lectors, vinculat a la llibreria l’Odissea. Per tant, que no us estranyi gens si ja d’entrada us n’aconsello la lectura. I a partir d’aquí, quins serien els criteris pels quals recomano la novel·la?

     El temps de cada cosa és una novel·la coral construïda en base a les peces d’un trencaclosques que es va formant pàgina rere pàgina amb una perfecta dosificació de la informació. D’aquesta manera entrarem en les vides de tots i cadascun dels personatges que apareixen en la narració, entendrem les motivacions dels seus actes, coneixerem els vincles i relacions que s’estableixen entre ells. És evident, però, que només uns quants tindran un protagonisme crucial dins la novel·la. Com seria el cas de Tomàs Bel, el professor universitari que se’ns presenta en el primer capítol d’una forma prou contundent; o Guillem, el jove que apareix en el segon capítol encara amb més contundència, si cap, que l’anterior personatge; o la Mary Castaway, que va fugir de casa quan tot just tenia quinze anys, amb la ferma idea de no tornar-hi mai més.

     En definitiva el que fan és exposar-nos una història farcida de solituds: la que manté cadascú amb la seva pròpia vida i que va paint a còpia de superar els reversos del dia a dia. I just per aquest motiu El temps de cada cosa és també una novel·la que abasta moltes i diverses temàtiques. La culpa i el remordiment en serien una. I podria continuar l’enumeració parlant d’amor i amistat. Però potser prefereixo ressaltar el concepte tractat tan sovint en literatura com és el pas del temps, una matèria que esdevé universal i que, amb aquesta força i capacitat de generalització, aconsegueix que tota la novel·la prengui volada i estengui les seves ales més enllà del marc geogràfic concret on es desenvolupa l’acció (en la seva majoria per terres valencianes, tot i que hi ha una part de l’argument que té lloc als Estats Units).

     I encara m’atreviria a afegir que El temps de cada cosa és una novel·la costumista en tant que penetra en els envitricolls familiars, descriu els silencis i secrets de cada casa (un aspecte molt important per comprendre els personatges), retrata l’atmosfera de la ciutat i les seves poblacions limítrofes... Tot plegat amb una emotivitat que atrau el lector i crea empatia i complicitat.

     Raquel Ricart ha bastit una obra completa, amb un tema central (la cerca de les pròpies arrels) i amb tot un seguit de temàtiques que complementen i enriqueixen aquest eix vertebrador. I ho ha fet amb una bona tria de punt de vista narratiu, que permet al lector entrar en la història i viure-la de ben a prop, alhora que ha explorat, escollit i treballat diversos recursos i registres literaris (narrativa, diàleg, epístola, poesia). No en va ha resultat guanyadora del Premi El Lector de l’Odissea 2014.

Raquel Ricart

L'autora (extret de la contracoberta del llibre)

     Raquel Ricart Leal (Bétera, 1962). Es consolidà com a escriptora amb la novel·la Les ratlles de la vida (3i4, 2010), quan guanyà l’Andròmina dels Premis Octubre i, posteriorment, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el de creació literària de l’IIFV de la Universitat de València. Anteriorment, ja havia publicat la novel·la negra Un mort al sindicat (Tàndem, 1999) i les novel·les juvenils Van ploure estrelles (Tàndem, 2001), El quadern d’Àngela (Tàndem, 2010, V Premi Vila de Paterna i Premi Samaruc) i En les mars perdudes (Bromera, 2012, Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil).

L'obra (extret de la contracoberta del llibre)

     Quan el professor Tomàs Bel veu entre els alumnes una viva imatge de l’americana Mary Castaway —el seu gran amor perdut fa vint anys— no sap que és a punt de tancar-se una història extraordinària, plena de ramificacions insospitades. Seguint diversos fils que s’entrecreuen al llarg de més de mig segle entre València i els Estats Units, Raquel Ricart, amb un llenguatge ple de força narrativa i poètica, novel·la l’amor incondicional i l’abandó, tramats a l’entorn de la pèrdua dels fills, els secrets, el remordiment i la redempció.

Sílvia Romero i Olea

Caducitat immediata

Referència:

Romero i Olea, Sílvia.
«El temps de cada cosa», de Raquel Ricart
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>