"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Montserrat Gallart i Sanfeliu»

La veu del traductor


Sílvia Romero i Olea
La veu del traductor (Sílvia Romero i Olea)

"Si sabem idiomes podem llegir qualsevol obra en la seva llengua original; en cas contrari necessitem la figura del traductor. Ells són els professionals que ens permeten gaudir de tants i tants textos literaris, i alhora una de les peces més desconegudes de l'engranatge editorial. Fem que s'escolti la seva veu!"

Montserrat Gallart i Sanfeliu
Montserrat Gallart i Sanfeliu


Qüestionari

1. Agafant el català com a idioma de referència, amb quins altres idiomes el treballes, ja sigui com a origen o com a destí?

     Castellà, francès, italià, grec modern i portuguès

2. Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?

     De l’italià, un d’art, Civiltà delle ville venete. Del grec modern, Το Γράμμα. Del francès, Écrits de Louise de Marillac.


3. Podries dir-nos en quina traducció estàs treballant actualment? I ja posats: ens podries fer cinc cèntims sobre aquesta obra i comentar, si és el cas, amb quins problemes t'estàs trobant?

     Ara tinc dues coses en marxa: uns relats mitològics del grec modern al castellà, amb pocs problemes, perquè ja tinc feta i publicada la traducció catalana, i és com fer-ne una revisió en l’altra llengua. I la segona cosa és la traducció a l’italià de la possible futura Constitució de la República Catalana, que ja he traduït al francès i lliurat i que ha estat concebuda per un grup de juristes catalans encapçalats per Santiago Vidal.

4. En general, qui tria el traductor d'una obra?

     Les editorials. Però jo gairebé sempre he funcionat diferent: trio l’obra que desitjo traduir, la tradueixo i, després, em dedico a buscar un editor a qui interessi, la qual cosa és sovint molt treballosa...

5. Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?

     Sí, al meu entendre, és millor que sigui escriptor. Així hi ha molts avantatges, sobretot que, si es tracta de traducció d’obres de bona literatura, la pròpia escriptura s’enriqueix força amb la pràctica traductiva. Això sempre i quan el fet de ser escriptor no el faci allunyar massa del text de partida que ha de traduir i el porti a fer una traducció lliure i sui generis.

6. Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?

     Totes les que he fet de Marguerite Yourcenar, perquè considero els seus textos "alta literatura" i perquè les seves obres, per bé que siguin en prosa, tenen un innegable vessant poètic. També les obres que he traduït del grec modern, per la dificultat i la riquesa de la llengua.

7. Sovint els lectors ens preguntem quins mecanismes utilitzeu els traductors perquè l'original no perdi intensitat en ser traduït: com trobar el significat més exacte d'un mot, com mantenir els jocs fonètics o de paraula. Ens en podries fer cinc cèntims?

     Cal tenir un coneixement profund de la llengua de partida i de la d’arribada, tenir un cert instint de les llengües i mirar de ser precís. Si llegim atentament i en profunditat i tractem de copsar la música de la llengua primera, és més fàcil que puguem trobar i transmetre una musicalitat similar en la llengua a la qual traduïm.

8. També sovint es comenta que alguns idiomes són més rics que d'altres en un camp semàntic concret. Si això és cert, com es resol aquesta qüestió?

     Mirant de ser el més precís possible, sense que la llengua d’arribada grinyoli.

9. Per traduir bé un autor cal conèixer prèviament la seva obra i la seva escriptura?

     Ajuda moltíssim si es coneixen aquests elements, perquè les hipòtesis de treball que fas en traduir aquest/a autor/a són més encertades i pots “esperar” o preveure què trobaràs en els seus textos.

10. Creus que cal una sensibilitat especial per dedicar-se a aquesta professió? És a dir: cal que el traductor sigui una persona empàtica?

     Absolutament. I, a més, cal estimar molt les llengües.

