"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Els contes guerxats»,
de Raquel Gámez Serrano

A: Caducitat immediata

Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata (Sílvia Romero i Olea)

"Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

Els contes guerxats (Raquel Gámez Serrano)

«Els contes guerxats»,
de Raquel Gámez Serrano


La meva lectura

     Ben sovint, en les presentacions de llibres, una pregunta que els lectors assistents plantegen a l’escriptor fa referència al títol. Potser perquè de vegades hom no acaba de trobar la connexió entre aquelles paraules que encapçalen l’obra i el contingut que la segueix. Potser perquè en ocasions els lectors queden admirats per l’encert del títol, tot relacionant-lo amb la seva lectura de l’obra.

     I si inicio el comentari del present recull de relats amb aquesta reflexió, és just perquè el primer aspecte que em va cridar l’atenció en rebre l’exemplar que Raquel Gámez va tenir a bé fer-me arribar, fou el títol: Els contes guerxats.

     Fixem-nos en el significat de “guerxar”:

“Deformar un pla, un cos pla, torcent-lo, especialment per contracció.”

És a dir: un significat ben comú. Però personalment considero que la tria d’aquest adjectiu per part de l’autora, no pas dins el text dels seus relats sinó encapçalant-los, és una contundent declaració de principis vers la llengua. Observació, per altra banda, que es reafirma a la contraportada: “Els contes guerxats és una crida al compromís de l’escriptor amb la llengua catalana”. O que també podem copsar en una de les citacions que obren el recull:

“La llengua és l’ànima d’un país” (Mercè Rodoreda)

     Més enllà d’aquesta premissa, els contes que apareixen en el llibre mantenen com a nexe comú (per a aquells que defensen l’homogeneïtat temàtica dels reculls) la relació entre els diversos personatges que anem trobant a mesura que passem pàgines.

     Intentaré exemplificar breument aquesta afirmació tot fent un cop d’ull als primers relats. La dona gran que es converteix en la narradora del primer conte, La vida en un contenidor, ens mostra la situació de solitud i aïllament en què viu a causa de l’edat i d’una salut ja precària, ens parla del lent avenç de les hores tot observant el carrer des de la seva finestra, i ens presenta mig d’esquitllada la Marina, la noia que fins fa poc tenia cura d’ella, i la Melandolina, una amiga d’infantesa. El segon conte que trobem es titula, precisament, La Melandolina, i en ell coneixerem una dona bonica però de caràcter banal que, al més pur estil del mite de Narcís, quedarà encisada de la seva pròpia bellesa gràcies a un sorprenent regal. En el tercer conte, La Sabina, veurem aquesta Sabina, filla de la Melandolina, aprenent formes i comportaments de la mare.

     Amb tot, cal dir que aquesta relació entre els diversos personatges dels diferents contes no es dóna en tots els casos, però sí que és cert que, a mesura que avancem en la lectura, anirem construint el mosaic d’una petita societat que ens resultarà ben propera. Personatges de ficció que podem confondre amb persones ben reals perquè els seus conflictes són els problemes que ara, avui en dia, ens envolten i patim: violència de gènere, solitud, crisi econòmica, drogues... Teniu temes per triar i remenar, i sempre presentats amb un treball acurat i amb una gran estima i respecte vers la llengua.

Raquel Gámez Serrano
Raquel Gámez Serrano

L'autora (extret del llibre)

     Raquel Gámez Serrano va néixer a Barcelona i, des de petita, la seva passió per la lectura esdevé un interès per escriure. Estudià el Grau d’estudis immobiliaris i de la construcció a la Facultat d’Econòmiques de Barcelona, i és Tècnica especialista en relacions públiques i administració. En l’actualitat treballa en un ajuntament de la província de Barcelona i està cursant el Grau d’educació social a la Universitat Oberta de Catalunya.

     L’any 2012, va publicar la seva primera novel·la, Los versos de Cira, en què explora temes com els maltractaments físics i psicològics, la hiperactivitat, la depressió, les addiccions i l’adulteri amb la dificultat de no caure en un recurrent maniqueisme.

L'obra (extret del llibre)

     Els contes guerxats no és tan sols un llibre de relats, és la història de la seva protagonista, la Caterina, i la visió que té d’un món injust i edaista, on només es valora la productivitat.

     Amb la presentació d’aquests contes interconnectats, el lector arribarà al darrer capítol, en què el títol de l’obra cobra tot el sentit. Dividida en deu capítols, l’obra reflexiona sobre diverses problemàtiques de l’actualitat: la crisi econòmica, els desnonaments, la pèrdua de la identitat, les retallades socials i d’altres com la violència de gènere, l’anorèxia i la manca de valors. “Guerxada, com una fulla seca”, li deien a la Caterina, i com també es va retorçant aquest llibre, enmig de referències literàries, per acabar amb el desassossec que exerceix la seva lectura, en un epíleg en què l’autora manifesta explícitament una crítica social contra la violència estructural que ens envolta, i que és present en tota l’obra, emmascarada d’un simbolisme ple d’ironia.

     Els contes guerxats és una crida al compromís de l’escriptor amb la llengua catalana, a l’exercici de conscienciació per fomentar-ne la lectura, cada cop més en desús. Assegura l’autora que avui, més que mai —en el context polític en què som immersos— i per la conservació de la llengua, és de vital importància publicar en català.


Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata
Caducitat immediata



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Els contes guerxats», de Raquel Gámez Serrano
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.28.
Juliol - Setembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 28>
EAN: 9772014303002 28>
ISSN 2014-3036-N.28

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Raquel Gámez Serrano ha dit...

Em complau molt entreveure-hi, en les teves paraules, l'essència en què es basa el llibre. Moltes gràcies, Sílvia, per aquesta lectura tan activa. M'ha encantat la ressenya.

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]