"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«Música amarga»

Santiago Rusiñol

Il·lustració: Rufino Tamayo

Dona amb gàbia d'ocells (Rufino Tamayo)

Música amarga


     Si entenguessim lo que diuen els aucells quan canten dintre la gavia, ben segur que sentiriem paraules d'una tristesa infinida. Ens creiem que estan alegres perquè canten; ens creiem que són corrandes d'amor aquells versos que refilen perquè'ls entonen cridant; ens creiem que és alegria lo que pot-ser és l'instint més tendre i la queixa més subtil del instrument del dolor. Mireu l'home quan sent una onada trista, que esclataria en paraules que'ls altres no compendrien; quan sent un anyorament; quan sent córrer pels seus nervis les llagrimes que van als ulls, i vol aturar aquelles llagrimes; quan s'ha de treure de dintre la boirosa melangia que és malaltia de l'ànima, i tem que aquella tristesa topi esclatant am l'alegria dels altres; quan està sol i ha de parlar-se amb ell mateix; diu cantant a mitja veu lo que no podria dir, deixa esbravar pels seus llavis la boira que l'oprimia, i encomana am la música la sortida de ses penes.

     Pot-ser això diuen els aucells dintre la gavia; pot-ser se treuen la tristesa tot cantant; pot-ser per això, quan una ànima malvada, d'una punxada, els fa cegos, com que tenen més tristeses per cantar, canten més que no cantaven.


Santiago Rusiñol
(Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931)
«Música amarga»
Fulls de la Vida

Il·lustració:
'Dona amb gàbia d'ocells (Rufino Tamayo)'
"Dona amb gàbia d'ocells"
Rufino Tamayo
(Oaxaca, Mèxic, 1899 - Ciutat de Mèxic, 1991)


Referència:
Rusiñol, Santiago.
«Música amarga».
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>
ISSN 2014-3036-N.27

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]