"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

«A recer de les ventades»

Mercè Amat Ballester

Edicions Xandri

A recer de les ventades (Mercè Amat Ballester)

A recer de les ventades

Mercè Amat Ballester

Edicions Xandri
Pàgines: 64
ISBN: 978-­84­-943157-­4­-9


Semblança
(A manera de pròleg)


     La figura menuda, femenina, gairebé etèria de la Mercè desdiu la profunditat i la força de la seva expressió poètica. El lector dels seus poemes trobarà en aquest recull tot allò que una veu poètica pot expressar, però, si alguna cosa caracteritza l’autora, és la meditació sobre la vida, la finalitat de l’existència i l’esdevenir de l’home. Una reflexió que cerca sempre amb passió i, de vegades, amb enuig, la paraula justa que comunica el que és inexpressable perquè només el sentiment i l’intel·lecte pur són capaços de copsar-lo. Malgrat aquesta dificultat, l’autora aconsegueix concretar el pensament en imatges potents i, amb elegància i suavitat, introdueix al lector en el tractament dels grans temes de la humanitat.

     La seva formació filosòfica i l’experiència com a professora la capaciten per proposar una reflexió moral d’altíssima força i substància. Però que el lector no s’espanti, que entri sense por en el llibre. No hi trobarà el llenguatge de la filosofia sinó el de la poesia directa i discreta, que sap emportar-se el sentiment a les profunditats més serenes.

     “És per la Ment que se m’obre Natura / A l’ull golós; per ella em sé immortal / Puix que l’ordén (...)”, deia J.V. Foix en un dels seus poemes més coneguts. Atenta, crítica i compromesa amb el seu entorn, la Mercè obre els ulls damunt el món i el converteix en matèria poètica. Sent, analitza, percep, rumia, i ho ordena tot en l’escàs espai d’un poema.

     Al costat dels grans temes humans, n’hi bateguen dos més que de vegades sorprenen: la rebel·lia davant les realitats mesquines i la preocupació per la paraula poètica que pot arribar a transformar la realitat mateixa en excelsa. Per això, la Mercè s’exclama: “El poema no es clou ni s’abandona / a terra, mut, inert i en solitud” perquè les veus de la paraula són “línies allargassades reversibles / que poblen el fons de l’ànima / i la relaten, irrepetible.”

     Els passeigs fraterns amunt i avall per Les Rambles de Barcelona -ciutat natal de l’autora-, la contemplació inquieta de la mar de la Costa Brava, les caminades solitàries pels boscos del Vallès i les estades plàcides a la Ribera d’Ebre són els escenaris escollits que compassen el ritme intern de la consciència.

     El llibre proposa un camí que comença en la “deriva” per aconduir el lector a la serenor del viure, al “recer” de la natura i de l’amor de l’altre. És l’experiència de l’autora, però també pot ser l’experiència del lector que vulgui romandre A recer de les ventades.

Manela Anguita C.
Març de l’any 2015.
Barcelona


Veus de poema


El poema mai no es clou ni s’abandona
a terra mut, inert i en solitud!

Al vespre,
el xerricar dels sons s’hi enjogassa
com florides vinyes que despunten,
com jovenívoles flors que escampen els perfums.
I quan s’hi fa la clariana,
totes aquestes veus van persistint enlaire,
i en els mots creen el gest
del que és excels i en fan imatge
(amagatalls reclosos entre el rocam
i la sorra, entre els silencis dels astres
i el llampegueig d’una mar escumejant,
ens hi esperen imperibles,
captius i pensarosos!).

A mig camí, abandonem el poema
en un comiat que no és del tot sincer.
Els adéus d’amic mai no diuen adéu veritable
i són tan sols els preludis còmplices
d’enyors que nien corprenent-se en la mirada.

I així, són també les veus de la paraula:
línies allargassades reversibles
que poblen el fons de l’ànima
i la relaten, irrepetible!


Besar-te


Besar-te, tan tendrament com sàpiga
la ventada de l’amor que, com si res,
enlaire, tot ho deixa ser.
Besar-te ulls i mans. La veu.
Els llavis després,
just abans de l’onatge més salvatge
dels cossos que, en plenamar,
s'entrellacen.
I encara besar-te i més íntimament
en la distància que, amb mesura justa,
en significa el gest.
El tacte, la mirada, besar-te’ls,
tan com sàpiguen tots els llenguatges
que componen els relats
dels amors besats que s’atarden
en la fondària del desig,
amagant-se dins les cambres.


'A recer de les ventades (Mercè Amat Ballester)'
"A recer de les ventades"
Mercè Amat Ballester



Culturàlia


Referència:
Culturàlia.
«A recer de les ventades»
Mercè Amat Ballester
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>
ISSN 2014-3036-N.27

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]