
Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre
Pròleg: Baltasar Casanova
Il·lustracions: David Granato
Col·lecció: La Talaia, 6
182 pàgines
ISBN: 978-84-942564-7-9
Sinopsi
El cor de la Costa Daurada i del Delta de l’Ebre batega amb el mar. Batega gràcies als homes que durant generacions han agafat les barques i han sortit a guanyar-s’hi el jornal.
«Dels valents, no hi ha ningú que en pugui dir res —diu en Ramon Forner—. I dels covards, sí que en parlen. Perquè són vius».
Ignasi Revés ha anat a buscar gent de mar de Cambrils, la Cala, l’Ampolla, el Serrallo, Calafell, les Cases d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Salou, Torredembarra, Altafulla i Deltebre. Gent de mar que li ha parlat del millor i del pitjor de la vida al mar. Dels àpats a bord, dels temporals, de la pesca de la tonyina i d’aquelles angules —els fideus dels pobres— que comencen a ser, com tantes altres coses, només un record.
Si agafen aquesta sàrsia, que també és un llibre, hi trobaran enredades les millors històries que ens han deixat unes quantes dècades de pescadors del país, les il·lusions, els encerts i els fracassos de tantes vides lligades al mar.
Ignasi Revés ha escrit 19 històries de gent de mar de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre. Amb il·lustracions de David Granato i el pròleg de Baltasar Casanova.
«Dels valents, no hi ha ningú que en pugui dir res —diu en Ramon Forner—. I dels covards, sí que en parlen. Perquè són vius».
Ignasi Revés ha anat a buscar gent de mar de Cambrils, la Cala, l’Ampolla, el Serrallo, Calafell, les Cases d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Salou, Torredembarra, Altafulla i Deltebre. Gent de mar que li ha parlat del millor i del pitjor de la vida al mar. Dels àpats a bord, dels temporals, de la pesca de la tonyina i d’aquelles angules —els fideus dels pobres— que comencen a ser, com tantes altres coses, només un record.
Si agafen aquesta sàrsia, que també és un llibre, hi trobaran enredades les millors històries que ens han deixat unes quantes dècades de pescadors del país, les il·lusions, els encerts i els fracassos de tantes vides lligades al mar.
Ignasi Revés ha escrit 19 històries de gent de mar de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre. Amb il·lustracions de David Granato i el pròleg de Baltasar Casanova.
Sobre l'autor

Ignasi Revés
(Fragment. Cortesia d'Edicions Sidillà)

—Jo no li tinc cap passió, a la mar. A mi, me va tocar fer una cosa a disgust. Si ara fos al port, no me n’adonaria i em posaria d’esquena a la mar. Quina passió li puc tindre a aquella que m’ha condemnat, fins als quaranta anys, cada dia, a vomitar sense minjar?
Pere Balfegó, Peret de Gel, es va dedicar a la mar perquè era el seu deure, per amor propi i perquè no havia conegut res més. Però no per vocació. Si hagués estat per vocació, hauria esdevingut arriero, intermediari, comprador i venedor de peix. No frisava per capturar-ne molt, ni tampoc sentia aquell goig, tan pescador, quan les sàrsies eixien plenes de la mar. La mar era la seva feina. La seva empresa.
—Jo no he sigut un pescador. He sigut un empresari de la mar. A la mar, hi he anat pel valor afegit del producte. Mai no he matat si no ha valgut la pena. Lo pescador, tal com l’entenc jo, vol dir depredador. Lo pescador mata només perquè l’altre ha matat més. No hi ha cap pescador que digue quants euros ha fet aquell més que jo; diu quanta sardina, quant seitó, quant lluç, quants llagostins, quantes galeres ha agarrat aquell més que jo. Lo pescador està a punt de perdre’s. I el dia que este senyor pregunti a quants euros ha valgut més lo producte, estarà salvat. Perquè serà un empresari de la mar.
Manuel Farnós, besavi del Pere, va ser el primer de la família que es va dedicar a la tonyina. Era a mitjans del segle XIX. La pescava a la deriva, amb sàrsies de cànim, de trenta o trenta-dues malles de profunditat. Va arribar a tenir tres barques de tonaire, tripulada per quatre mariners cadascuna. I la pescava a la fosca, això és, quan no hi havia lluna, perquè la tonyina té una vista molt viva. Quan es va fer gran i no sortia a la mar, se n’anava a caminar per la costa. Quan localitzava una mola de tonyina, encenia una foguerada. La seva dona, la Vicenta, des de dalt del poble, es fixava en les indicacions de l’home i baixava al port, a comunicar-les als patrons de les barques.
Pere Balfegó, Peret de Gel, es va dedicar a la mar perquè era el seu deure, per amor propi i perquè no havia conegut res més. Però no per vocació. Si hagués estat per vocació, hauria esdevingut arriero, intermediari, comprador i venedor de peix. No frisava per capturar-ne molt, ni tampoc sentia aquell goig, tan pescador, quan les sàrsies eixien plenes de la mar. La mar era la seva feina. La seva empresa.
—Jo no he sigut un pescador. He sigut un empresari de la mar. A la mar, hi he anat pel valor afegit del producte. Mai no he matat si no ha valgut la pena. Lo pescador, tal com l’entenc jo, vol dir depredador. Lo pescador mata només perquè l’altre ha matat més. No hi ha cap pescador que digue quants euros ha fet aquell més que jo; diu quanta sardina, quant seitó, quant lluç, quants llagostins, quantes galeres ha agarrat aquell més que jo. Lo pescador està a punt de perdre’s. I el dia que este senyor pregunti a quants euros ha valgut més lo producte, estarà salvat. Perquè serà un empresari de la mar.
Manuel Farnós, besavi del Pere, va ser el primer de la família que es va dedicar a la tonyina. Era a mitjans del segle XIX. La pescava a la deriva, amb sàrsies de cànim, de trenta o trenta-dues malles de profunditat. Va arribar a tenir tres barques de tonaire, tripulada per quatre mariners cadascuna. I la pescava a la fosca, això és, quan no hi havia lluna, perquè la tonyina té una vista molt viva. Quan es va fer gran i no sortia a la mar, se n’anava a caminar per la costa. Quan localitzava una mola de tonyina, encenia una foguerada. La seva dona, la Vicenta, des de dalt del poble, es fixava en les indicacions de l’home i baixava al port, a comunicar-les als patrons de les barques.
[...]

"Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre"
Ignasi Revés
Referència:
«Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre»
Ignasi Revés
Lo Càntich. N.28.
Juliol - Setembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 28>
EAN: 9772014303002 28>

«Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre»
Ignasi Revés
Lo Càntich. N.28.
Juliol - Setembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 28>
EAN: 9772014303002 28>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada