![[ Inici ]](https://2.bp.blogspot.com/-ULu6VZgPB5Q/TbGmRa29L6I/AAAAAAAAAaY/aAn0TN0K9u8/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Montserrat Gallart i Sanfeliu
1. Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes el treballes, ja sigui com a origen o com a destí?
Castellà, francès, italià, grec modern i portuguès
2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
De l’italià, un d’art, Civiltà delle ville venete. Del grec modern, Το Γράμμα. Del francès, Écrits de Louise de Marillac.
3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?
Ara tinc dues coses en marxa: uns relats mitològics del grec modern al castellà, amb pocs problemes, perquè ja tinc feta i publicada la traducció catalana, i és com fer-ne una revisió en l’altra llengua. I la segona cosa és la traducció a l’italià de la possible futura Constitució de la República Catalana, que ja he traduït al francès i lliurat i que ha estat concebuda per un grup de juristes catalans encapçalats per Santiago Vidal.
4. En general, qui tria el traductor d'una obra?
Les editorials. Però jo gairebé sempre he funcionat diferent: trio l’obra que desitjo traduir, la tradueixo i, després, em dedico a buscar un editor a qui interessi, la qual cosa és sovint molt treballosa...
5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
Sí, al meu entendre, és millor que sigui escriptor. Així hi ha molts avantatges, sobretot que, si es tracta de traducció d’obres de bona literatura, la pròpia escriptura s’enriqueix força amb la pràctica traductiva. Això sempre i quan el fet de ser escriptor no el faci allunyar massa del text de partida que ha de traduir i el porti a fer una traducció lliure i sui generis.
6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
Totes les que he fet de Marguerite Yourcenar, perquè considero els seus textos "alta literatura" i perquè les seves obres, per bé que siguin en prosa, tenen un innegable vessant poètic. També les obres que he traduït del grec modern, per la dificultat i la riquesa de la llengua.
7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?
Cal tenir un coneixement profund de la llengua de partida i de la d’arribada, tenir un cert instint de les llengües i mirar de ser precís. Si llegim atentament i en profunditat i tractem de copsar la música de la llengua primera, és més fàcil que puguem trobar i transmetre una musicalitat similar en la llengua a la qual traduïm.
8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?
Mirant de ser el més precís possible, sense que la llengua d’arribada grinyoli.
9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
Ajuda moltíssim si es coneixen aquests elements, perquè les hipòtesis de treball que fas en traduir aquest/a autor/a són més encertades i pots “esperar” o preveure què trobaràs en els seus textos.
10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
Absolutament. I, a més, cal estimar molt les llengües.
Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l’instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
Sobre la traducció:
Desitjo esmentar la sort de poder triar les obres a traduir.
Ens llencem a l’empresa perquè un llibre ens ha tocat el cor des de la primera pàgina i, des que ens posem a desentrellar-les, aquestes obres ja són com “filles adoptives”. En el meu cas concret, al propi entusiasme, que sens dubte té els seus orígens en la formació rebuda en les lletres clàssiques, s’hi afegeix l’estreta interacció amb l’autora grega que tradueixo, que es mostra feliç i agraïda pel fet que una catalana s’hagi deixat guanyar per la seva producció. Resulta interessant mostrar l’itinerari geogràfic seguit en la gestació de les nostres versions. A títol anecdòtic diré que en el recorregut també hi sol ser present la gastronomia, ja que en les estades que fem a Cadaqués, la Vassa pot arreplegar un bon munt de fulles de raïmera les quals, amb la seva art culinària i els ingredients necessaris, es transformen en unes saborosíssimes dolmades que fan les delícies dels paladars més refinats i que nosaltres no deixem d’apreciar deixant ben buida la safata...
És una veritat admesa per tots els teòrics de la traducció que l’empatia amb l’autor resulta decisiva per a l’èxit del projecte comú. Aquest element, però, quedaria coix si el traductor o traductora no partís d’una lectura pacient, acurada i en profunditat -essencial i indefugible-, amb els ulls ben oberts, amb les oïdes d’un intèrpret de música i amb els cinc sentits ben a l’aguait (l’observatio del text a què al·ludia Ferrater), que han d’ajudar a la restitució dels més mínims detalls. Si l’autor ha tingut el geni creatiu, al traductor li toca demostrar que coneix el seu ofici artesanal. Aquesta impregnació en el text objecte del treball implica el respecte per l’Altre, pel diferent, en paral·lel al de la pròpia llengua a la qual mirem d’integrar-lo. El traductor i la traductora són com uns dobles que, amb la seva tasca i la seva participació, asseguren la pervivència de l’obra original i contribueixen a treure’n a la llum -en una mena de maièutica- les possibilitats que el text d’origen té implícites o potencials, atesa la seva intrínseca polisèmia. Un traductor és pioner en la transmissió de la cultura.
Aquells que van fins a l’extrem de l’esmentada “impregnació” del text sobre el qual han de treballar, que l’”ingereixen” en una mena de logofagia, corren el risc de fer-se’l tan seu que, arribat el moment de la restitució, ofereixin una altra obra, menys una traducció que una lliure re-escriptura. Però, fins i tot un resultat d’aquesta mena, no fa altra cosa que donar fe del potencial polièdric de qualsevol bon text literari.
Castellà, francès, italià, grec modern i portuguès
2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
De l’italià, un d’art, Civiltà delle ville venete. Del grec modern, Το Γράμμα. Del francès, Écrits de Louise de Marillac.
3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?
Ara tinc dues coses en marxa: uns relats mitològics del grec modern al castellà, amb pocs problemes, perquè ja tinc feta i publicada la traducció catalana, i és com fer-ne una revisió en l’altra llengua. I la segona cosa és la traducció a l’italià de la possible futura Constitució de la República Catalana, que ja he traduït al francès i lliurat i que ha estat concebuda per un grup de juristes catalans encapçalats per Santiago Vidal.
