"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur."
Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010) [ Adéu-siau i gràcies! ]

Lo Càntich - Número 33 - Ironia, 2017
Número 33 - Ironia
Abril de 2017
Lo Càntich - Número 32 - Catàfora, 2016
Número 32 - Catàfora
Desembre de 2016
Lo Càntich - Número 31 - Hipèrbole, 2016
Número 31 - Hipèrbole
Agost de 2016
Lo Càntich - Número 30 - Circumloqui, 2016
Número 30 - Circumloqui
Març de 2016
Premis i Concursos actius
ARC
Premis i Concursos

Una mar de paraules:
«Xavier Gual:
un periodista i escriptor basat en fets reals»

Josep Maria Corretger i Olivart
Una mar de paraules (Josep Maria Corretger i Olivart)


"La literatura és una mentida perquè el lector pugui veure una mica de la realitat".

Montserrat Roig


Off the record (Xavier Gual)

Xavier Gual: un periodista i escriptor basat en fets reals


"El periodista ha de meditar bé el que es vol dir o el que s'ha de callar"

     Off the record (2014) és el retorn a la novel·la del jove escriptor barceloní Xavier Gual. Dins el seu còmput particular és la sisena novel·la que edita d’un total de vuit llibres, d’entre els que s’inclouen: Els tripulants (2001) guardonada amb el premi Ribera d’Ebre, i que descriu la baixada als inferns de dos pirates; Ketchup (2006), protagonitzada per uns caps rapats que sobresurten pel seu registre lingüístic; El gat que va perdre els bigotis (2010), una novel·leta curta pensada per l’aprenentatge de la llengua catalana; El mediador (2013), obra finalista al Joaquim Ruyra i a la vegada adreçada al públic juvenil i Els fantasmes de Dalí (2013), un thriller amb un protagonista d’excepció, Salvador Dalí, a més de dos reculls de contes Delirium tremens (2001) amb el qual va rebre el premi Mercè Rodoreda i Estem en contra (2007), premi Pere Quart d’humor i sàtira. Són moltes les obres que han estat aclamades per la crítica d’aquest autor nascut a Barcelona, un 1 d’octubre del 1973. Els llibres, com els fills, són proves de vida, petjades que deixa un autor i que perduraran per sempre i en Xavier Gual ens presenta la seva nova filla, una nova obra.

     La novel·la Off the record, editada per la nova editorial Llibres del Delicte capitanejada per Marc Moreno vol ésser ja des de la seva portada un homenatge a la mítica col·lecció de novel·la negra catalana La cua de palla que ja fa molt de temps va engegar Manuel de Pedrolo, quan sentia la necessitat de donar a conèixer aquest gènere que feia furor a Nord-amèrica. D’aquí que els colors negre, taronja i blanc siguin els escollits per governar la portada dels títols que engendra aquesta petita editorial, que com diu el seu propi nom s’especialitza únicament amb el gènere negre, un gènere que sempre ha tingut un públic ben fidel.

     En Xavier Gual s’endinsa en aquest gènere que actualment està tan de moda i ple de salut. Recordem els simposis que es realitzen per les terres catalanes: la Barcelona negra o el de Tiana que permeten aglutinar tots els amants de novel·la negra en taules rodones, xerrades i promoció d’aquesta manera de fer novel·lística. Gual aprofundeix amb Off the record en una trama periodística, feina que coneix a la perfecció gràcies a la presentació de programes de ràdio a Rac 1, de participar actualment al diari amb articles de premsa mensuals al diari Avui i Ara, i encara especialment perquè entre l’any 2000 i el 2006 va tenir el plaer de treballar en un diari gratuït de Mataró que li va permetre veure les orelles del llop com a periodista i sobretot defensar sempre la injustícia, sense embuts, cosa que segueix fent en l’actualitat.

     D’entrada val a dir que Off the record és una novel·la que tenia guardada en un calaix, esperant la seva oportunitat per donar-se a conèixer al gran públic, tal com va fer l’any passat amb Els fantasmes de Dalí, una de les novel·les revelació del passat 2013. Ja sabem que avui dia, si no guanyes un premi, si no apareixes a la televisió o cerques un padrí literari per Internet o de carn i os, costa molt d’editar quelcom, les editorials no volen perdre diners. Off the record és una obra interessant, una obra amb la qual l’autor explana tot el que sap de la feina de periodista i vol obrir-se camí i l’autor assolir un estatus dins el complicat panorama literari actual. Una cosa és segura, el gènere negre enganxa, el gènere negre té una sèrie de lectors assegurats, gràcies a la crítica social que denuncia i que van més enllà d’una novel·la policial, és aquesta la principal diferència que hi ha entre la novel·la de detectius, que cerca l’assassí, com feia per exemple la mítica Agatha Christie, la dona que ha venut més llibres i la novel·la negra o policíaca, que investiga tot el que hi ha al darrere d’un crim i denunciar-ho a la societat.

