
Una pinta qualsevol
Una pinta pot ser una eina per crear art. Modelatge de cabells. Art suprem. Sempre vaig pensar que aquest seria el meu destí: crear art mitjançant una pinta i algunes laques. Fins que em van detenir en el control de l'aeroport, amb les boles, i vaig acabar a la presó. Quatre anys i un dia. Les boles només eren un esglaó. Necessitava els diners per obrir la meva pròpia perruqueria. Però a la senyora jutgessa no li va importar. I allà estava jo, amb dinou anys i tota la innocència del món en els ulls. Fins que van entrar ells, els Germans, i em van violar per primera vegada. Vaig saber que l'ordre l'havia donat Manuel Quintassa. Ho vaig saber perquè Manuel Quintassa era qui donava totes les ordres i perquè els Germans no feien res que ell no autoritzés. Tres dies a la infermeria. Poca cosa. Res va transcendir fora d'aquelles parets.
Una pinta pot ser una eina per crear art. Qualsevol pinta. Fins i tot una pinta de plàstic, de les més barates. També pot ser una eina per a la venjança. Els germans ho van entendre així quan van descobrir Manuel Quintassa amb una pinta clavada a la jugular.
Una pinta pot ser una eina per crear art. Qualsevol pinta. Fins i tot una pinta de plàstic, de les més barates. També pot ser una eina per a la venjança. Els germans ho van entendre així quan van descobrir Manuel Quintassa amb una pinta clavada a la jugular.
Jaume Salabert
«Una pinta qualsevol»

"Pinta"
Esmeralda Vallverdú
(Barcelona, 1985)
Referència:
Salabert, Jaume.
«Una pinta qualsevol».
Lo Càntich. N.28.
Juliol - Setembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 28>
EAN: 9772014303002 28>

Salabert, Jaume.
«Una pinta qualsevol».
Lo Càntich. N.28.
Juliol - Setembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 28>
EAN: 9772014303002 28>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada