Petiteses: «Les fantasies de la Rita» M. Roser Algué Vendrells "Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant. És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries. Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d'il·lusió a les nostres vides."

Les fantasies de la Rita

(Conte infantil)

     La Rita era una nena bonica i eixerida i, sobretot, molt somniadora. Es passava el dia explicant, a tothom qui la volgués escoltar, històries fantàstiques. La gent somreia i ella estava tant contenta que fins i tot se les creia.

     Sempre deia que li agradaria ser molt remenuda per poder observar el món d’una manera diferent, com si fos una petita fada, viure al bosc i enfilar-se als arbres per jugar amb els esquirols, saltant de branca en branca. I tant ho va desitjar que, de sobte, es va veure envoltada d’arbres gegants i animalons grans, i li havien sortit unes petites ales, perquè s’havia fet realitat el seu somni. Al principi es va endur un petit ensurt i estava una mica espantada, però de seguida es va adonar del que li passava i va estar tan contenta que va començar a jugar amb els animalets més petits, que estaven molt contents de tenir una companya de jocs tan eixerida.

     Al cap d’una estona, quan ja estava molt cansada de saltar i córrer, es va enfilar a un d’aquells arbres tan alts, que ara eren els seus amics, i es va asseure en un tany, la qual cosa li va ser fàcil, només va haver de fer una petita volada, i va pujar tan amunt, que fins i tot veia el mar allà lluny.

     Tot baixant de l’arbre, va veure unes sabates molt boniques, de nena. Se les va posar, però li anaven molts números grans, i va ensopegar amb una maduixa gegant que gairebé la va fer caure. De fet, era una maduixa normal, però com que ella era petitona

     Quan va voler tornar a casa va reunir a tots els seus amiguets del bosc i van fer una festa per acomiadar-se. Van ballar i es van cruspir la maduixa.

     En sortir del bosc es va tornar a emprovar les sabates i ja li anaven bé. Tornava a ser una nena d’estatura normal i, fent saltirons, se’n va tornar cap a casa, a buscar algú disposat a escoltar la seva historia que, ves per on, en aquest cas li havia passat de veritat.

M. Roser Algué Vendrells
(Navàs, 1945)
Petiteses:
«Les fantasies de la Rita»

Il·lustració:

"Collage"
Olga Xirinacs

Referència:

Algué Vendrells, M. Roser.
«Les fantasies de la Rita»
A: Petiteses
Lo Càntich. N.27.
Abril - Juny, 2015
DL B.42943-2011
ISSN: 2014-3036 27>
EAN: 9772014303002 27>