"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora, 2016
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole, 2016
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui, 2016
Març de 2016
Lo Càntich - Número 29 - Al·literació, 2015
Número 29 - Al·literació, 2015
Desembre de 2015
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Històries de mar de la Costa Daurada
i el Delta de l’Ebre»

Ignasi Revés

Edicions Sidillà

Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre (Ignasi Revés)

Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre

Ignasi Revés

Pròleg: Baltasar Casanova
Il·lustracions: David Granato

Edicions Sidillà
Col·lecció: La Talaia, 6
182 pàgines
ISBN: 978-84-942564-7-9


Sinopsi


     El cor de la Costa Daurada i del Delta de l’Ebre batega amb el mar. Batega gràcies als homes que durant generacions han agafat les barques i han sortit a guanyar-s’hi el jornal.

     «Dels valents, no hi ha ningú que en pugui dir res —diu en Ramon Forner—. I dels covards, sí que en parlen. Perquè són vius».

     Ignasi Revés ha anat a buscar gent de mar de Cambrils, la Cala, l’Ampolla, el Serrallo, Calafell, les Cases d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Salou, Torredembarra, Altafulla i Deltebre. Gent de mar que li ha parlat del millor i del pitjor de la vida al mar. Dels àpats a bord, dels temporals, de la pesca de la tonyina i d’aquelles angules —els fideus dels pobres— que comencen a ser, com tantes altres coses, només un record.

     Si agafen aquesta sàrsia, que també és un llibre, hi trobaran enredades les millors històries que ens han deixat unes quantes dècades de pescadors del país, les il·lusions, els encerts i els fracassos de tantes vides lligades al mar.

     Ignasi Revés ha escrit 19 històries de gent de mar de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre. Amb il·lustracions de David Granato i el pròleg de Baltasar Casanova.


Sobre l'autor


Ignasi Revés

     Ignasi Revés i Revés (Sarroca de Lleida, el Segrià, 1976) és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriu articles d'opinió al periòdic quinzenal SomGarrigues, de les Borges Blanques. Anteriorment ha publicat Oli en un llum (Editorial Fonoll), Esmorzars de Lleida i Esmorzars de l'Ebre (Edicions Salòria).

Tio Gel
Ignasi Revés
(Fragment. Cortesia d'Edicions Sidillà)

Il·lustració: David Granato

     —Jo no li tinc cap passió, a la mar. A mi, me va tocar fer una cosa a disgust. Si ara fos al port, no me n’adonaria i em posaria d’esquena a la mar. Quina passió li puc tindre a aquella que m’ha condemnat, fins als quaranta anys, cada dia, a vomitar sense minjar?

     Pere Balfegó, Peret de Gel, es va dedicar a la mar perquè era el seu deure, per amor propi i perquè no havia conegut res més. Però no per vocació. Si hagués estat per vocació, hauria esdevingut arriero, intermediari, comprador i venedor de peix. No frisava per capturar-ne molt, ni tampoc sentia aquell goig, tan pescador, quan les sàrsies eixien plenes de la mar. La mar era la seva feina. La seva empresa.

     —Jo no he sigut un pescador. He sigut un empresari de la mar. A la mar, hi he anat pel valor afegit del producte. Mai no he matat si no ha valgut la pena. Lo pescador, tal com l’entenc jo, vol dir depredador. Lo pescador mata només perquè l’altre ha matat més. No hi ha cap pescador que digue quants euros ha fet aquell més que jo; diu quanta sardina, quant seitó, quant lluç, quants llagostins, quantes galeres ha agarrat aquell més que jo. Lo pescador està a punt de perdre’s. I el dia que este senyor pregunti a quants euros ha valgut més lo producte, estarà salvat. Perquè serà un empresari de la mar.

     Manuel Farnós, besavi del Pere, va ser el primer de la família que es va dedicar a la tonyina. Era a mitjans del segle XIX. La pescava a la deriva, amb sàrsies de cànim, de trenta o trenta-dues malles de profunditat. Va arribar a tenir tres barques de tonaire, tripulada per quatre mariners cadascuna. I la pescava a la fosca, això és, quan no hi havia lluna, perquè la tonyina té una vista molt viva. Quan es va fer gran i no sortia a la mar, se n’anava a caminar per la costa. Quan localitzava una mola de tonyina, encenia una foguerada. La seva dona, la Vicenta, des de dalt del poble, es fixava en les indicacions de l’home i baixava al port, a comunicar-les als patrons de les barques.

[...]



'Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre (Ignasi Revés)'
"Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre"
Ignasi Revés



Culturàlia


Referència:
«Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre»
Ignasi Revés
Lo Càntich. N.28.
Juliol - Setembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 28>
EAN: 9772014303002 28>
ISSN 2014-3036-N.28

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]