"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 34 - Rima, 2017
Número 34 - Rima
Agost de 2017
Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«El griu»

Claudi Elià
"Claudius Ælianus"

Traducció:  Aleka Niniadis
Il·lustració: Conrad Lycosthenes

Griu (Conrad Lycosthenes)

El griu


     He sentit a dir que el griu és un animal de l'Índia, amb quatre potes com el lleó i amb unes urpes incomparablement poderoses i semblants a les del lleó. Diuen que és alat, que les plomes del dors són negres i les del pit vermelles i blanques les seves ales. Ctèsies, a les seves Històries, sosté que el seu coll està adornat amb plomes d'un blau fosc, que el seu bec és semblant al de l'àguila i el seu cap com el que pinten o esculpeixen els artistes, i afirma que els ulls del griu llencen foc. Construeix el seu niu a les muntanyes i, encara que és impossible capturar un griu quan és adult, es poden capturar les seves cries. Diuen els bactris, que són fronterers dels indis, que els grius són els guardians de l'or del país; diuen, a més, que el desenterren i amb ell construeixen els seus nius i que els indis recullen tot el que cau. Però els indis diuen que els grius no guarden pas l'or, car aquests animals no tenen necessitat d'ell (i, si és això el que diuen, crec que diuen veritat), sinó que són ells, els indis, els qui van a la recerca de l'or, mentre que els grius lluiten contra els invasors pel temor que senten per les seves cries. Lluiten contra els altres animals i fàcilment els vencen, però no s'enfronten al lleó ni a l'elefant. Temorosos del poder d'aquestes feres, els naturals de la regió no fan incursions durant el dia, sinó que van de nit, ja que creuen que en la foscor passen més fàcilment inadvertits. Aquesta regió en la qual habiten els grius i on es troba l'or és terriblement desèrtica. I arriben els cercadors del metall en nombre de mil o dos mil, armats i proveïts de pales i sacs; i, en les nits sense lluna, extreuen l'or si passen inadvertits als grius, obtenint un doble profit, ja que aconsegueixen conservar la vida i, a més, porten a casa el seu carregament; i, quan els que han après, gràcies a la seva destresa, a fondre l'or, l'han purificat, obtenen un grandíssim poder per recompensar a la gent pels perills esmentats. Si són agafats, però, estan perduts. I retornen a casa, segons tinc entès, com a fantasmes, al tercer o quart any.


Claudi Elià
"Claudius Ælianus"
(Praeneste, 175-235)
«El griu»
De Natura Animalium - Περὶ ζῴων ἰδιότητος
Liber Quartus. XXVIII. "De gryphibus"

Il·lustració:
'Griu (Conrad Lycosthenes)'
"Griu"
Conrad Lycosthenes
(Rouffach, Alsàcia, 1518 - Basilea, 1561)

Traducció:
Aleka Niniadis
«El griu»
de l'obra:

«De gryphibus»

Claudi Elià
"Claudius Ælianus"