4. En general, qui tria el traductor d'una obra?
Les editorials. Però jo gairebé sempre he funcionat diferent: trio l’obra que desitjo traduir, la tradueixo i, després, em dedico a buscar un editor a qui interessi, la qual cosa és sovint molt treballosa...
5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
Sí, al meu entendre, és millor que sigui escriptor. Així hi ha molts avantatges, sobretot que, si es tracta de traducció d’obres de bona literatura, la pròpia escriptura s’enriqueix força amb la pràctica traductiva. Això sempre i quan el fet de ser escriptor no el faci allunyar massa del text de partida que ha de traduir i el porti a fer una traducció lliure i sui generis.
6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
Totes les que he fet de Marguerite Yourcenar, perquè considero els seus textos "alta literatura" i perquè les seves obres, per bé que siguin en prosa, tenen un innegable vessant poètic. També les obres que he traduït del grec modern, per la dificultat i la riquesa de la llengua.
7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?
Cal tenir un coneixement profund de la llengua de partida i de la d’arribada, tenir un cert instint de les llengües i mirar de ser precís. Si llegim atentament i en profunditat i tractem de copsar la música de la llengua primera, és més fàcil que puguem trobar i transmetre una musicalitat similar en la llengua a la qual traduïm.
8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?
Mirant de ser el més precís possible, sense que la llengua d’arribada grinyoli.
9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?
Ajuda moltíssim si es coneixen aquests elements, perquè les hipòtesis de treball que fas en traduir aquest/a autor/a són més encertades i pots “esperar” o preveure què trobaràs en els seus textos.
10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?
Absolutament. I, a més, cal estimar molt les llengües.
Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l’instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.
Sobre la traducció:
Desitjo esmentar la sort de poder triar les obres a traduir.
Ens llencem a l’empresa perquè un llibre ens ha tocat el cor des de la primera pàgina i, des que ens posem a desentrellar-les, aquestes obres ja són com “filles adoptives”. En el meu cas concret, al propi entusiasme, que sens dubte té els seus orígens en la formació rebuda en les lletres clàssiques, s’hi afegeix l’estreta interacció amb l’autora grega que tradueixo, que es mostra feliç i agraïda pel fet que una catalana s’hagi deixat guanyar per la seva producció. Resulta interessant mostrar l’itinerari geogràfic seguit en la gestació de les nostres versions. A títol anecdòtic diré que en el recorregut també hi sol ser present la gastronomia, ja que en les estades que fem a Cadaqués, la Vassa pot arreplegar un bon munt de fulles de raïmera les quals, amb la seva art culinària i els ingredients necessaris, es transformen en unes saborosíssimes dolmades que fan les delícies dels paladars més refinats i que nosaltres no deixem d’apreciar deixant ben buida la safata...
És una veritat admesa per tots els teòrics de la traducció que l’empatia amb l’autor resulta decisiva per a l’èxit del projecte comú. Aquest element, però, quedaria coix si el traductor o traductora no partís d’una lectura pacient, acurada i en profunditat -essencial i indefugible-, amb els ulls ben oberts, amb les oïdes d’un intèrpret de música i amb els cinc sentits ben a l’aguait (l’observatio del text a què al·ludia Ferrater), que han d’ajudar a la restitució dels més mínims detalls. Si l’autor ha tingut el geni creatiu, al traductor li toca demostrar que coneix el seu ofici artesanal. Aquesta impregnació en el text objecte del treball implica el respecte per l’Altre, pel diferent, en paral·lel al de la pròpia llengua a la qual mirem d’integrar-lo. El traductor i la traductora són com uns dobles que, amb la seva tasca i la seva participació, asseguren la pervivència de l’obra original i contribueixen a treure’n a la llum -en una mena de maièutica- les possibilitats que el text d’origen té implícites o potencials, atesa la seva intrínseca polisèmia. Un traductor és pioner en la transmissió de la cultura.
Aquells que van fins a l’extrem de l’esmentada “impregnació” del text sobre el qual han de treballar, que l’”ingereixen” en una mena de logofagia, corren el risc de fer-se’l tan seu que, arribat el moment de la restitució, ofereixin una altra obra, menys una traducció que una lliure re-escriptura. Però, fins i tot un resultat d’aquesta mena, no fa altra cosa que donar fe del potencial polièdric de qualsevol bon text literari.
Nom: Montserrat Gallart i Sanfeliu
c/e: irenei2000@hotmail.com
Tel: 687203028
Obra de M. Yourcenar: Alexis o el combat del tractat inútil, La moneda del somni, Focs, La primera nit, Malefici, Narracions Orientals i Anna, Soror (traduïts i encara no publicats).
De Bruno Arpaia: L’Última frontera (títol de l’italià, L’angelo della storia –Editor que obliga a canviar el títol per raons crematístiques !!!)
De Vassa Solomoú Xanthaki: La Carta (en català, publicat i en castellà, encara no publicat), El Casament, Europa i altres mites (en castellà, encara no publicat, Europa, l’Euro i altres mites), Ciutat Estimada, El Caprici (traduït i encara no publicat)
Sílvia Romero i Olea
www.silviaromeroolea.es.tl
La veu del traductor
Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Montserrat Gallart i Sanfeliu»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.28.
Juliol - Setembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 28>
EAN: 9772014303002 28>
Romero i Olea, Sílvia.
«Montserrat Gallart i Sanfeliu»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.28.
Juliol - Setembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 28>
EAN: 9772014303002 28>
0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada