Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica) «Jònia (o Ànima lacònica)» Lluís Servé Galan "El sonet és l'estrofa per excel·lència de la poesia clàssica. Però, cal que ens cenyim a dos quartets i dos tercets, a una rima uniforme i immutable formalment, a un metre específic? Per què no escriure sonets i gaudir-ne lliurement? Això és el que intenta assolir Sonetàlia, barrejar indistintament el clàssic i el modern, sense cap altra aspiració que el gaudi de qui escriu i de qui llegeix...".

Jònia (o Ànima lacònica)

Desconsol: la mort ens el retorna,
Llavor que ens engendra de la calma,
Vetust cor meu, curull de feblesa,
Perquè som nàufrags en terra ferma.

M'empresono amb tu en urnes jòniques,
Perquè fan passar els anys en silenci,
Lluny d'aquest Déu que sempre ens vigila,
Que, amb falses promeses, ens suborna.

En l'obscuritat d'aquesta balma,
Que ens guarda del dol amb la ceguesa,
Trobarem la nostra ànima inerme:

Lluitem contra esperances lacòniques,
Que acaben abans que el dolor ens venci,
Perquè només som l'errant argila.

Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Sonetàlia (Novíssima Lírica Clàssica)
«Jònia (o Ànima lacònica)»

Il·lustració:

"Monjos en una balma"
Alessandro Magnasco 'Il Lissandrino'
(Gènova, Itàlia, 1667-1749)

Lluís Servé Galan,
col·laborador i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu blog:


Es desclou la tenebra

Referència:

Servé Galan, Lluís.
«Jònia (o Ànima lacònica)»
A: "Sonetàlia (Novíssima lírica clàssica)
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>