     τὸν γρῦπα ἀκούω τὸ ζῷον τὸ Ἰνδικὸν τετράπουν εἶναι κατὰ τοὺς λέοντας, καὶ ἔχειν ὄνυχας καρτεροὺς ὡς ὅτι μάλιστα, καὶ τούτους μέντοι τοῖς τῶν λεόντων παραπλησίους: κατάπτερον δὲ εἶναι, καὶ τῶν μὲν νωτιαίων πτερῶν τὴν χρόαν μέλαιναν ᾄδουσι, τὰ δὲ πρόσθια ἐρυθρά φασι, τάς γε μὴν πτέρυγας αὐτὰς οὐκέτι τοιαύτας, ἀλλὰ λευκάς. τὴν δέρην δὲ αὐτῶν κυανοῖς διηνθίσθαι τοῖς πτεροῖς Κτησίας ἱστορεῖ, στόμα δὲ ἔχειν ἀετῶδες καὶ τὴν κεφαλὴν ὁποίαν οἱ χειρουργοῦντες γράφουσί τε καὶ πλάττουσι. φλογώδεις δὲ τοὺς ὀφθαλμούς φησιν αὐτοῦ. νεοττιὰς δὲ ἐπὶ τῶν ὀρῶν ποιεῖται, καὶ τέλειον μὲν λαβεῖν ἀδύνατόν ἐστι, νεοττοὺς δὲ αἱροῦσι. καὶ Βάκτριοι μὲν γειτνιῶντες Ἰνδοῖς λέγουσιν αὐτοὺς φύλακας εἶναι τοῦ χρυσοῦ τοῦ αὐτόθι, καὶ ὀρύττειν τε αὐτόν φασιν αὐτοὺς καὶ ἐκ τούτου τὰς καλιὰς ὑποπλέκειν, τὸ δὲ ἀπορρέον Ἰνδοὺς λαμβάνειν. Ἰνδοὶ δὲ οὔ φασιν αὐτοὺς φρουροὺς εἶναι τοῦ προειρημένου: μηδὲ γὰρ δεῖσθαι χρυσίου γρῦπας ῾καὶ ταῦτα εἰ λέγουσι, πιστὰ ἔμοιγε δοκοῦσι λέγειν᾽: ἀλλὰ αὐτοὺς μὲν ἐπὶ τὴν τοῦ χρυσίου ἄθροισιν ἀφικνεῖσθαι, τοὺς δὲ ὑπέρ τε τῶν σφετέρων βρεφῶν δεδιέναι καὶ τοῖς ἐπιοῦσι μάχεσθαι. καὶ διαγωνίζεσθαι μὲν πρὸς τὰ ἄλλα ζῷα καὶ κρατεῖν ῥᾷστα, λέοντι δὲ μὴ ἀνθίστασθαι μηδὲ ἐλέφαντι. δεδιότες δὲ ἄρα τὴν τῶνδε τῶν θηρίων ἀλκὴν οἱ ἐπιχώριοι, μεθ᾽ ἡμέραν ἐπὶ τὸν χρυσὸν οὐ στέλλονται, νύκτωρ δὲ ἔρχονται: ἐοίκασι γὰρ τηνικάδε τοῦ καιροῦ λανθάνειν μᾶλλον. ὁ δὲ χῶρος οὗτος, ἔνθα οἵ τε γρῦπες διαιτῶνται καὶ τὰ χρυσεῖά ἐστιν, ἔρημος πέφυκε δεινῶς. ἀφικνοῦνται δὲ οἱ τῆς ὕλης τῆς προειρημένης θηραταὶ κατὰ χιλίους τε καὶ δὶς τοσούτους ὡπλισμένοι, καὶ ἄμας κομίζουσι σάκκους τε, καὶ ὀρύττουσιν ἀσέληνον ἐπιτηροῦντες νύκτα. ἐὰν μὲν οὖν λάθωσι τοὺς γρῦπας, ὤνηνται διπλῆν τὴν ὄνησιν: καὶ γὰρ σώζονται καὶ μέντοι καὶ οἴκαδε τὸν φόρτον κομίζουσι, καὶ ἐκκαθήραντες οἱ μαθόντες χρυσοχοεῖν σοφίᾳ τινὶ σφετέρᾳ πάμπολυν πλοῦτον ὑπὲρ τῶν κινδύνων ἔχουσι τῶν προειρημένων: ἐὰν δὲ κατάφωροι γένωνται, ἀπολώλασιν. ἐπανέρχονται δὲ ἐς τὰ οἰκεῖα ὡς πυνθάνομαι δι᾽ ἔτους τρίτου καὶ τετάρτου.

ooO0Ooo



Referència:
Elià, Claudi.
«El griu».
Traducció: Niniadis, Aleka.
Lo Càntich. N.28.
Juliol - Setembre, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 28>
EAN: 9772014303002 28>
ISSN 2014-3036-N.28

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]