"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Després de vuit anys de presència continuada en la xarxa, 36 números seriats i 32 números especials publicats, i un total de 2817 entrades individuals editades, amb el número 36 de la revista Lo Càntich, posem punt final a un fantàstic viatge literari i cultural. Nous projectes ens esperen. Projectes que podeu seguir a través de la pàgina de l'Associació de Relataires en Català. Moltes gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que ens han proporcionat el seu suport en aquesta meravellosa singladura pels mars i oceans de la literatura, l'art i la cultura. Eternament agraïts!

L'Equip Editorial (els que som, i els que han estat, in memoriam).

«Una pinta qualsevol»

Jaume Salabert

Il·lustració: Esmeralda Vallverdú

Pinta (Esmeralda Vallverdú)

Una pinta qualsevol


     Una pinta pot ser una eina per crear art. Modelatge de cabells. Art suprem. Sempre vaig pensar que aquest seria el meu destí: crear art mitjançant una pinta i algunes laques. Fins que em van detenir en el control de l'aeroport, amb les boles, i vaig acabar a la presó. Quatre anys i un dia. Les boles només eren un esglaó. Necessitava els diners per obrir la meva pròpia perruqueria. Però a la senyora jutgessa no li va importar. I allà estava jo, amb dinou anys i tota la innocència del món en els ulls. Fins que van entrar ells, els Germans, i em van violar per primera vegada. Vaig saber que l'ordre l'havia donat Manuel Quintassa. Ho vaig saber perquè Manuel Quintassa era qui donava totes les ordres i perquè els Germans no feien res que ell no autoritzés. Tres dies a la infermeria. Poca cosa. Res va transcendir fora d'aquelles parets.

     Una pinta pot ser una eina per crear art. Qualsevol pinta. Fins i tot una pinta de plàstic, de les més barates. També pot ser una eina per a la venjança. Els germans ho van entendre així quan van descobrir Manuel Quintassa amb una pinta clavada a la jugular.


Jaume Salabert
«Una pinta qualsevol»

Il·lustració:
'Pinta (Esmeralda Vallverdú)'
"Pinta"
Esmeralda Vallverdú
(Barcelona, 1985)


Referència:
Salabert, Jaume.
«Una pinta qualsevol».
Lo Càntich. N.28.
Juliol - Setembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 28>
EAN: 9772014303002 28>
ISSN 2014-3036-N.28

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]