.jpg)
Secrets de Naturalesa
Secret peraque una dona lletja se tornia bonica. Pren cuatre dotsenas de closcas de ous ben mulladas, y coulas ab vinagre fort y bastant temps, y despres de fret, rentat las mans y cara: y es un secret aprobát.
Per traurer foch sens esca ni pedra foguera. Pren un tronch de lloré sech, y altre de morera, ó eura que es millor, y frega lo un ab lo altre fortaent, y se calentará tant, que se encendrà foch de ells: de aquest secret usavan las espies del camp de Julio Cesar per no ser sentidas dels seus enemichs.
Secret per ablandar lo vidre. Pren la sanch del cabrit y lo such de una herba nomenada mamelletas, y posarás á bullir lo vidre ab estas dos cosas, y se tornará blando com cera.
Secret pera conservar lo llit sens xinxes. Pren aiguacuit y desfeslo ab aigua al foch, que no quedia espés sino ben clar; luego se barreja seba sacutrí en dit aiguacuit, y axi calent mullarás y fregarás las pots y pens dels llit sens que quedia res per mullar, y veurás dos cosas molt bonas y curiosas; la primera será que als peus y pots semblarán de nogué, y la segona que no si criarán xinxes en tota la vida, com ho tinch ben probát.
Secret per desterrar de casa las moscas y mosquits. Pendrás las plomas de la puput, y cremadas en lo cuarto ó pessa que hi ha moscas, sen anirán y no tornarán.
Secret per matar las ratas. Pendrás guix que sia fresch; y passát per un sedás lo mesclarás ab formatge sutilment rallát, y tot ben barreját ne posarás en diferents paratges de la casa, y será un gust veurer las ratas que hauran menját dita mescla, anar tristas per la casa; y si tinguessen aigua per beurer moririan mes prest, perque lo guix en tocant aigua ó cosa humida luego se posa fort: y es secret sense perill.
Secret contra pussas. Posa una olla de aigua al foch, y dintre de ella uns cuants diners de aigua al foch, y dintre de ella uns cuants diners de sulimany, y dexantla bullí un poch, rega amb aquesta aigua lo aposento despues de ben escombrát; y estigas cert que matará y consumirá las pussas que hi haja, y fará que no se ni crien mes.
Secret pera fer tornar la aigua del mar dolsa que se puga beurer. Aristoteles escriu que per fer tornar la aigua del mar dolsa y se puga beurer, fassas un vas de cera ben tapát y lo fiquias en lo mar, y la aigua que entria en lo vas perdrá la sal y quedará dolsa.
Secret importat per no marejarse ni vomitar estant embarcát. Al temps que algú se vulla embarcar, mengia un poc de donsell y posis un poch de safrá sobre lo cor que toquia la pell: y estant sentát en lo barco no tinga temor de marejarse ni vomitar.
Secret per agafar anguilas y tota altre classe de peix. Tirarás á la aigua que no corria la herba nomenada sumach, y acudirá tota pesca que ne gafarás abundancia.
Secret per agafar aucells amb la ma. Escriu Alberto Magno, que prengas cualsevol especie de gra lo mesclias ab las maras del vi ó cuit ab aiguardent, y posát en part que los aucells lo puguian picár y menjár anirán cayent com aturdits y sense sentits, de manera, que los podrás agafar ab facilitat.
Secret pera que una lloca treguia tots los ous polls ó pollas. Escriu Aristoteles, y ho afirma Avicena, que si las donas posassen á las llocas los ous curts y rodons exirán tots pollas: y si los posassen llarchs y punxaguts exirán tots polls.
Secret per aumentar y conservar coloms. Escriu Dividio, que donias á menjar cumí als coloms y los untis ab algun unguent ordinari, y cuant isquian del colomar sels acercarán altres coloms forasters y sen vidnrán ab ells al teu colomar, devent entendrer qu elo cumí es pera conservar, y lo unguent per atraurer.
Secret per traurer tacas de la roba y tambè dels pregamins. Se prenen bledas silvestres y se couen las arrels ab aigua, y ab esta se trauen las tacas.
Secret de las ovellas prenyadas. Escriu Domidio, que per conexer de quin color será lo anyell que porta la ovella prenyada en lo ventre, mirias la llengua de la ovella, y si la tè negre, de aqueix color será lo anyell, y si la tè blanca, será blanch; y si tè la llengua de varios colors será clapát lo anyell.
