«Els contes guerxats», de Raquel Gámez Serrano A: Caducitat immediata Sílvia Romero i Olea "Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

«Els contes guerxats»,
de Raquel Gámez Serrano

La meva lectura

     Ben sovint, en les presentacions de llibres, una pregunta que els lectors assistents plantegen a l’escriptor fa referència al títol. Potser perquè de vegades hom no acaba de trobar la connexió entre aquelles paraules que encapçalen l’obra i el contingut que la segueix. Potser perquè en ocasions els lectors queden admirats per l’encert del títol, tot relacionant-lo amb la seva lectura de l’obra.

     I si inicio el comentari del present recull de relats amb aquesta reflexió, és just perquè el primer aspecte que em va cridar l’atenció en rebre l’exemplar que Raquel Gámez va tenir a bé fer-me arribar, fou el títol: Els contes guerxats.

     Fixem-nos en el significat de “guerxar”:

“Deformar un pla, un cos pla, torcent-lo, especialment per contracció.”

És a dir: un significat ben comú. Però personalment considero que la tria d’aquest adjectiu per part de l’autora, no pas dins el text dels seus relats sinó encapçalant-los, és una contundent declaració de principis vers la llengua. Observació, per altra banda, que es reafirma a la contraportada: “Els contes guerxats és una crida al compromís de l’escriptor amb la llengua catalana”. O que també podem copsar en una de les citacions que obren el recull:

“La llengua és l’ànima d’un país” (Mercè Rodoreda)

     Més enllà d’aquesta premissa, els contes que apareixen en el llibre mantenen com a nexe comú (per a aquells que defensen l’homogeneïtat temàtica dels reculls) la relació entre els diversos personatges que anem trobant a mesura que passem pàgines.

     Intentaré exemplificar breument aquesta afirmació tot fent un cop d’ull als primers relats. La dona gran que es converteix en la narradora del primer conte, La vida en un contenidor, ens mostra la situació de solitud i aïllament en què viu a causa de l’edat i d’una salut ja precària, ens parla del lent avenç de les hores tot observant el carrer des de la seva finestra, i ens presenta mig d’esquitllada la Marina, la noia que fins fa poc tenia cura d’ella, i la Melandolina, una amiga d’infantesa. El segon conte que trobem es titula, precisament, La Melandolina, i en ell coneixerem una dona bonica però de caràcter banal que, al més pur estil del mite de Narcís, quedarà encisada de la seva pròpia bellesa gràcies a un sorprenent regal. En el tercer conte, La Sabina, veurem aquesta Sabina, filla de la Melandolina, aprenent formes i comportaments de la mare.

     Amb tot, cal dir que aquesta relació entre els diversos personatges dels diferents contes no es dóna en tots els casos, però sí que és cert que, a mesura que avancem en la lectura, anirem construint el mosaic d’una petita societat que ens resultarà ben propera. Personatges de ficció que podem confondre amb persones ben reals perquè els seus conflictes són els problemes que ara, avui en dia, ens envolten i patim: violència de gènere, solitud, crisi econòmica, drogues... Teniu temes per triar i remenar, i sempre presentats amb un treball acurat i amb una gran estima i respecte vers la llengua.

Raquel Gámez Serrano

L'autora (extret del llibre)

     Raquel Gámez Serrano va néixer a Barcelona i, des de petita, la seva passió per la lectura esdevé un interès per escriure. Estudià el Grau d’estudis immobiliaris i de la construcció a la Facultat d’Econòmiques de Barcelona, i és Tècnica especialista en relacions públiques i administració. En l’actualitat treballa en un ajuntament de la província de Barcelona i està cursant el Grau d’educació social a la Universitat Oberta de Catalunya.

     L’any 2012, va publicar la seva primera novel·la, Los versos de Cira, en què explora temes com els maltractaments físics i psicològics, la hiperactivitat, la depressió, les addiccions i l’adulteri amb la dificultat de no caure en un recurrent maniqueisme.

L'obra (extret del llibre)

     Els contes guerxats no és tan sols un llibre de relats, és la història de la seva protagonista, la Caterina, i la visió que té d’un món injust i edaista, on només es valora la productivitat.

     Amb la presentació d’aquests contes interconnectats, el lector arribarà al darrer capítol, en què el títol de l’obra cobra tot el sentit. Dividida en deu capítols, l’obra reflexiona sobre diverses problemàtiques de l’actualitat: la crisi econòmica, els desnonaments, la pèrdua de la identitat, les retallades socials i d’altres com la violència de gènere, l’anorèxia i la manca de valors. “Guerxada, com una fulla seca”, li deien a la Caterina, i com també es va retorçant aquest llibre, enmig de referències literàries, per acabar amb el desassossec que exerceix la seva lectura, en un epíleg en què l’autora manifesta explícitament una crítica social contra la violència estructural que ens envolta, i que és present en tota l’obra, emmascarada d’un simbolisme ple d’ironia.

     Els contes guerxats és una crida al compromís de l’escriptor amb la llengua catalana, a l’exercici de conscienciació per fomentar-ne la lectura, cada cop més en desús. Assegura l’autora que avui, més que mai —en el context polític en què som immersos— i per la conservació de la llengua, és de vital importància publicar en català.

Sílvia Romero i Olea

Caducitat immediata

Referència:

Romero i Olea, Sílvia.
«Els contes guerxats», de Raquel Gámez Serrano
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.28.
Juliol - Setembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 28>
EAN: 9772014303002 28>