"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«La Venus hotentote»
de Barbara Chase-Riboud

A: Caducitat immediata

Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata (Sílvia Romero i Olea)

"Són molts els llibres que passen sota l’atenta mirada dels lectors. De vegades, en acabar-los, ens limitem a desar-los al prestatge corresponent, però en altres ocasions sentim la necessitat de compartir-los. Malauradament, avui en dia la majoria de títols estan condemnats a la Caducitat immediata. Potser és a les nostres mans evitar-ho."

La Venus hotentote (Barbara Chase-Riboud)

«La Venus hotentote»,
de Barbara Chase-Riboud


La meva lectura

     Ja fa alguns mesos va caure a les meves mans aquesta novel·la de Barbara Chase-Riboud, escriptora de qui no havia llegit mai res, i he de dir que la seva lectura em va impactar. La Venus hotentote, tal com es remarca a la coberta del llibre, és una commovedora novel·la basada en una història real. Fa referència a Sarah Baartman, que va ser duta des d’Àfrica cap a Europa a principis del segle XIX, i aprofitant-se de la seva ingenuïtat i de la singularitat dels trets ètnics del seu poble, els hotentots, va ser exposada com un animal de fira, estudiada per l’exuberància del seu cos i tractada com espècimen peculiar pel cèlebre naturalista de l’època, el baró de Cuvier. L’obra va guanyar el premi al “Millor llibre de ficció de 2004”, atorgat per l’American Library Association.

     Personalment, repeteixo, la seva lectura m’ha subjugat. Llegir aquesta història coneixent la base real del que s’hi narrava, m’imposava una empatia amb la protagonista que sovint desembocava en ràbia incrèdula. Ràbia perquè m’encenia, m’aïrava, m’irritava assabentar-me de tantes injustícies, ja no davant la dona com a ésser històricament considerat inferior (entengui’s que aquest “històricament” és un eufemisme), sinó també davant de l’ésser humà diferent a la societat dominant i sotmès a l’esclavitud. I incrèdula perquè dins meu naixia la necessitat de pensar que de tot plegat feia molt de temps... però al final sucumbia a la realitat: aquests fets formen part de la nostra història més recent.

     Més enllà del cas concret de la protagonista, la Sarah Baartman, és indignant el retrat que se’ns mostra, a la novel·la, de tot l’exhibicionisme existent al voltant dels anomenats “monstres”. És a dir, aquelles persones, home o dona, amb algun tret distintiu que els fa diferents (com podria ser la dona barbuda, el nan, els bessons siamesos...).

     Però també he de confessar que, malgrat el premi esmentat abans i atorgat a aquesta novel·la, des d’un plantejament purament literari considero que la narració té algunes mancances. No sé si és una qüestió de l’original o de la traducció, però en l’evolució de la història hi ha moments en què la lectura s’alenteix i es fa una mica feixuga. Però a pesar d’això i sense cap reserva, n’aconsello la lectura. És un llibre valent, escrit amb coratge i amb clara intencionalitat de denúncia per part de la seva autora, Barbara Chase-Ribaud.

Barbara Chase-Riboud
Barbara Chase-Riboud

L'autora (extret i traduït de la contracoberta del llibre)

     Nascuda a Filadelfia el 1939. Poeta i novel·lista, és autora de diverses novel·les que s’endinsen en els secrets de la història americana i africana, i que han estat èxits literaris en tot el món. Ha estat guardonada amb el premi Carl Sandburg de poesia i el Janet Heidinger Kafka de novel·la. El 1996 la van nomenar Dama de les Arts i les Lletres de França. També és escultora i pintora.

L'obra (extret i traduït de la contracoberta del llibre)

     Una història commovedora basada en fets reals. A principis del segle XIX Sarah Baartman va navegar des de la seva Àfrica natal fins a Anglaterra amb el seu nou marit anglès, tot perseguint el somni de la fama com a ballarina. Efectivament: va trobar la fama. Venuda i exposada com un animal, és exhibida i després estudiada pels seus estranys genitals (mutilats segons ritus tribals). La Venus hotentote és la novel·la, basada en una història real, d’una dona que va ser enganyada i utilitzada com a atracció, però el seu personatge és molt més complex i està farcit de les ambigüitats i contradiccions del seu temps.


Sílvia Romero i Olea
Caducitat immediata
Caducitat immediata



Referència:
Romero i Olea, Sílvia.
«La Venus hotentote», de Barbara Chase-Riboud
A: Caducitat immediata
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>
ISSN 2014-3036-N.27

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]