"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora, 2016
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole, 2016
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui, 2016
Març de 2016
Lo Càntich - Número 29 - Al·literació, 2015
Número 29 - Al·literació, 2015
Desembre de 2015
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«4 ressenyes literàries de Maria Vilanova i Vila-Abadal»

Per: Helena Bonals

El món per un forat (Maria Vilanova i Vila-Abadal)

El món per un forat

     Un llibre amb un glossari al final de Maria Vilanova i un pròleg al principi provinent del filòleg Jordi Dorca, que és un començar bé i un deixar un bon regust de boca. Però la història de Maria Vilanova i Vila-Abadal té molta força per si sola, ambientada en el Vidrà de la Guerra i postguerra Civil, en l'opressió física, moral i lingüística exercida contra els catalans en aquest període de temps. De bon recordar en els temps que corren, tan prometedors i diferents de fa relativament poques dècades.

     El món per un forat ho seria aquesta història, en ella mateixa una petita escletxa de denúncia d'una època en un lloc petit. Forats ho són tots els protagonistes i les seves visions de la història, que al final adquireix sentit, molt ben travada i més aviat realista, a voltes punyent.

     "El patiment el continuava portant escrit a la cara, no el podia pas amagar. Era com una bestioleta esporuguida que saltava espantadissa quan algú li dirigia la paraula" (28). La cara, l'espill de l'ànima. La cara de la gent a la postguerra.

     A banda de les nombroses paraules locals recuperades per a la narració, hi ha també alguna parèmia, com "a l'hospital i a la presó coneixeràs el bon companyó". És com les grans amistats fetes a un camp de concentració. Sembla que quan tot rutlla no es pugui distingir el que és autèntic del que no.

     Encara que es tracti d'un forat, no és una història insignificant, però sí molt deliciosa de llegir. És un premi del 2014, amb l'actualitat del que no convé oblidar mai.

     VILANOVA I VILA-ABADAL, Maria. El món per un forat. Barcelona: Tèmenos Edicions SCP, 2014


Petites històries al replà de l'escala (Maria Vilanova i Vila-Abadal)

Petites històries al replà de l'escala

     Alguna vegada he llegit alguna cosa així com que no es pot ser feliç sense imaginació. Aquest llibre és un prodigi d'inventivitat, una mica hiperbòlic, això sí, que funciona com el fantàstic en el quotidià. I molt ben narrat, amb versemblança.

     Entremesclant el que explica directament la Secundina, una portera amb molts anys d'experiència, i el que expliquen d'altres narradors, a vegades en primera persona, el llibre avança amb força. Des de l'època de la Guerra Civil fins ara, passa del "No corris, que t'aprimaràs", que li deien al pare de qui escriu això, a la història d'una anorèxica, duríssima, una de les que més m'ha colpit del llibre. Llibre que, sota el títol de "Petites històries", és molt ambiciós i punyent, amb referències al sexe, per exemple, sense pèls a la llengua -llengua del marit que dues protagonistes reprimides no volen dins la boca, per cert.

     Alguns personatges són molt ingenus, s'ho creuen tot, d'altres són molt cínics, se surten amb la seva amb crueltat, com quan una amant menystinguda fa creure a la seva amiga que el seu "príncep blau" li ha fet el salt. És un compendi de situacions molt humanes, tractades literàriament. Fins i tot hi entra la crisi actual.

     Aquesta obra, que és força breu, com la de El món per un forat, m'ha deixat amb ganes de llegir més de l'autora, i ho faré amb London is London, que té força més pàgines.


     VILANOVA I VILA-ABADAL, Maria. Petites històries al replà de l'escala. Cornellà: Tèmenos edicions, 2014


London is London (Maria Vilanova i Vila-Abadal)

London is London

     L'autora d'aquest llibre sí que és molt autora. Aconsegueix que la tesi del llibre, l'anar contracorrent dels finals del franquisme i l'inici de la transició a l'estat espanyol, però viscut des de Londres, gairebé tombi qui escriu això.

     Perquè aquest Londres tan progressista tot i provenir encara de l'època victoriana en coses com el te a totes hores o el canvi de cognom de les dones en casar-se (no és tot blanc o negre), per força ha d'haver estat viscut a fons per Maria Vilanova. I aquesta versemblança atribueix molta força a l'obra.

