"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La dona de gris»
d’Anna Maria Villalonga

A: Caducitat immediata

Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata (Sílvia Romero i Olea)

"Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

La dona de gris (Anna Maria Villalonga)

«La dona de gris»,
d’Anna Maria Villalonga


La meva lectura

     Vaig llegir la novel·la de l’Anna Maria Villalonga poc després de Sant Jordi, però he esperat a escriure la ressenya fins que he pogut assistir a una de les presentacions del llibre (concretament de la traducció al castellà). El motiu? Que volia contrastar algunes de les meves opinions amb les paraules de la mateixa autora.

     És per això que ara, amb coneixement de causa, puc assegurar que La dona de gris exposa diverses picades d’ullet de cara al lector. La primera ja és el joc de significats que estableix amb el títol, perquè la grisor que anuncia no queda constreta només a aquest personatge. Tota una declaració d’intencions al voltant de la rutina i apatia que sovint ens anorrea.

     La segona, per citar un altre exemple, seria el caràcter divulgador i investigador de l’Anna Maria Villalonga, perquè la novel·la, tècnicament parlant, no se cenyeix a les regles imperants a l’hora de catalogar una obra dins el gènere negre, i aquest és un aspecte que l’autora ha triat a consciència. Entre altres coses perquè defensa la necessitat d’una evolució en la novel·la negra sense perdre mai de vista l’empremta dels grans clàssics del gènere. Perquè, tal com comenta tot citant una dita, qui té canons imposa cànons.

     Més enllà d’aquestes premisses, La dona de gris ens mostra la vida anodina d’un home, emblema de l’antiheroi, i la decisió d’aquest, per un seguit de circumstàncies atzaroses, d’iniciar el seguiment d’una dona (sense que això desemboqui en cap tipus d’assetjament). Aquest personatge de l’antiheroi no només es converteix en el protagonista de la novel·la sinó que, malgrat el seu caràcter insubstancial, aconsegueix la complicitat del lector i fins i tot arriba a crear empatia. Potser perquè tots tendim a rabejar-nos en la pròpia destrucció.

     Estilísticament considero un gran encert el punt de vista narratiu (focalitzat en les accions i reflexions de l’home), i molt especialment el temps verbal: un present ferotge que et fa caminar al mateix ritme que es desenvolupa la història. A més, cal remarcar un canvi de registre molt interessant en base a un símil de dietari (la llibreta on ell escriu l’avenç dels seus pensaments i descobriments). I cal ressaltar-lo perquè aquest dietari ens apropa encara més a l’evolució psicològica del protagonista.

     Sense dubte, La dona de gris és una lectura recomanable. No en va ha estat guardonada amb el premi València Negra.

Anna Maria Villalonga
Anna Maria Villalonga

L'autora (extret del llibre)

     Barcelona, 1959. És professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i publica habitualment en diferents mitjans. Els seus relats han aparegut en volums col·lectius i revistes literàries. Divulgadora i investigadora del gènere negre, l’any 2013 va publicar l’assaig sobre novel·la negra catalana Les veus del crim i va coordinar l’antologia Elles també maten, que inclou un text propi. Des de fa 5 anys edita el bloc especialitzat A l’ombra del crim.

L'obra (extret del llibre)

     La dona no tenia cap atractiu especial. Ni alta ni baixa, ni guapa ni lletja, ni jove ni gran. Un personatge gris enmig de la massa grisa. Amb un mocador al coll.
Tot va començar com un joc per conjurar la rutina. No se li va acudir que, de vegades, els jocs se’ns escapen de les mans, impossibles de controlar.
Una dona com qualsevol altra i un home que l’assetja. Una persecució apassionant en una novel·la intensa, plena de profunditat psicològica i de girs inesperats. Un viatge a l’interior d’uns personatges aparentment anodins superats cruelment per la realitat que els envolta.


Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata
Caducitat immediata



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«La dona de gris», d’Anna Maria Villalonga
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.28.
Juliol - Setembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 28>
EAN: 9772014303002 28>
ISSN 2014-3036-N.28

1 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]