Secret perque lo llop no fasse presa en las ovellas. Escriu Anatolio que si lligasses en lo cap del moltó esqueller ó manyach que guia las ovellas, una ceba que anomenan marina ó albarrana, no frán dany los llops á ninguna ovella del ramát.
Secret perque los llops no se arrimian á los corrals del bestiá. Escriu Racis y Almansór, que si penjasses una cua de llop en lo corral del bestiá ningun de ells si arrimará.
Avis natural per conexer si la dona prenyada porta home ó dona. Tindrás cuidado cuant la dona prenyada hisca de casa, quin peu axeca primer sobre lo marxapeu, ó al pujar alguna escala; perque si axeca primer lo peu dret, es senyal que porta dona, y si primerament axeca lo peu esquerra, porta home. Esperiencia.
Secret important per la memoria. Si vols aumentar la memoria, pren greix de os y cera blanca, la farás fondrer amb dit greix, del cual ha de haver doble cuantitát que de cera, manejantlo ab un bastó; te untarás lo front algunas vegadas, y se te aumentará molt la memoria, y es provát.
Secret per tenir bona veu y clara. Pren la flor de saúch secada al Sol, y feta polvos los pendrás en dejú amb un poch de vi blanch, y tindrás una veu bona y clara.
Secret perque una dona cuant cria no tinga mal als pits. Advertescan las donas cuant estan prenyadas, que si als cuatre ó sinch mesos del prenyat se dexen mamar algunas vegadas per cualsevol persona fins que se acerquia lo temps del part, lograrán no tenir mal en los pits mentres criarán sos fills.
Secret y avis importat per los pagesos. Peraque los sembráts iscan bons y la cullita millór, tinga cuidad lo pages cuant sembrará que la lluna sia nova y se trobia en lo signe de Tauro, Cancer, Virgo, Libra, ó Capricornio, y veurá molt gran y estranya diferencia en los sembrats y cullita.
Secret pera fer vinagre bo, fort, molt y ab poch cost. A cents cantis de aigua ques posian en una bota, s’hi posará un peu de raims esprimits ó prempsáts (al temps de la verema) ab una lliura ó dos de julivert tendre; y una lliura de flor de saúch tendre ó seca, y un bon canti de vinagre fort; y al cap de un mes se tindrán cent y un canti de vinagre molt fort y odorifich, perque la flor del saúch fa lo vinagre fort y de bon olor. Sen podrá fer mes ó menos cantitat proporcionant los materials.
Secret molt excelent pera conservar lo vi. Pren taronjas secas cullidas en lo mes de Maig, y ralladas ó picadas fins que estigan fetas polvos posalas dintra la bota del vi, y no tingas temor ques tornia agre.
Altre virtut y propietat experimentada tenen los dits polvos de taronja, y es que si lo vi fos un poch agre posanthi los espressats polvos, no sols no passará en avant fentse mes agre, sino que lo adobará y lo tornará á son primer punt y estát: pera trenta cantis de vin son menester sis unsas de taronja pera conservarlo y adobarlo.
Secret per saber si lo vi te aygua o no. Diu Creponte, que per saber si lo vi te aigua se posian en la bota en que está lo vi uns trossos de pera crua pelada, y si la pera va naant per sobre, será senyal que no hi ha aigua; pero si sen va á fons lo vi te aigua.
Secret per no emborratxarse. Plinio siu que per no emborratxarse es bona la frexura de la ovella rustida, menjada al principi del menjár, ó bè, antes de beurer vi, menjar cols ab vinagre; y de esta manera encara ques bega mes del acostumat lo vi no danyará.
Secret per fer que un carbó estiga mes de un mès encés. Pren carbó de sarments y fet polvos los posatarás ab aiguardent rafinát, y bien ences lo cubrirás ab cendra de sarments, y se conservará mes de un mès.
Secret perque una Dona que tinga pel á la cara ó barba lo fará desaparexer sens que li tornia á naxer. Pren excrements de gat negre, desfeslos ab aigua blanca y vinagre del mes frot, y fesho bullir per espai de tres horas fins ques tornia com sabó, y rentat la cara que not tornará naxer ni un pel: com es aprobat.
Per traurer foch sens esca ni pedra foguera. Pren un tronch de lloré sech, y altre de morera, ó eura que es millor, y frega lo un ab lo altre fortaent, y se calentará tant, que se encendrà foch de ells: de aquest secret usavan las espies del camp de Julio Cesar per no ser sentidas dels seus enemichs.