     En Xavier Gual escriu des de l’honestedat inspirant-se en fets que ha viscut, que ha llegit o quan no és així, fent ús de la documentació per arribar a transmetre el seu missatge literari tal com ell desitja. És un autor que es vol consolidar com a novel·lista dins la literatura catalana, una cosa que no és pragmàtica d’aconseguir avui dia, emperò que el nostre escriptor ho està aconseguint a poc a poc, novel·la rere novel·la. Amb Off the record retorna l’escriptura i el talent d’en Xavier Gual, l’autor que ens va captivar amb obres com Ketchup, El mediador, un homenatge a Mar i cel d’Àngel Guimerà, amb Els fantasmes de Dalí o bé amb els dos reculls de contes anteriorment esmentats.

     Gual ha cuidat amb delicadesa el més infinit detall d’aquesta darrera novel·la, revisant i retocant cada capítol un cop i un altre fins a quedar-ne completament satisfet i perquè no, sobretot acontentar al seu editor. Ja són tres els premis que avalen la seva trajectòria literària i actualment, ho torna a demostrar amb Off the record, una obra amb un argument original i fora de la rutinària trama que envolta la novel·la negra, una obra amb la qual vol establir-se com a escriptor que vol viure plenament de la literatura. Ho fa escollint una dona periodista, l’Anabel, que pretén actuar com la manera de fer de la novel·la negra, des de la seva feina de periodista vol descriure la notícia real tal com la veu, com la novel·la policíaca descriu la societat que l’envolta, fer crítica social. Aquesta és la finalitat, si es vol, la funcionalitat del gènere que tractem. Precisament aquest és el dilema de l’ofici del periodista, informar a la societat amb transparència i mantenir la seva feina. És la mateixa dualitat que veurem en el personatge de l’Anabel, que lluita per aconseguir ambdues coses.

     Xavier Gual durant la presentació de l’obra a la llibreteria La llar del llibre de Sabadell, s’acompanyà de la seva esposa, Núria Albertí i dels seus dos fills, Ramon i Àngel, en un acte molt familiar. In situ, comentà que començà a escriure la novel·la ja feia uns anys, quan feia de periodista en un diari de la premsa gratuïta a Mataró i que va decidir amanir-la amb uns tocs de novel·la, d’aquesta manera ésser partícip del gènere i potenciar la novel·la de gènere català, d’un gènere que el col·lectiu Ofèlia Dracs en posà la primera pedra a primeries dels anys vuitanta.

     Des d’Off the record en Gual aprofita per glossar el que es trobava en la feina quan treballava com a periodista i sovint no podia explicar perquè s’hi jugava el tipus i el lloc. Remarcà que “com a periodista no es pot dir tot”. Alhora el fet de treballar com a periodista, fou una feina que el va ajudar molt en l’hora d’escriure, atès que, com que les pàgines s’omplien majoritàriament per pàgines i més pàgines d’anuncis d’immobiliàries, que eren justament els que posaven a navegar el diari, quan hi havia pocs anuncis, tenia el permís del director per allargar la notícia tant com volgués o més espai per atendre a l’ofici que tant li agradava aleshores, el de periodista i el d’escriptor. Com ell diu, redactar en aquell diari: “Va ser un entrenament”.

Xavier Gual (Off the record)

     Sobre la tasca del periodista, Gual no es tallà gens ni mica: “Les notícies mogudes esgoten”, quan opinava sobre la pressió que reben les persones que realitzen aquesta ocupació laboral quan tenen sota la mà una notícia important i que protagonitzarà les capçaleres de la premsa escrita o dels mitjans de comunicació audiovisuals o digitals durant uns dies. Desglossant aquest mateix fet, el de destapar o soterrar una notícia de grans magnituds aconsellà: “Pots callar-ho o dir-ho com a periodista. L’Anabel vol justícia i canviar el nom posa en perill la feina i la vida”, això té aplicació real i és aquest el dilema que envolta la principal protagonista d’Off the record, l’Anabel. El periodista ha de meditar bé el que es pot dir o el que és off the record, és a dir, no publicable.