     Des de l'avortament fins al sexe oral, passant pel gairebé incest d'una de les relacions de la protagonista, tenim la Bet, que arriba a Londres amb una intenció i decideix de quedar-s'hi indefinidament, guanyant-se la vida amb feines sempre més aviat bohèmies (no és precisament que es posi a rentar plats).

     Però amb alguns límits, com quan s'adona que l'amor lliure és molt difícil de practicar, tenim uns ressorts mentals, uns atavismes que ens ho impedeixen. Tot el llibre ens mostra la influència en les convencions, que arrossega la Bet, d'aquest Londres tan líric de la pàgina 119 i alhora tan realista, que és molt colpidor. Una dita que es repeteix, de la seva àvia: "quan l'alegria és a la sala, la tristor puja l'escala" (454). El contrari també seria veritat.

     La Bet madurarà molt, en aquest any i mig a Londres, i el lector amb ella. Aprendrà a "patir i gaudir sense esperar res, sense témer el que vindrà..." (450), a decidir per ella mateixa, i que "de maneres d'estimar, n'hi havia de tots tipus i colors i no tenien perquè ser excloents" (193), relacionat amb el "If you want somebody/set them free" (si vols algú permet-los -els sentiments- de ser lliures) que diu Sting en una cançó, i ho dic en anglès com en el títol i moltes intervencions en aquest llibre, una cosa molt original.

     Amb la constància de la pluja a Anglaterra, Maria Vilanova ens sedueix de nou amb la seva escriptura que ha estat considerada amb raó de diferent i valuosa. Es nota que té molts bons records d'aquesta ciutat, per ser de la seva joventut, l'edat lírica.

     VILANOVA i VILA-ABADAL, Maria. London is London. Barcelona: Témenos edicions, 2013


Cendra viva (Maria Vilanova i Vila-Abadal)

Cendra viva

     Un títol, el d'aquest llibre, que és símbol, perquè funciona en la història, i com a imatge que sintetitza el sentit de la novel·la. Cendra viva ho serien els suposats pecats de la protagonista, que tindria culpa del que ha fet algun familiar seu, com la humanitat té culpa, segons l'Església, del pecat original d'Adam i Eva. Però a banda del que surt en una cançó dins del llibre, Cendra viva també es pot referir a l'encongiment asfixiant que viu la Josefina un cop casada, tot i que ella hi lluiti en contra, perquè malgrat tot vol viure.

     Ella, en primera persona, no veu res, no entén res, de manera semblant al protagonista de Jo he servit al rei d'Anglaterra, però es veu forçada a veure-ho tot, a entendre-ho tot. Una sogra que és una autèntica creu per a ella, la mort del seu fillet, un marit que només la vol per posseir-la, viure sola només en companyia de la Cisqueta, una vella minyona, en un casalot, mentre ella desitja de tenir la seva pròpia llar. Pel que fa a la Cisqueta, és potser de les úniques persones que se salven en aquest panorama.

     El pitjor de tots és el Joaquim, el seu marit. La submissió que la Josefina li té, no és pas gens sorprenent en una dona d'aquella època, a principis del segle XX, però no ho deu ser tampoc en moltes dones de l'actualitat. Fins a les més fortes se'ls pot girar el cervell en un moment determinat, com sol passar en les novel·les de Thomas Hardy. La veritat és que tot plegat no fa venir ganes de casar-se, ni de donar-se a cap home, un punt de vista oposat al de London is London, l'altra gran novel·la de l'autora.

     Crec que només resta dir que aquest llibre ni curt ni llarg l'he llegit en tres dies, i que el seu final obert m'ha deixat moltes ganes de continuar.

     VILANOVA i VILA-ABADAL, Maria. Cendra viva. Maçanet de la Selva: Editorial Gregal, 2015


Helena Bonals Barberà
(Manresa, 1971)
«4 ressenyes literàries de Maria Vilanova i Vila-Abadal»


Referència:
Bonals Barberà, Helena.
«4 ressenyes literàries de Maria Vilanova i Vila-Abadal
Lo Càntich. N.29. Al·literació, 2015
Octubre - Desembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 29>
EAN: 9772014303002 29>
ISSN 2014-3036-N.29

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]