Secret per ablandar lo vidre. Pren la sanch del cabrit y lo such de una herba nomenada mamelletas, y posarás á bullir lo vidre ab estas dos cosas, y se tornará blando com cera.
Secret pera conservar lo llit sens xinxes. Pren aiguacuit y desfeslo ab aigua al foch, que no quedia espés sino ben clar; luego se barreja seba sacutrí en dit aiguacuit, y axi calent mullarás y fregarás las pots y pens dels llit sens que quedia res per mullar, y veurás dos cosas molt bonas y curiosas; la primera será que als peus y pots semblarán de nogué, y la segona que no si criarán xinxes en tota la vida, com ho tinch ben probát.
Secret per desterrar de casa las moscas y mosquits. Pendrás las plomas de la puput, y cremadas en lo cuarto ó pessa que hi ha moscas, sen anirán y no tornarán.
Secret per matar las ratas. Pendrás guix que sia fresch; y passát per un sedás lo mesclarás ab formatge sutilment rallát, y tot ben barreját ne posarás en diferents paratges de la casa, y será un gust veurer las ratas que hauran menját dita mescla, anar tristas per la casa; y si tinguessen aigua per beurer moririan mes prest, perque lo guix en tocant aigua ó cosa humida luego se posa fort: y es secret sense perill.
Secret contra pussas. Posa una olla de aigua al foch, y dintre de ella uns cuants diners de aigua al foch, y dintre de ella uns cuants diners de sulimany, y dexantla bullí un poch, rega amb aquesta aigua lo aposento despues de ben escombrát; y estigas cert que matará y consumirá las pussas que hi haja, y fará que no se ni crien mes.
Secret pera fer tornar la aigua del mar dolsa que se puga beurer. Aristoteles escriu que per fer tornar la aigua del mar dolsa y se puga beurer, fassas un vas de cera ben tapát y lo fiquias en lo mar, y la aigua que entria en lo vas perdrá la sal y quedará dolsa.
Secret importat per no marejarse ni vomitar estant embarcát. Al temps que algú se vulla embarcar, mengia un poc de donsell y posis un poch de safrá sobre lo cor que toquia la pell: y estant sentát en lo barco no tinga temor de marejarse ni vomitar.
Secret per agafar anguilas y tota altre classe de peix. Tirarás á la aigua que no corria la herba nomenada sumach, y acudirá tota pesca que ne gafarás abundancia.
Secret per agafar aucells amb la ma. Escriu Alberto Magno, que prengas cualsevol especie de gra lo mesclias ab las maras del vi ó cuit ab aiguardent, y posát en part que los aucells lo puguian picár y menjár anirán cayent com aturdits y sense sentits, de manera, que los podrás agafar ab facilitat.
Secret pera que una lloca treguia tots los ous polls ó pollas. Escriu Aristoteles, y ho afirma Avicena, que si las donas posassen á las llocas los ous curts y rodons exirán tots pollas: y si los posassen llarchs y punxaguts exirán tots polls.
Secret per aumentar y conservar coloms. Escriu Dividio, que donias á menjar cumí als coloms y los untis ab algun unguent ordinari, y cuant isquian del colomar sels acercarán altres coloms forasters y sen vidnrán ab ells al teu colomar, devent entendrer qu elo cumí es pera conservar, y lo unguent per atraurer.
Secret per traurer tacas de la roba y tambè dels pregamins. Se prenen bledas silvestres y se couen las arrels ab aigua, y ab esta se trauen las tacas.
Secret de las ovellas prenyadas. Escriu Domidio, que per conexer de quin color será lo anyell que porta la ovella prenyada en lo ventre, mirias la llengua de la ovella, y si la tè negre, de aqueix color será lo anyell, y si la tè blanca, será blanch; y si tè la llengua de varios colors será clapát lo anyell.
Secret perque lo llop no fasse presa en las ovellas. Escriu Anatolio que si lligasses en lo cap del moltó esqueller ó manyach que guia las ovellas, una ceba que anomenan marina ó albarrana, no frán dany los llops á ninguna ovella del ramát.
Secret perque los llops no se arrimian á los corrals del bestiá. Escriu Racis y Almansór, que si penjasses una cua de llop en lo corral del bestiá ningun de ells si arrimará.
