«Somnis» Gemma Matas Gustems Fotografia: Gemma Matas Gustems

Somnis

Dedicat al Nil, el meu fillol

L'infant veu el mar,
desplega els seus braços.
Què sent realment?
Què el porta a fer això?
Què sent en aquell moment?
Descobreix la immensitat?

És petit, però el seu cervell pensa.
Se n'adona que està sol?
Ningú es banya, ningú fa ombra,
l'aigua només és per a ell...
Què pensa, què observa, què veu,
descobreix la immensitat?

A l'horitzó hi ha un petit veler.
És el que veu realment?
És el blau de l'aigua?
És la claror del sol?
És l'aire suau que l'envolta?
És com un moment màgic!
Una imatge descoberta fa un instant,
molts cops hi ha anat a jugar
però la visió que té al davant
és cosa d'ara, no d'abans...

Quin és el seu pensament?
Què és allò tan gran?
Què sent en aquest instant?
Una sensació de pau?
Instintivament obra els braços
Per què aquesta reacció de l'infant?
Descobreix la immensitat?

Ens hem parat mai a pensar
que se sent en un primer moment
quan se'ns presenta al davant
la màgia del que no coneixem
del sol, de l'aire, del mar...
Què vam sentir quan érem infants?
Quan vam descobrir la immensitat?

Gemma Matas Gustems
(Barcelona, 1950)
«Somnis»

Fotografia:

"Els somnis del Nil"
Gemma Matas Gustems

Referència:

Matas Gustems, Gemma.
«Somnis»
Lo Càntich. N.28.
Juliol - Setembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 28>
EAN: 9772014303002 28>