     Pel que fa a les fonts inspiradores de la seva novel·la negra, hi trobem una barreja de notícies reals, tot i que, com és evident modifica detalls o en canvia el nom dels implicats, i que com diu ell, “em vaig haver de silenciar”, en l’època en què feia de periodista. Tot periodista cerca la notícia que no vol deixar escapar, la notícia que li pot donar un prestigi i reconeixement per fer-la arribar als milers de lectors que l’esperen i això és el que busca l’Anabel. Si ens fixem en l’Òscar, parella de l’Anabel, que treballa com a professor de secundària i l’Anabel, que treballa com a periodista, i que dóna diverses voltes a les coses, trobarem els dos alter ego curriculars de la vida d’en Xavier Gual, les dues feines que tant li agraden, la de periodista i la de docent, però per un altre costat, aquests dos pols oposats, pel que fa a la convivència marital, perjudiquen l’Òscar i l’Anabel, sobretot l’Anabel. Es veuen poc, ja que quan un treballa l’altre té lliure o treballa des de casa. De totes maneres, l’Òscar sempre acompanya l’Anabel en tots els marrons, com a bon marit, no vol que se senti mai sola. Així doncs, la nostra Anabel i les seves decisions, a més d’un/a li posaran les emocions en solfa.

     L’obra Off the record recorre com afirmà en Gual i a viva veu, “reflecteix el periodisme que vaig viure”, per tant, en l’obra no hi trobarem l’aparició de les xarxes socials, perquè el 2004 encara no existien, però tot i això, no és un inconvenient per mostrar el missatge pensat i per fer pensar dins de la novel·la.

     Durant la presentació de l’obra, Gual s’acompanyava de Nereida Carrillo, una periodista i professora universitària que coneixia a la perfecció l’ofici. La Nereida va comentar que els periodistes renuncien a moltes coses, i si són dones, fins i tot, a la maternitat o bé l’endarrereixen tot el que poden. Com ella perfectament explanà, “el periodista explica el que impacta i no el que importa”, això ens porta al sensacionalisme literalment parlant. També aparegué la concepció negativa dels periodistes, dels quals molts diuen que cometen errors, d’altres que afirmen que allò que han escrit a l’entrevista no ho havien dit o bé, no tal com s’havia escrit. La professora a més recomanà contrastar sempre les notícies i no casar-se amb un únic mitjà, perquè ja sap tothom que ens fan veure, escoltar i llegir allò que ells volen, allò que a ells els interessa i així poder manipular. Finalment, deixà entreveure que els periodistes estan sotmesos a xantatges de manera sovintejada per callar certes informacions, per tant, en què quedem, que és millor per un periodista, trobar la notícia de la seva vida o bé jugar-se la feina i posar la seva vida en joc per descobrir a saber quelcom?

     El que és evident és que amb Off the record reflexionarem sobre el periodisme, i a la vegada com la cita de Pedro J. Ramírez que apareix dins de l’obra i que llegí en Xavier Gual: “Una de les principals característiques del gremi periodístic és precisament aquesta disposició a complicar-se la vida”. Com recalca en Xavier, “buscar la notícia és complicar-se la vida”, un fet que viu l’Anabel, que pretén descobrir coses i portar-les al màxim extrem i al coneixement de la gent, d’aquesta manera obrir-se pas entre el periodisme. Per tant, no cal dir-ho, que el periodista i en aquest cas, la nostra protagonista, l’Anabel, s’especialitza a destapar històries, una dona valenta i que té com a ocupació logística cobrir la informació local a l’Ajuntament.

     Actualment, Xavier Gual ja treballa en una nova novel·la en la qual té com a referència alguns aspectes de la vida del seu avi, un conegut cantant d’òpera el qual va poder conèixer. L’escriptura d’aquesta obra li comportarà una important tasca de documentació, ara bé, poder combinar la feina d’escriptor, amb la docència i amb la d’excel·lent pare de família no és un baladí, cal cercar temps d’entre les pedres i poder tenir minuts i perquè no dir-ho, hores de silenci i concentració per pensar i armar una bona novel·la, de vegades, amb el batibull dels nens a prop de l’espai de treball. Tot i això, Gual el troba, segueix escrivint des de la constància i l’esforç sense descontentar res i també sense rebutjar les oportunitats que se li presenten i encara li queda temps per assessorar a l’editorial infantil Primers Lectors.