Moltes gràcies per acceptar respondre aquest qüestionari. I ara, més que una pregunta, aquest és l’instant estrella de La veu del traductor. Si vols, pots comentar breument allò que consideris més oportú al voltant de la teva professió.

     Sobre la traducció:

     Desitjo esmentar la sort de poder triar les obres a traduir.

     Ens llencem a l’empresa perquè un llibre ens ha tocat el cor des de la primera pàgina i, des que ens posem a desentrellar-les, aquestes obres ja són com “filles adoptives”. En el meu cas concret, al propi entusiasme, que sens dubte té els seus orígens en la formació rebuda en les lletres clàssiques, s’hi afegeix l’estreta interacció amb l’autora grega que tradueixo, que es mostra feliç i agraïda pel fet que una catalana s’hagi deixat guanyar per la seva producció. Resulta interessant mostrar l’itinerari geogràfic seguit en la gestació de les nostres versions. A títol anecdòtic diré que en el recorregut també hi sol ser present la gastronomia, ja que en les estades que fem a Cadaqués, la Vassa pot arreplegar un bon munt de fulles de raïmera les quals, amb la seva art culinària i els ingredients necessaris, es transformen en unes saborosíssimes dolmades que fan les delícies dels paladars més refinats i que nosaltres no deixem d’apreciar deixant ben buida la safata...

     És una veritat admesa per tots els teòrics de la traducció que l’empatia amb l’autor resulta decisiva per a l’èxit del projecte comú. Aquest element, però, quedaria coix si el traductor o traductora no partís d’una lectura pacient, acurada i en profunditat -essencial i indefugible-, amb els ulls ben oberts, amb les oïdes d’un intèrpret de música i amb els cinc sentits ben a l’aguait (l’observatio del text a què al·ludia Ferrater), que han d’ajudar a la restitució dels més mínims detalls. Si l’autor ha tingut el geni creatiu, al traductor li toca demostrar que coneix el seu ofici artesanal. Aquesta impregnació en el text objecte del treball implica el respecte per l’Altre, pel diferent, en paral·lel al de la pròpia llengua a la qual mirem d’integrar-lo. El traductor i la traductora són com uns dobles que, amb la seva tasca i la seva participació, asseguren la pervivència de l’obra original i contribueixen a treure’n a la llum -en una mena de maièutica- les possibilitats que el text d’origen té implícites o potencials, atesa la seva intrínseca polisèmia. Un traductor és pioner en la transmissió de la cultura.

     Aquells que van fins a l’extrem de l’esmentada “impregnació” del text sobre el qual han de treballar, que l’”ingereixen” en una mena de logofagia, corren el risc de fer-se’l tan seu que, arribat el moment de la restitució, ofereixin una altra obra, menys una traducció que una lliure re-escriptura. Però, fins i tot un resultat d’aquesta mena, no fa altra cosa que donar fe del potencial polièdric de qualsevol bon text literari.


Altres dades:

Nom: Montserrat Gallart i Sanfeliu
c/e: irenei2000@hotmail.com
Tel: 687203028

Títols traduïts:

Obra de M. Yourcenar: Alexis o el combat del tractat inútil, La moneda del somni, Focs, La primera nit, Malefici, Narracions Orientals i Anna, Soror (traduïts i encara no publicats).

De Bruno Arpaia: L’Última frontera (títol de l’italià, L’angelo della storia –Editor que obliga a canviar el títol per raons crematístiques !!!)

De Vassa Solomoú Xanthaki: La Carta (en català, publicat i en castellà, encara no publicat), El Casament, Europa i altres mites (en castellà, encara no publicat, Europa, l’Euro i altres mites), Ciutat Estimada, El Caprici (traduït i encara no publicat)


Sílvia Romero i Olea
www.silviaromeroolea.es.tl

La veu del traductor
La veu del traductor



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«Montserrat Gallart i Sanfeliu»
A: La veu del traductor
Lo Càntich. N.28.
Juliol - Setembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 28>
EAN: 9772014303002 28>
ISSN 2014-3036-N.28

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]