«Música amarga» Santiago Rusiñol Il·lustració: Rufino Tamayo

Música amarga

     Si entenguessim lo que diuen els aucells quan canten dintre la gavia, ben segur que sentiriem paraules d'una tristesa infinida. Ens creiem que estan alegres perquè canten; ens creiem que són corrandes d'amor aquells versos que refilen perquè'ls entonen cridant; ens creiem que és alegria lo que pot-ser és l'instint més tendre i la queixa més subtil del instrument del dolor. Mireu l'home quan sent una onada trista, que esclataria en paraules que'ls altres no compendrien; quan sent un anyorament; quan sent córrer pels seus nervis les llagrimes que van als ulls, i vol aturar aquelles llagrimes; quan s'ha de treure de dintre la boirosa melangia que és malaltia de l'ànima, i tem que aquella tristesa topi esclatant am l'alegria dels altres; quan està sol i ha de parlar-se amb ell mateix; diu cantant a mitja veu lo que no podria dir, deixa esbravar pels seus llavis la boira que l'oprimia, i encomana am la música la sortida de ses penes.

     Pot-ser això diuen els aucells dintre la gavia; pot-ser se treuen la tristesa tot cantant; pot-ser per això, quan una ànima malvada, d'una punxada, els fa cegos, com que tenen més tristeses per cantar, canten més que no cantaven.

Santiago Rusiñol
(Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931)
«Música amarga»
Fulls de la Vida

Il·lustració:

"Dona amb gàbia d'ocells"
Rufino Tamayo
(Oaxaca, Mèxic, 1899 - Ciutat de Mèxic, 1991)

Referència:

Rusiñol, Santiago.
«Música amarga».
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>