Avis natural per conexer si la dona prenyada porta home ó dona. Tindrás cuidado cuant la dona prenyada hisca de casa, quin peu axeca primer sobre lo marxapeu, ó al pujar alguna escala; perque si axeca primer lo peu dret, es senyal que porta dona, y si primerament axeca lo peu esquerra, porta home. Esperiencia.
Secret important per la memoria. Si vols aumentar la memoria, pren greix de os y cera blanca, la farás fondrer amb dit greix, del cual ha de haver doble cuantitát que de cera, manejantlo ab un bastó; te untarás lo front algunas vegadas, y se te aumentará molt la memoria, y es provát.
Secret per tenir bona veu y clara. Pren la flor de saúch secada al Sol, y feta polvos los pendrás en dejú amb un poch de vi blanch, y tindrás una veu bona y clara.
Secret perque una dona cuant cria no tinga mal als pits. Advertescan las donas cuant estan prenyadas, que si als cuatre ó sinch mesos del prenyat se dexen mamar algunas vegadas per cualsevol persona fins que se acerquia lo temps del part, lograrán no tenir mal en los pits mentres criarán sos fills.
Secret y avis importat per los pagesos. Peraque los sembráts iscan bons y la cullita millór, tinga cuidad lo pages cuant sembrará que la lluna sia nova y se trobia en lo signe de Tauro, Cancer, Virgo, Libra, ó Capricornio, y veurá molt gran y estranya diferencia en los sembrats y cullita.
Secret pera fer vinagre bo, fort, molt y ab poch cost. A cents cantis de aigua ques posian en una bota, s’hi posará un peu de raims esprimits ó prempsáts (al temps de la verema) ab una lliura ó dos de julivert tendre; y una lliura de flor de saúch tendre ó seca, y un bon canti de vinagre fort; y al cap de un mes se tindrán cent y un canti de vinagre molt fort y odorifich, perque la flor del saúch fa lo vinagre fort y de bon olor. Sen podrá fer mes ó menos cantitat proporcionant los materials.
Secret molt excelent pera conservar lo vi. Pren taronjas secas cullidas en lo mes de Maig, y ralladas ó picadas fins que estigan fetas polvos posalas dintra la bota del vi, y no tingas temor ques tornia agre.
Altre virtut y propietat experimentada tenen los dits polvos de taronja, y es que si lo vi fos un poch agre posanthi los espressats polvos, no sols no passará en avant fentse mes agre, sino que lo adobará y lo tornará á son primer punt y estát: pera trenta cantis de vin son menester sis unsas de taronja pera conservarlo y adobarlo.
Secret per saber si lo vi te aygua o no. Diu Creponte, que per saber si lo vi te aigua se posian en la bota en que está lo vi uns trossos de pera crua pelada, y si la pera va naant per sobre, será senyal que no hi ha aigua; pero si sen va á fons lo vi te aigua.
Secret per no emborratxarse. Plinio siu que per no emborratxarse es bona la frexura de la ovella rustida, menjada al principi del menjár, ó bè, antes de beurer vi, menjar cols ab vinagre; y de esta manera encara ques bega mes del acostumat lo vi no danyará.
Secret per fer que un carbó estiga mes de un mès encés. Pren carbó de sarments y fet polvos los posatarás ab aiguardent rafinát, y bien ences lo cubrirás ab cendra de sarments, y se conservará mes de un mès.
Secret perque una Dona que tinga pel á la cara ó barba lo fará desaparexer sens que li tornia á naxer. Pren excrements de gat negre, desfeslos ab aigua blanca y vinagre del mes frot, y fesho bullir per espai de tres horas fins ques tornia com sabó, y rentat la cara que not tornará naxer ni un pel: com es aprobat.
«Secrets de Naturalesa»
Del:
LLIBRE NOU
QUE CONTÉ
VARIOS SECRETS DE NATURALESA
ÚTILS É IMPORTANTS.
TRET
Dels millors autors coneguts fins ara, y á mes
anyadits alguns jochs de mans, y diferents
remeis utils.
Traduhit del castellá al catalá per major inteligencia
dels que no entenen la lengua castellana
Vich: En la Imprenta de Ignasi Valls
en la Plassa Major any 1825
.jpg)
"La botànica"
Alexandre de Riquer
(Calaf, 1856 - Palma, 1920)
Referència:
[s.a.]
«Secrets de Naturalesa».
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>

[s.a.]
«Secrets de Naturalesa».
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>

0 [ Comentar aquesta entrada ]:
Publica un comentari a l'entrada