     El nostre autor és un home ple d’idees, un home que rumia bé els seus passos literaris, un home que estudia a la perfecció cap a on vol portar o arribar a parar amb cada novel·la que es proposa i que coneix a la perfecció com funciona el negoci literari. Un escriptor preocupat per la seva obra. Un lletraferit que fins i tot vol reescriure i perfeccionar el seu debut novel·lístic, Els tripulants, una obra molt difícil de trobar avui dia si no és en alguna llibreria de vell o subhasta d’Internet i que en Gual voldria que es pogués tornar a poder comprar.

     El meu padrí, en pau descansa, quan jo era jovenet i encara no entrava a la desena, sovint em deia: “Josep Maria, un llibre s’ha de llegir més d’una vegada, i no com fan alguns, que el llegeixen un cop i prou. Llavors el llibre queda apartat al seu prestatge esperant el pas del temps. Tu llegeix i llegeix, fins i tot quan caminis, que aprendràs”. Aquesta afirmació és perfectament aplicable a la novel·la Off the record. És un llibre vestit de qualitat literària, un llibre amb el qual no perdreu el temps, un llibre que mereix ésser llegit més d’una vegada i no fer un off the record com glossa el seu propi títol. Un llibre escrit per un autor, en Xavier Gual, infatigable, talentós, sinònim de bona literatura i que com la seva protagonista, l’Anabel, aquella intrèpida periodista que apareixia a El mediador, sembla no tenir límits.

     Amb Off the record, en Xavier Gual ens parla d’una realitat viscuda, i ara us toca a vosaltres, als lectors i lectores de participar-hi, ara toca encetar i començar a llegir les dues-centes seixanta-una pàgines d’aquesta novel·la negra, ben negra, plena de trames reals que atrapen i que malauradament encara protagonitzen els nostres dies, en una edició molt ben cuidada pel seu editor, encapçalada per una coberta governada per uns colors que a molts de nosaltres ja ens són ben familiars, de fet, molt familiars, des de ben entrats els anys seixanta. Gràcies Pedrolo allà on estiguis, per crear-la!

Fragment de Off the record

     No he fet absolutament res, va pensar l’Anabel quan va aparcar davant de casa. Hauria d’haver comprat quatre coses al súper, però a dos quarts de deu tot era tancat. Va apagar el motor. Punt mort. Fre de mà. Els llums.

     Feia dos mesos que vivia amb l’Òscar. Havien decidit provar l’aventura tot i que de dilluns a divendres gairebé ni es veien. Ell era professor de secundària. Començava classes a les vuit del matí i a quarts de sis descansava a casa. Fins i tot, dos dies a la setmana plegava a quarts de tres del migdia. L’Anabel no. Ella es llevava passades les nou i, si no tenia cap entrevista o roda de premsa, entrava a la redacció ben bé a quarts d’onze i no en sortia fins a les vuit del vespre. Això si no sorgia cap imprevist. Fos com fos, el seu niuet d’amor era un piset de lloguer, petit i car, que compartien amb una parella d’estudiants.

     Va obrir la porta del cotxe. Després va recollir la bossa i va sortir. Havien decidit viure junts malgrat tots els entrebancs.

ooO0Ooo

© Llibres del Delicte

Fonts:

www.xaviergual.com
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Fotografies:

Llibres del delicte, Òscar Fernández i Núria Albertí


Josep Maria Corretger i Olivart
(Alcarràs, 1976)
Una mar de paraules:
«Xavier Gual: un periodista i escriptor basat en fets reals»


Referència:
Corretger i Olivart, Josep Maria.
«Xavier Gual:
un periodista i escriptor basat en fets reals».

A: Una mar de paraules
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>
ISSN 2014-3036-N.27

0 [ Comentar aquesta entrada ]:

Lo Càntich
Lo Càntich
Revista Digital de Literatura, Art i Cultura
DL: B.42943-2011
ISSN: 2014-3036
Editada per l'Associació de Relataires en Català (ARC)


Pàgines visitades:
2.382.125
Tecnologia: Google Analytics
Codi: UA-19604119-1
Període:
01/03/2010 - 31/12/2016

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...

Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.

La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.

Les aportacions es poden realitzar mitjançant:
Publicació de textos originals.
Suggeriments d'obres d’autors clàssics.
Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües.
Col·laboracions específiques.

[ Publicar a Lo Càntich ]